El descalabre del cava català: sequera i gestió estrangera fan caure
El cava català està en hores baixes. Després de dos anys seguits de caigudes de vendes que superen el 12%, la sequera i la gestió estrangera han deixat el sector tocat i enfonsat.
Els 190 milions de botelles venudes el 2025 suposen un 12,9% menys que l’any anterior. Però, més enllà dels números, el descontrol i la pèrdua d'identitat han colpejat la marca més emblemàtica: Freixenet, ara sota control alemany.
El declivi del cava català: la sequera que asfixia la producció
Caiguda imparable durant dos anys
El sector del cava català ha viscut un retrocés que fa mal a la butxaca i a l’orgull local. Els anys 2024 i 2025 han estat un desastre amb vendes que es desplomen un 13% consecutiu. Si el 2024 es van comercialitzar 218 milions de botelles, el 2025 la xifra va baixar fins als 190 milions.
Aquest descens no respon a una falta de demanda, sinó a un problema de producció. La sequera ha reduït dràsticament la collita de raïm, encarint els costos i limitant l’oferta, una bomba de rellotgeria per a un sector que depèn d’un producte fresc i de qualitat.
Impacte als mercats internacionals
Les vendes fora d’Espanya han caigut un 19%, amb Alemanya sent una ferida oberta: 24,4 milions de botelles menys venudes. Aquesta caiguda a l’estranger, el motor de moltes empreses locals, ha estat clau per enfonsar la facturació total fins als 2.048 milions d’euros, un 10% menys.
Curiosament, malgrat una certa recuperació en la collita recent —278 milions de quilos de raïm el 2025—, la recuperació del mercat no s’ha produït. La sequera deixa una ombra llarga que no es dissiparà a curt termini.
La gestió estrangera que dilueix la marca
Freixenet sota control alemany
Un dels cops més baixos del cava català ha estat la venda de Freixenet a la multinacional Henkell, que ja tenia el 50% de les accions des de 2018. Per la seva banda, Codorníu està majoritàriament en mans de Carlyle des del 2019. Aquesta gestió exterior ha supeditat decisions del sector a estratègies foranes.
El canvi més polèmic ha estat la substitució del cava tradicional per un vi escumós alemany, el 'Sekt', en alguns mercats. Aquest producte, més barat i ràpid de produir, ha desvirtuat la identitat del cava català, segons els crítics, i ha contribuït a la caiguda de vendes.
Controvèrsies per la pèrdua d’identitat
El fet que es produeixi encara a Sant Sadurní d’Anoia no ha evitat la sensació que la marca es dilueix quan es ven un producte diferent a l’estranger. Aquesta decisió ha generat retrets i un fort rebuig dins del sector, que veu com la gestió estrangera desconeix les arrels i el valor simbòlic del cava català.
La manca d’estratègia clara i la priorització del benefici a curt termini han deixat una sensació d’abandonament entre els productors locals i els consumidors més fidels.
Un consumidor que es despista: el paper dels joves
Els joves, lluny del cava
Per si fos poc, el consum de cava s’enfronta a un canvi generacional. Els joves beuen menys alcohol que abans i aposten més per begudes energètiques i alternatives. Aquesta tendència, que canvia l’hàbit de consum, impacta directament en la demanda de cava.
El cava, tradicionalment associat a celebracions i festes com Nadal o esdeveniments esportius, perd terreny en un públic que busca noves experiències i està menys vinculat als productes clàssics.
Un futur incert per a la icona local
La suma dels factors —sequera, gestió estrangera i canvi de preferències— dibuixa un panorama complicat. La marca cava, que fins fa poc semblava imbatible, necessita urgentment recuperar la seva essència i connectar amb les noves generacions per no caure en l’oblit.
El sector ha de replantejar-se com fer front a la sequera, recuperar el prestigi i atraure un consumidor que ja no és el de fa una dècada.
| Any | Botelles venudes (milions) | Variació anual (%) |
|---|---|---|
| 2024 | 218 | -13% |
| 2025 | 190 | -12,9% |
La realitat és que el cava català s’enfonsa i el repte serà veure si pot recuperar un lideratge perdut per causes que van més enllà de la climatologia.
