Almuñécar: el restaurant de platja que salva l’hivern

El nom és Ayolanda i és a Almuñécar, a la Costa Tropical. I el truc no és cap misteri: està literalment a peu de platja i tracta l’hivern com una oportunitat, no com una excusa per baixar la persiana. Punt.

Segons descriu la pròpia casa, l’espai fa un recorregut natural des del boulevard fins a un saló acollidor amb cuina oberta i xemeneia (gener de 2026). I això, quan vens d’una setmana d’oficina i de semàfors, és gairebé teràpia. Sense música a tot volum. Sense presses. Com hauria de ser.

Ayolanda (Almuñécar): quan la platja també és d’hivern

El que fa especial Ayolanda no és inventar-se res estrany, sinó tenir clar el guió: ambient relaxat, servei proper i una sensació constant de ser exactament on ve de gust. A fora, terrassa i llum. A dins, escalfor i calma. I al mig, tu, decidint si allargues la sobretaula o si encara vols fer un passeig amb l’olor del mar enganxada a la jaqueta.

La carta juga a favor de tothom: producte reconeixible, plats que no necessiten traductor i una línia molt clara de cuina mediterrània. Res de focs artificials. La gràcia és que, fins i tot quan el vent et talla una mica la cara, la idea de dinar mirant l’horitzó continua sent un planàs.

Ubicació i espai: de la terrassa a la xemeneia (sense drama)

Hi ha llocs que et fan triar: o terrassa o interior. Aquí no. Ayolanda està pensat perquè passis de la llum del passeig al confort del saló en dos minuts, com qui canvia de jaqueta quan s’allarga el dia. I la cuina oberta suma un detall important: veus moviment, sents olors, notes que s’hi treballa de veritat. No és decorat.

I sí, la xemeneia té efecte imant. Perquè quan vens de patir una tarda d’AP-7 en mode processó (o qualsevol embús amb nom i cognom), el teu cervell demana una cosa: baixar revolucions. Aquí, això passa sol.

Cuina i beguda: honestedat, vins i còctels que no fan el pallasso

La proposta es defineix amb una frase que ja ens agradaria veure en més llocs: cuina honesta. Plats “de debò”, amb producte de qualitat i una execució que busca que mengis bé, no que facis fotos eternes. I per rematar-ho, hi ha selecció de vins, còctels i snacks pensats tant per a terrassa com per a un moment més informal quan el temps acompanya.

Segons la fitxa publicada a Oferplan Granada d’IDEAL (19 de gener de 2026), aquest hivern hi ha una proposta molt concreta per entendre la filosofia de la casa: un menú per a dues persones amb un preu tancat. I aquí és on el pla deixa de ser “anem a veure” i passa a ser “anem-hi”.

El menú d’hivern per a dos: què inclou (i per què funciona)

El menú està pensat per donar-te una experiència completa sense obligar-te a prendre decisions existencials. Comences suau, puges una mica, acabes bé. Clàssic. I efectiu. Perquè quan estàs davant del mar, el que menys et ve de gust és discutir amb una carta infinita.

Plat a plat: del fresc al reconfortant

L’entrada és una declaració d’intencions: tomàquet, alvocat i melva. Fresca, equilibrada, i sobretot amb una virtut que molta gent oblida: obre la gana sense fer-se pesada. És el tipus de plat que et prepara per la resta, no el que et deixa KO abans del segon.

Després arriba el mar en format seriós: pez espada amb salsa de piquillo. Un punt dolç, un punt mediterrani, i aquell gust que et fa pensar “sí, estic de vacances”, encara que demà sigui dimarts. I això, perdona, té mèrit.

El principal de carn és filet de porc amb salsa al pebre. Reconfortant. Directe. Dels que demanen pa (i que ningú et jutgi). No hi ha artifici: hi ha ganes de menjar bé i d’allargar la conversa.

I el final: postres de la casa. Aquí la gràcia és el que passa després, no només el dolç: la sobretaula. Mirar el mar. Fer veure que revises el mòbil. I quedar-te una mica més. Va, una mica més.

La beguda inclosa: un detall que canvia el ritme

El menú inclou una consumició per persona (cervesa, vi o refresc). És un detall petit, però fa que l’experiència sigui més rodona: no has d’estar fent càlculs mentals a cada pas. I quan vas amb parella o amb algú que vols cuidar, això es nota. Tot acompanya.

Arribar-hi amb cotxe i convertir-ho en un pla de carretera

Aquí és on la secció Motor treu el cap (per fi): perquè Ayolanda, a Almuñécar, és d’aquells llocs que s’entenen millor quan els planteges com un destí i no com un “ja que hi som”. Agafes el cotxe, poses música tranquil·la, i et muntes un dia a la Costa Tropical sense necessitat que sigui agost.

Ruta i timing: evita l’hora tonta (i la dels altres)

Si hi vas en cap de setmana, el consell és antic però funciona: matina una mica o entra-hi tard. Perquè les arribades “a l’hora exacta de dinar” són el moment en què tothom decideix aparcar al mateix lloc, al mateix temps, amb la mateixa paciència zero. I després venen els clàxons. I la cara de “això no ho havia previst”.

Una altra idea: converteix el trajecte en part del pla. Una parada curta, estirar cames, respirar aire humit. No cal fer una odissea. Però sí canviar el xip. Conduir per menjar bé és de les poques coses adultes que valen la pena.

Aparcament i logística: zero èpica, tot pràctic

El millor “extra” que pots portar és actitud pràctica: temps de marge, una mica de paciència i la idea clara que a primera línia de platja hi ha dies que l’aparcament és un esport de contacte (i altres que és una broma, perquè no hi ha ningú). Si pots, evita anar-hi amb l’ansietat de “si no aparco a la porta, marxo”. No cal.

I si vols informació oficial per completar el pla (eventualitats, dades de destinació o orientació turística), tens el portal de l’Ajuntament: Ajuntament d’Almuñécar. És el típic link que no fa sexy, però et pot salvar el dia. De res.

La realitat és que Ayolanda juga una carta que a l’hivern guanya sempre: mar al davant, cuina honesta, un espai que combina terrassa i xemeneia, i un menú per a dos que, segons Oferplan Granada d’IDEAL (19/01/2026), resumeix perfectament l’esperit de la casa. I quan trobes un lloc així a Almuñécar, a la Costa Tropical, el “plan gourmet” deixa de ser excepcional i passa a ser costum. I això sí que és luxe.