Un mercat de l’Eixample amaga un “ninot” rescatat d’un vaixell i tota una història de barri
Hi ha llocs a Barcelona que són molt més que un espai per comprar peix fresc. Són un resum del que som: sorollosos, barrejats i amb un punt d’excentricitat marítima que ningú no s’esperaria a l’Eixample.
I no, no parlem de la Boqueria ni del mercat de Sant Antoni. Aquest altre mercat té un passat amb nom optimista, un objecte rescatat del mar i una estructura metàl·lica que encara avui és motiu de conversa arquitectònica.
El Mercat del Ninot és un organisme viu, un espai que explica millor que cap llibre com la ciutat ha anat mutant. Des de l’Antiga Esquerra de l’Eixample fins al cor gastronòmic de la Barcelona contemporània, aquest mercat condensa història, urbanisme i cultura popular amb naturalitat.
De l’optimisme al “ninot”
A finals del segle XIX, quan l’Eixample encara era un projecte d’enginyeria urbana i moltes de les seves illes eren solars oberts, els agricultors i treballadors tèxtils venien allà els seus productes sense impostos municipals. Aquell ambient tenia més de festa major improvisada que de mercat formal.
L’any 1894 es va batejar oficialment com a Mercat del Porvenir, un nom que respirava optimisme industrial. Però la identitat real arribaria després: un mascaró de proa, un “ninot” de fusta amb gorra de plat rescatat d’un vaixell de la Barceloneta. Col·locat a l’entrada del mercat, es va convertir en símbol popular i va donar nom definitiu a l’espai.
El símbol perdut i retrobat
Com tota icona barcelonina, el “ninot” va patir les conseqüències de la història. Durant la postguerra, el nom va desaparèixer i el mercat va tornar a ser “del Porvenir”, un futur que, paradoxalment, semblava sempre més llunyà. No va ser fins amb la democràcia que es va recuperar el nom original, com si el barri reclamés la seva memòria marinera i el seu humor de taverna.
El ninot de fusta original es conserva avui al Museu Marítim, testimoni mut d’un mercat que va saber mantenir-se fidel a la seva essència fins i tot quan la ciutat canviava de pell.
L’arquitectura que respira
L’any 1933, els arquitectes Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca van aixecar la coberta metàl·lica que encara avui és un referent. Tres naus, amb un cos central més alt, permetien l’entrada de llum natural i ventilació creuada. Un luxe climàtic abans de l’aire condicionat, i un exemple de funcionalitat que avui els urbanistes encara aplaudeixen.
Aquest estil industrial i pràctic va convertir el Mercat del Ninot en una espècie de “plaza cubierta” abans que es posés de moda el concepte.
Una reforma del segle XXI
Entre 2010 i 2015, el mercat va viure una reforma profunda liderada per l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’espai va guanyar accessibilitat, climatització i dues plantes subterrànies amb pàrquing, logística i magatzems. Les façanes es van revestir de zinc i acer inoxidable, però la coberta original es va respectar com un tros de patrimoni.
El resultat? Un mercat amb llum natural, passadissos amplis i un hall obert al carrer Mallorca que recorda més a una plaça pública que a un simple recinte comercial. Un punt de trobada on et pots creuar tant amb l’àvia que compra bacallà com amb el foodie que busca formatges artesans per al seu compte d’Instagram.
Més que comprar, viure
Avui, el Mercat del Ninot no és només un lloc on fer la compra setmanal. És un espai social, un lloc per menjar bé en els seus bars i parades de cuina, i un símbol comunitari que ha sabut resistir els embats del temps. El mercat és una fotografia viva de Barcelona: diversa, contradictòria i sempre amb un punt d’humor involuntari.
I aquí rau el secret: el Ninot és un mercat que respira barri, però també ciutat. Que recorda la seva història marinera al mateix temps que ofereix sushi fresc. Que pot ser tan tradicional com un bon allioli i tan contemporani com una cervesa artesana amb etiqueta hipster.
Un futur amb memòria
En una Barcelona on molts espais comunitaris desapareixen sota el pes de la gentrificació, el Mercat del Ninot resisteix com un nucli de vida quotidiana. Potser és aquesta barreja d’arrels populars i adaptació moderna la que el fa tan atractiu. Un lloc on la història no és decorat, sinó part de la vida diària.
El mercat continua sent punt de trobada, memòria viva i, sobretot, un “ninot” que ens recorda que fins i tot l’Eixample, amb les seves línies rectes i carrers calculats, té un cor una mica mariner i juganer.
I així, entre parades de peix, carns i tapes, el Mercat del Ninot segueix sent un dels secrets més visibles de la ciutat. Perquè no cal ser turista per descobrir que dins d’aquest mercat hi ha Barcelona en estat pur.
