Mercat de Sant Antoni: dues nissagues que han passat del taulell a TikTok (sense deixar de vendre olives ni bledes)
Hi ha mercats on encara et serveixen les olives amb conversa i les bledes amb opinió. I després hi ha el de Sant Antoni, on els paradistes ja no només venen, sinó que graven reels mentre t’emboliquen un manat d’espinacs.
Marc Crespo i Marina Larregola són la quarta i cinquena generacions d’un mateix esperit de mercat: vendre proximitat... ara també a les xarxes. Dues nissagues que, sense saber-ho, han convertit el taulell en un plató de continguts gastronòmics. Però el que hi passa darrere la càmera és més interessant del que sembla.
Del taulell al timeline
El mercat de Sant Antoni ja no és només aquell temple del diumenge on es compren còmics i xancletes d’estiu. També és, cada cop més, un escenari d’influencers sense filtres. En Marc i la Marina n’han fet la seva versió 100% de barri: vídeos curts, somriures naturals i cap codi promocional.
En Marc, hereu d’Olives Torres (parada 145), ven olives des del 1933. La Marina, de Fruites i Verdures Giró (parada 113), reparteix color des del 1886. Fins fa poc, el seu únic “feed” era el taulell. Ara, entre la pilota de pebrots i les caixes de mandarines, també hi ha trípodes i micròfons. El mercat comença cada dia, però a Instagram mai tanca.
Quan el “like” pesa menys que el quilo
En Marc admet que no suporta les xarxes. “A mi el públic que m’interessa és el del barri”, diu. Però el món li ha demanat stories. Grava vídeos explicant com preparar seitons amb vinagre o com pelar anxoves sense perdre dignitat. La seva càmera és discreta, però el coneixement que hi comparteix és or líquid... d’oliva.
“Ahir en vam gravar vuit i ja en tenim per dos mesos”, explica. És la seva manera d’educar el paladar digital: explicar el producte com ho faria a la parada, però sense que el client hagi de fer cua. En una època de receptes de 30 segons, ell encara parla amb el ritme d’un sofregit lent.
Influencer amb bata i bledes
La Marina, en canvi, ho viu amb entusiasme. “M’encanta fer vídeos, i m’ha passat que un vídeo amb 40.000 visualitzacions no ha venut res... i un altre amb 2.000 ha fet volar les carxofes”, diu rient. El misteri de l’algoritme té gust de temporada.
Des del febrer passat, publica a @girofruiteria receptes que van del cactus comestible a les figues de moro. A la seva parada hi ha més color que a la secció “tendències” de TikTok. Però sempre amb el mateix missatge: la fruita bona no es filtra.
📍 Mercat de Sant Antoni (Barcelona)
🥒 Fruites i Verdures Giró – parada 113
🫒 Olives Torres – parada 145
📲 @girofruiteria / @olivestorres
🌿 Producte de proximitat i ecològic
Tradició, digitalització i un punt d’ironia
El més fascinant és que, mentre les grans marques discuteixen estratègies de màrqueting digital, aquests dos paradistes han fet el que ningú havia planificat: convertir el mercat en un canal de confiança. Sense pressupost ni “community manager”, però amb credibilitat i paciència.
“Quan els veus venir, ja saps què et demanaran”, diu en Marc. És el tipus de dada que no surt a cap CRM, però que sosté mig mercat. Els clients no són “followers”, són veïns. I això és exactament el que els vídeos transmeten: la humanitat invisible del comerç de proximitat.
Els mercats de barri, els nous “feeds” locals
Els mercats de Barcelona han passat de ser espais físics a ecosistemes culturals. Alguns experts en comerç local, com els del programa Mercats de Barcelona, apunten que el futur passa per la hibridació: venda presencial i presència digital equilibrades.
En Marc, però, té clar que el mercat no pot convertir-se en espectacle. “Jo vull que la gent de Gràcia compri a Gràcia, i la de Sants a Sants.” El seu discurs és més sostenible que qualsevol etiqueta “bio”. La Marina, mentrestant, fa que adolescents que mai no han anat al mercat vulguin comprar una col llombarda només perquè ho ha vist “la del vídeo”.
Quan la càmera apaga, el mercat continua
La història d’en Marc i la Marina té menys a veure amb viralitat que amb resistència. Han après que les xarxes no són només per vendre més, sinó per explicar millor el que ja feien. A la seva manera, són els nous cronistes de Sant Antoni.
Entre olives, bledes i cactus, ens recorden que el futur del menjar també passa pel relat: per qui t’explica d’on ve, qui el cultiva i per què val la pena seguir comprant-lo cara a cara. Potser no acumularan milions de seguidors, però sí una cosa més sòlida: confiança.
I si algun dia deixen les xarxes, no passa res: els seus vídeos ja han fet el que calia — recordar-nos que el mercat, com la bona fruita, no necessita filtre.
