Marruecos, quart proveïdor inesperat d’oli d’oliva a Espanya en un any

Marruecos ha estat tradicionalment un actor secundari dins el mercat mundial d’oli d’oliva, especialment comparat amb la potència espanyola que domina la producció i exportació. No obstant això, la campanya 2025/2026 ha marcat un punt d’inflexió que està canviant aquesta percepció de manera accelerada.

Segons dades recents del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa a través de DataComex, en els primers dos mesos del 2026, les importacions espanyoles d’oli d’oliva marroquí han passat de les 55,21 tones a gairebé 3.000 tones. Això situa Marruecos com el quart proveïdor principal d’Espanya, superant llocs que fa poc semblaven inamovibles.

Marruecos i la seva nova era en l’oli d’oliva

Increment espectacular en la producció

El país liderat per Mohamed VI ha aconseguit duplicar la seva producció d’oliva respecte a la campanya anterior, passant de 90.000 a 200.000 tones. El secret? Un augment en la collita fins a 2 milions de tones d’oliva, gairebé el doble que el període anterior, que ha permès disposar d’un excedent d’exportació de 60.000 tones.

Aquest salt es deu a una modernització progressiva de les explotacions i de les almazares, que fins fa poc depenien d'equipaments força obsolets. L’actual procés d’actualització està millorant la qualitat i l’eficiència, i tot i que encara no arriben al nivell dels olis espanyols, el seu preu extremadament competitiu facilita la seva penetració en el mercat europeu i especialment a Espanya.

El paper de Marruecos en el mercat espanyol

Durant la campanya 2025/2026, Espanya ha importat 39.624 tones d’oli d’oliva, amb Marruecos situat en quart lloc darrere de Túnez, Portugal i Itàlia. La quota de mercat marroquina ha passat del 2,01 % al 7,48 % en només un any, gairebé triplicant la seva presència.

Encara que aquestes xifres no amenacen directament la supremacia espanyola, no deixa de ser una evolució significativa que els sectors oliscoles nacionals observen amb atenció. La competència ve de la mà d’un preu que Espanya no pot igualar, fruit de les condicions comercials especials que la Unió Europea ofereix al país magrebí.

Factors que impulsen el creixement marroquí

Avantatges comercials i estratègies de mercat

Marruecos aprofita la preferència comercial que li ofereix la Unió Europea, que li permet vendre a preus molt per sota dels productors europeus. Aquest fet genera tensions i preocupacions entre els agricultors espanyols, que veuen com aquest hundiment de preus desdibuixa la seva competència tradicional.

Segons un representant de la Federació Interprofessional Marroquí de l’Olivera (Interprolive), aquesta estratègia és clau per consolidar-se com a referent en el mercat internacional i continuar el seu procés d’expansió dins la UE.

Modernització i qualitat en evolució

Tot i que Marruecos encara no ha arribat als estàndards de qualitat espanyols, la inversió en modernitzar el cultiu i la producció està donant fruits. L’actualització de maquinària i tècniques d’extracció fa que l’oli marroquí sigui cada vegada més competitiu, especialment en termes de rendiment i preu.

Aquesta transformació anuncia un futur on Marruecos no només serà un productor quantitativament destacat, sinó que també aspirarà a millorar la qualitat i la reputació del seu oli d’oliva en els mercats d’alta gamma.

Repercussions i perspectives futures

Impacte al sector espanyol

Els productors espanyols d’oli d’oliva observen amb certa inquietud aquest nou rival que creix amb rapidesa. Tot i que la producció nacional segueix sent molt superior i de qualitat reconeguda mundialment, la competència en preus i la nova presència de Marruecos en el mercat espanyol no pot ser ignorada.

Un expert en olis de la DO Siurana comenta que la situació obliga a replantejar estratègies i a no donar mai res per fet en un mercat globalitzat i canviant.

Una oportunitat per a la col·laboració

Malgrat la competència, l’augment del pes de Marruecos en el sector oliverer obre la porta a noves oportunitats comercials i intercanvis tecnològics. Marruecos i Espanya podrien trobar punts en comú per a créixer conjuntament i fer front a desafiaments globals com els canvis climàtics o la sostenibilitat agrícola.

Així mateix, l’increment dels vincles amb Marruecos en diversos àmbits es podria estendre també al sector agroalimentari, impulsant l’intercanvi de coneixements i experiències.

La realitat és que Marruecos ja no és una presència anecdòtica en el mapa mundial de l’oli d’oliva, sinó un actor que ha arribat per quedar-se i transformar les regles del joc.