Naranjes d’Egipte amb fitosanitaris prohibits alarmen agricultors
Les naranjes d’Egipte arriben amb residus que fan tremolar el sector citrícola valencià. En plena campanya, les alarmes s’han disparat per la detecció de fitosanitaris prohibits en lots i ports europeus.
Tot apunta a un problema que no és nou, però ara la tensió creix perquè les importacions superen límits legals fins a 21 vegades. Els agricultors locals no s’ho empassen i exigeixen explicacions.
Detecció de fitosanitaris prohibits a les naranjes d’Egipte
Els controls fronterers a la Unió Europea han alertat d’un fet inquietant: naranjes procedents d’Egipte amb residus de fitosanitaris prohibits des de fa anys. El primer cargament interceptat el 2026 a Itàlia arrossegava nivells de Chlorpropham, un herbicida vetat des del 2019, fins a 21 vegades per sobre del límit legal. Aquest no és un episodi aïllat, sinó la punta de l’iceberg d’una realitat que preocupa el sector.
La xarxa europea d’alerta RASFF ha notificat ja set infraccions d’aquest tipus només enguany. El 2025, Egipte va acumular 131 alertes, amb 26 específiques a cítrics, un rècord que el 2024 va tocar la xifra històrica de 180 deteccions. Els fitosanitaris detectats no són qualsevol cosa: insecticides i herbicides prohibits des de fa més de dues dècades.
Els fitosanitaris que no haurien d’existir
Entre les substàncies vetades figuren compostos com el Clorfenapir (prohibit el 2001), Phentoate (2002), Profenofos (2002), Diazinon (2007), Dimetoato (2019), Clorpirifos (2020) i fins i tot Flumetralin, prohibida recentment el 2025. Els agricultors europeus no poden usar aquestes substàncies ni sota cap circumstància, i encara així, els cítrics d’Egipte arriben amb aquests residus que comprometen la seguretat alimentària.
El balanç dels últims cinc anys situa Egipte com un dels infractors més reincidents, amb un total de 672 alertes. Aquesta situació crea una competència deslleial per als agricultors valencians, que han de complir normatives molt més estrictes i suportar costos productius molt més alts.
Reclamacions del sector agrícola valencià
La Associació Valenciana de Agricultors (AVA-ASAJA denuncia que Egipte incompleix sistemàticament les normes i posa en perill la salut dels consumidors a Europa. Els controls europeus, segons la seva opinió, són massa laxos i han abaixat el percentatge d’inspeccions del 20% al 10%, just quan les alertes no disminueixen.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, reclama amb contundència que els operadors comercials, importadors i supermercats prioritzin la compra de cítrics produïts a la Unió Europea, amb estàndards molt més exigents. Exigeix que les empreses apliquin la responsabilitat social corporativa que proclamen i apostin per la frescor, la seguretat i la sostenibilitat.
Un missatge directe als consumidors
Aguado no només parla als professionals sinó també als consumidors: «Compreu cítrics d’aquí que garanteixen salut i respecte al medi ambient», en clara referència a Egipte i altres països fora de la UE que no compleixen aquests estàndards. Un exemple? França i Itàlia, on la clientela prefereix productes locals i només compra importacions quan s’acaba l’oferta interna.
La pressió popular i comercial podria ser clau per revertir aquesta situació de desigualtat i garantir cítrics més segurs i sostenibles.
La responsabilitat europea i les mesures que es reclamen
Els agricultors posen el focus a Brussel·les, on veuen l’origen del problema. La reducció dels controls i la falta de sancions fermes obren la porta a una situació que consideren injusta i insegura per al consumidor europeu. La Comissió Europea argumenta una suposada millora en el compliment, però les dades recentment conegudes desmenteixen aquesta afirmació.
AVA-ASAJA proposa incrementar fins al 50% els controls físics a les importacions dels països més problemàtics, i ampliar la durada d’aquestes mesures a un any sencer. Si les alertes creixen més d’un 5%, plantegen fins i tot un tancament temporal de les importacions procedents d’aquests països.
Quins són els passos a seguir?
- Augmentar els controls físics en fronteres
- Aplicar sancions realistes i efectives
- Garantir la seguretat alimentària europea per sobre dels interessos comercials
- Promoure el consum de producte local per protegir la indústria valenciana
Només amb un compromís ferm per part de Brussel·les i el sector comercial es podrà revertir aquesta situació de competència deslleial i garantir que les naranjes que arriben a taula siguin tan saludables com s’hauria d’esperar.
Per ampliar informació oficial sobre controls fitosanitaris a la UE es pot consultar la pàgina de la Comissió Europea RASFF, que detalla les notificacions d’alerta alimentària.
Taula: Comparativa dels fitosanitaris prohibits detectats a les naranjes d’Egipte
| Fitosanitari | Any de prohibició | Tipus | Nivell d'alertes (5 anys) |
|---|---|---|---|
| Chlorpropham | 2019 | Herbicida | 21 vegades límit legal (2026) |
| Clorfenapir | 2001 | Insecticida | Altes |
| Phentoate | 2002 | Insecticida | Altes |
| Profenofos | 2002 | Insecticida | Altes |
| Diazinon | 2007 | Insecticida | Altes |
| Dimetoato | 2019 | Insecticida | Altes |
| Clorpirifos | 2020 | Insecticida | Altes |
| Flumetralin | 2025 | Herbicida | Detectat recentment |
Conclusió
La situació de les importacions de naranjes d’Egipte planteja un gran desafiament per als agricultors valencians i per a la seguretat alimentària europea. Amb fitosanitaris prohibits i un sistema de controls que no sembla estar a l’alçada, es posa en risc la salut dels consumidors i la viabilitat de la producció local.
Els agricultors reclamen un augment dels controls i sancions fermes, i animen el consumidor a triar productes locals, més segurs i sostenibles. El missatge està clar: només amb responsabilitat i acció real s’evitarà que aquesta situació continuï.
