Alerta: Espanya permet l’entrada de taronges amb pesticides prohibits
Les taronges d’Egipte arriben a Espanya amb un secret gens dolç: residus de pesticides prohibits. Durant 2025, els controls fronterers han detectat casos que han aixecat més d’una ceja entre agricultors i consumidors.
Però què està passant realment? Els controls semblen insuficients i el risc per a la salut pública preocupa, mentre molts es pregunten si aquests cítrics haurien d’estar a les nostres taules.
Detall de la problemàtica amb les taronges importades
Durant l’any 2025, les autoritats europees van detectar fins a 19 substàncies actives prohibits en la Unió Europea en lots de taronges provinents d’Egipte i el Marroc. Entre aquestes, destaca el chlorpropham, un herbicida vetat a Europa des de 2019, que es va trobar en concentracions de fins a 21 vegades el límit permès en un enviament interceptat a Itàlia.
A Espanya, el panorama no és gaire diferent: els controls fronterers van identificar diversos lots d’aquests països amb fitosanitaris prohibits, encara que alguns productes van ser retirats abans d’arribar al mercat. Tot i això, la vigilància és gairebé testimonial, amb només un 0,4% de les importacions inspeccionades, segons dades del govern.
La realitat és que aquesta baixa inspecció deixa passar molts productes amb residus químics que no haurien d’entrar, generant inquietud en agricultors i consumidors que veuen com els estàndards europeus semblen no aplicar-se amb la mateixa severitat a les importacions.
Les dades oficials europees i les substàncies més perilloses
El sistema RASFF (Xarxa d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos) va registrar el 2025 un total de 949 refusos de productes hortofrutícoles per contenir substàncies no autoritzades o excedir els límits de residus. D’aquests, 295 provenien de Turquia i 81 d’Egipte, amb 131 notificacions específiques per cítrics, incloent taronges.
Les substàncies detectades inclouen insecticides i herbicides que fa dècades que són prohibits a la UE, com ara chlorfenapyr, phenthoate, profenofos, diazinon, dimetoato, clorpirifos i flumetralin. Aquestes molècules estan relacionades amb riscos per a la salut i el medi ambient, com efectes neurotòxics i problemes en el desenvolupament i la reproducció.
Taula de substàncies prohibits detectades en taronges egípcies
| Substància | Tipus | Risc principal |
|---|---|---|
| Chlorpropham | Herbicida | Regulador de creixement, neurotòxic |
| Chlorfenapyr | Insecticida | Tòxic per sistema nerviós |
| Phenthoate | Insecticida | Neurotòxic, tòxic ambiental |
| Diazinon | Insecticida | Efectes reproductius |
| Clorpirifos | Insecticida | Neurotòxic, perill per a nens |
Les deficiències en els controls i el perill real per a la salut
Els agricultors i associacions del sector denuncien que la vigilància és insuficient i gairebé aleatòria, amb percentatges d’inspecció molt baixos. Això no només posa en perill la salut dels consumidors, sinó que també crea una competència deslleial amb els productors locals, que han d’afrontar normatives molt més estrictes.
La possibilitat que algunes fruites amb residus químics perillosos arribin al mercat és una amenaça real. Tot i que molts lots són rebutjats abans, la cadena de control no és infal·lible. Els químics prohibits poden afectar el sistema nerviós, la reproducció o el desenvolupament, especialment en nens i grups vulnerables.
Les protestes d’agricultors a Madrid denoten la tensió creixent, exigint un augment dels controls, més transparència i sancions severes, perquè els estàndards europeus s’apliquin tant a productes nacionals com importats.
Com millorar la seguretat alimentària?
- Incrementar el percentatge d’inspecció a les frontisses, amb controls exhaustius.
- Establir sancions contundents per a les importacions que incompleixin les normes.
- Millorar la transparència en les dades públiques d’alertes i inspeccions.
- Coordinar-se millor a nivell europeu per suspendre o restringir països amb reiterades infraccions.
Segons experts en sanitat pública, aquestes mesures són imprescindibles per evitar que pesticides prohibits arribin a les nostres cistelles sense que ho sapiguem.
El cas Espanya: vigilància mínima en un mercat globalitzat
El govern espanyol supervisa només un 0,4% dels lots d’hortofrutícoles que entren al país, una xifra que representa mirar cap a un altre costat segons els sectors afectats.
Aquesta situació contrasta amb les alarmes que es disparen cada any: des del 2021 fins al 2025 s’han detectat 672 productes amb residus prohibits o fora dels límits. Els controls actuals no reflecteixen la magnitud del problema.
Les dades del RASFF són clares: Egipte és un dels principals països d’origen dels productes amb fitosanitaris no autoritzats, especialment en cítrics com la taronja. Això planteja qüestions sobre la capacitat d’Espanya per protegir el consumidor i mantenir la competitivitat dels agricultors locals.
Per a més informació oficial sobre controls alimentaris i alertes, pots consultar la web de la Comissió Europea RASFF.
Taula resum de controls i incidències a Espanya
| Any | Rebutjos hortofrutícoles | Rebutjos cítrics | Percentatge inspecció |
|---|---|---|---|
| 2024 | 892 | 34 | 0,4% |
| 2025 | 949 | 26 | 0,4% |
Reflexions finals sobre la seguretat alimentària i les importacions
La realitat és que si els controls no milloren, els riscos per a la salut pública s’incrementaran. La presència de pesticides prohibits en taronges i altres fruites importades ens recorda que la seguretat alimentària és un tema que no pot deixar-se en mans de la improvisació o la negligència.
Tu què prefereixes? Taronges locals amb garanties o cítrics que poden amagar químics tòxics? El debat està sobre la taula, i només amb una vigilància ferma i transparent es podrà garantir un consum segur i just per a tothom.
