Mercabesòs: la solució sorprenent contra les desigualtats alimentàries a l’Eix Besòs
Els preus dels aliments s'han disparat un 31% en cinc anys, i l’Eix Besòs és un dels punts on la gent ho nota més. La conseqüència? Menys fruita, verdura i peix fresc, i més ultraprocessats.
El Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) alerta que la crisi alimentària no és només econòmica sinó també d’infraestructures i distribució, especialment als barris més vulnerables del Baix Besòs i Barcelona Nord.
El repte alimentari a l’Eix Besòs
Desigualtats econòmiques i d’accés als productes frescos
L’Eix Besòs concentra 600.000 habitants amb ingressos fins a un 40% més baixos que la mitjana metropolitana. Aquest fet es tradueix en menor accés a productes frescos i menys temps per comprar o cuinar, factors que empenyen a optar per aliments ultraprocessats, més barats però menys saludables.
Segons l’estudi d’IDRA, l’augment dels preus afecta més els productes bàsics de gamma baixa amb increments de fins al 37%, deixant en greu risc la dieta mediterrània tradicional en aquesta zona.
Concentració i pèrdua del comerç local
La concentració de la distribució alimentària enfonsa la presència de botigues i mercats locals, deixant un panorama on la diversitat i la qualitat dels aliments frescos es redueix. Això genera un cercle viciós: menys oferta saludable, més demanda d’ultraprocessats i pitjor salut pública.
A més, l’estudi apunta una “desigualtat ecològica” La proposta estrella d’IDRA és crear Mercabesòs, un centre públic de distribució que uneix el Maresme, el Vallès i el Montseny amb els mercats i comerços de l’Eix Besòs. Això garantiria preus justos per a agricultors i consumidors, amb transport propi i una política de compra pública estratègica. Aquesta infraestructura no seria només un magatzem, sinó un punt clau per recuperar la dieta mediterrània i reduir desigualtats a través d’una oferta alimentària més diversa i accessible. Mercabesòs s’emmiralla en experiències com Nantes o Bolonya, ciutats europees que han implementat nodes intermedis per a una distribució alimentària més justa i sostenible. El seu èxit radica en integrar producció, distribució i accés dins d’una política pública integral. Segons els experts d’IDRA, Mercabesòs no només és logística, sinó una estratègia per trencar les desigualtats alimentàries estructurals que afecten les zones més vulnerables. Els comerciants locals de Sant Adrià i Badalona veuen amb esperança la proposta, que podria revitalitzar el comerç de proximitat i fomentar l’accés a productes frescos. Però també alerten que caldrà vigilància perquè els preus no acabin sent un luxe. Els veïns, per la seva banda, reconeixen que el temps i el pressupost limitat sovint els condemnen a comprar menys fresc i més barat, així que una millora en l’oferta podria canviar hàbits i salut. Les autoritats metropolitanes encara no s’han pronunciat sobre el projecte, però l’estudi d’IDRA apunta que les polítiques alimentàries no poden quedar en mesures assistencials o puntuals. Cal una intervenció sòlida que articuli tot el procés productiu i distributiu. El repte és enorme: modificar l’ecosistema d’una distribució alimentària que ha exclòs els barris més pobres i garantir el dret a una alimentació saludable i sostenible. La realitat és que Mercabesòs vol ser la resposta concreta a un problema que ningú vol veure massa de prop: la crisi silenciosa de l’alimentació a l’Eix Besòs.Mercabesòs, una solució d’infraestructura pública
Un node logístic per connectar camps i barris
Inspiració a Nantes i Bolonya
Impactes i reaccions locals
Resposta dels veïns i comerciants
Les institucions i el repte de les polítiques públiques
