Freixenet ja no és catalana: la veritable història
Freixenet, la icona del cava català que acompanya milers de nadales, ha tancat un capítol històric. Però no, no es tracta d’un anunci més per a les festes, sinó d’una notícia que fa tremolar Sant Sadurní d'Anoia i tota la comarca del Penedès.
La família Ferrer, amb José Luis Bonet al capdavant, ha deixat enrere el control de l’empresa, que ara és 100% propietat alemanya. Què ha passat realment amb la marca que simbolitza la tradició catalana del cava? Anem a veure-ho de prop.
Freixenet i Sant Sadurní: un viatge que comença al segle XIX
📍 Lloc: Sant Sadurní d'Anoia
🎟️ Accés: Públic i comercial
🏛️ Organitzador: Famílies Ferrer, Bonet i Hevia (fins 2018)
La història de Freixenet no es pot entendre sense el Penedès ni Sant Sadurní d'Anoia, on Francesc Sala Ferrés va fundar Casa Sala el 1861. Aquesta empresa va anar de poble en poble i va fer grans exportacions fins que la fil·loxera va arrasar les vinyes. Per sort, aquell desastre va donar pas a una aliança que ho canviaria tot.
El 1911, Dolors Sala Vivé, neta de Francesc, es casa amb Pedro Ferrer Bosch, hereu d'una finca amb gairebé 18 generacions a l'esquena: la Freixeneda. El matrimoni va crear la dinastia que faria de Freixenet un nom universal, batejant la companyia amb el nom històric de la finca el 1914.
Els inicis i la lluita durant la Guerra Civil
El famós 'Chico Freixenet' va aparèixer durant l'Exposició Universal de 1929, però la Guerra Civil va posar a prova la família. Amb el pare i el primogènit afusellats, i el benjamí enviat a estudiar a Anglaterra, les dones de la casa van haver de mantenir la nau a flot.
El retorn de José Ferrer el 1959 va marcar una nova etapa, convertint Freixenet en un referent mundial i dissenyant la seva expansió internacional a partir dels anys 70. El cava Carta Nevada i després Cordón Negro es van convertir en icones que van trencar fronteres, sobretot a Amèrica.
Les tensions familiars i la crisi d'un símbol català
A la tercera generació, els dotze cosins de les famílies Ferrer, Bonet i Hevia van assumir càrrecs clau. Però no tot eren bombolles. Les disputes internes i la mort de Pilar i Carmen Ferrer el 2016 van fer que la propietat canviés de mans, i la família alemanya Henkell va entrar amb força.
Les negociacions de 2018 van acabar amb la venda del 50,6% de les accions, que després han arribat al 100%. Ara, Freixenet és 100% alemanya, amb José Luis Bonet i Pedro Ferrer com a presidents d'honor, però sense accions. La marca catalana més universal, doncs, ja no és catalana.
Els anuncis de Nadal: l’estrella que va marcar època
Liza minnelli, la pionera
Qui no recorda el mític anunci de Freixenet? Va començar el 1977 amb Liza Minnelli a Hollywood, i després van passar per la pantalla noms que van omplir d’estrelles les nostres nits de Nadal: Bárbara Rey, Gene Kelly, Miguel Bosé, Plácido Domingo, Penélope Cruz... fins a un llarg etcètera que va acabar el 2017.
Aquell moment televisiu era més que publicitat: era una tradició, un ritual nadalenc per a moltes famílies catalanes i espanyoles. Però, just quan el seu esperit semblava immortal, van sorgir problemes que ningú s’esperava.
La crisi que va fer trontollar les bombolles
La crisi política catalana, la gran recessió del 2008 i, sobretot, les disputes familiars van crear un còctel explosiu. Freixenet mai va recolzar el procés independentista, cosa que va marcar el seu posicionament públic i intern. Amb la pèrdua de la unitat familiar, la marca va perdre part del seu esperit autòcton.
La venda a Henkell va ser la guspira final. Després d’uns anys d’expansió constant, el 2023 la companyia va anunciar un ERTO que afectava gairebé vuit de cada deu treballadors. La sequera més greu del Penedès i la caiguda de la producció de raïm han acabat de posar la cirereta al pastís.
El futur de Freixenet: entre incerteses i burbujes
Una nova etapa sota comandament alemany
Andreas Brokemper, CEO de Henkell Freixenet, ha destacat que la col·laboració amb les famílies catalanes ha estat basada en la confiança i que ara el projecte és portar la marca cap a un futur sostenible. Però, sota el somriure corporatiu, la realitat és més complexa.
Les caves modernistes de 1927, obra de Josep Ros i Ros, continuen sent un símbol de la història catalana, però la propietat i la direcció ja no són locals. Això genera dubtes i certa nostàlgia entre els amants del cava tradicional.
La desconnexió amb les arrels catalanes
Amb la sortida de la família Ferrer i la venda total a la multinacional, Freixenet ha deixat enrere la seva condició de marca catalana. La història de les famílies Ferrer, Bonet i Hevia, que van fer créixer la companyia, ara queda com a record i anècdota.
La comarca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia segueixen sent la matriu d’un producte globalitzat, que ara mira cap a Europa i el món sota una nova perspectiva. Però qui s'encarrega de mantenir l'ànima catalana?
Taula resum de la propietat accionarial abans i després de la venda
| Accionistes | Percentatge abans de 2018 | Percentatge després de 2023 |
|---|---|---|
| Família Ferrer | 42% | 0% |
| Família Hevia | 29% | 0% |
| Família Bonet | 21,75% (7,25% per cadascun: Pedro, Eudald, Pilar) | 0% |
| José Luis Bonet (president honorífic) | 7,25% | 0% |
| Henkell (empresa alemanya) | 50,6% | 100% |
Reflexió final: el cava català que es va diluint
La realitat és que Freixenet ha deixat de ser una empresa catalana en sentit estricte, i això genera un cert debat a la comarca del Penedès. La història de les famílies que van fer créixer el cava més reconegut del país s'ha tancat, mentre que la marca mira cap a un futur cada cop més global i menys local.
Si bé la qualitat i la tradició continuen sent valors que s’intenten preservar, la sobirania empresarial ha passat a mans estrangeres. Així que, quan brindis amb una ampolla de Freixenet, recorda que darrere de cada bombolla hi ha una història de famílies catalanes que ara només són records.
