Salaet fa el salt als EUA des de Gandesa
A Gandesa, quan una empresa com Salaet Food Packaging fa soroll, no és perquè algú hagi deixat una màquina engegada. És perquè a la Terra Alta es cou (mai millor dit) una jugada que mira cap als EUA amb cara de “anem per feina”.
I sí: el fil porta fins a Pensilvània. Però abans que t’imaginis una pel·lícula de Hollywood amb magdalenes volant, pensa en això: paper, forn industrial i volum. Molt volum. I una pregunta que flota a l’aire: què hi està muntant Salaet tan lluny de casa?
Si et dic “Gandesa” potser penses en vi, en calma i en aquella llum de la Terra Alta que sembla filtrada. Però hi ha dies que Gandesa fa olor d’indústria, de paper i de decisions que no caben en una sala de reunions petita.
Perquè Salaet Food Packaging fa temps que juga a una lliga on els minuts valen diners i els encàrrecs arriben com un dilluns a les 8 del matí: sense avisar. I quan una empresa d’aquí comença a mirar els EUA, no és per fer turisme (ni per penjar stories, ja m’entens).
Ara sí: Salaet ha posat en marxa una nova etapa amb una inversió de 7 milions d’euros als EUA i l’arrencada d’una nova fàbrica a Lake Ariel (Pensilvània), dedicada a fabricar envasos de paper per a la indústria alimentària. Traducció: el que a la Terra Alta eren càpsules per a magdalenes, allà es converteix en el que mana el mercat: muffins.
Salaet Food Packaging a Lake Ariel (Pensilvània): què s’hi fabrica
| Dada ràpida | Detall |
|---|---|
| Ubicació | Lake Ariel (Pensilvània, EUA) |
| Inversió | 7 milions d’euros |
| Plantilla d’arrencada | 15 treballadors |
| Producció (1r semestre) | 75 milions de bosses de paper i 150 milions de càpsules i tulipes |
| Seu a Catalunya | Gandesa (Terra Alta) |
La planta nord-americana neix amb una idea simple (i ambiciosa): fabricar packaging de paper allà on el client el vol, quan el vol, i amb la logística a favor. Fonts de l’empresa expliquen que l’objectiu del primer semestre és clar: 75 milions de bosses i 150 milions de càpsules i tulipes de paper. No és poesia. És capacitat.
El moviment també té una lectura “d’ofici”: reduir temps d’entrega, esquivar costos de transport i ser més competitius en un mercat que demana servei ràpid i grans volums. I sí, això també va de posicionament. Punt.
Una fàbrica que arrenca petita (però amb números grossos)
La nova planta a Lake Ariel comença amb 15 persones. Poc? Depèn del que fabriquis. En packaging, el múscul sovint no el posa la plantilla sinó la maquinària, els torns i la capacitat de treure producte de manera constant, com un metrònom.
I aquí ve la part que impressiona de veritat: el pla de producció a curt termini. 75 milions de bosses de paper en mig any és una xifra que, dita en veu alta, fa una mica de vertigen. I les 150 milions de càpsules i tulipes completen el combo perfecte per a fleques industrials i marques que viuen del forn.
De la magdalena de casa al muffin americà
Hi ha un detall deliciós (i molt real): les càpsules de paper que Salaet fabrica a la Terra Alta aquí es vinculen a la magdalena, però a Pensilvània el relat canvia. Allà mana el muffin. No és només una paraula. És una manera de consumir, un format de producte i una indústria que funciona amb altra escala.
Des de Salaet apunten que la planta nord-americana està enfocada a envasos de paper i productes de forn, i que el salt forma part d’una estratègia d’internacionalització que busca proximitat amb el client final. És a dir: menys “ja t’ho enviaré” i més “ho tens demà”. Com hauria de ser sempre.
Què significa això per Gandesa i la Terra Alta
Quan una empresa de Gandesa obre via fora, a la comarca es fan dues coses alhora: orgull i calculadora. Perquè Salaet no és una microempresa simpàtica; és una firma amb estructura. A la seva seu catalana, segons les dades disponibles, manté 245 treballadors repartits en quatre plantes de producció.
Això és ocupació, cadena de proveïment, empreses satèl·lit i un impacte que no surt als cartells de “Benvinguts a…”. Però es nota. I molt. (Sobretot quan hi ha torns, camions i activitat constant.)
Per què els EUA ara: el factor logística i el factor client
El mercat del packaging alimentari és d’aquells que no perdona. Si el teu client té una línia de producció aturada perquè no arriben les càpsules o les bosses, la conversa s’acaba ràpid. Per això, obrir planta als EUA pot llegir-se com una resposta a dues obsessions del sector: disponibilitat i terminis.
També hi ha el factor “mercat gran”: els Estats Units tenen una cultura de producte de forn industrial (muffins, cupcakes, bakery chains) que mou volums enormes. I aquí Salaet no ve a fer proves. Ve a produir i a servir.
I la base a casa? El pes de les plantes de producció a Gandesa
La pregunta que molta gent es fa (i és normal): això afecta Gandesa? Amb les dades sobre la taula, l’operació sembla més aviat un “sumem” que no un “substituïm”. La companyia manté un nucli potent a la Terra Alta i, en paral·lel, posa un peu als EUA per fabricar a prop d’on es consumeix.
El repte, com sempre, és el de l’equilibri: créixer fora sense perdre el pols d’aquí. I aquí l’entorn local també hi té a dir. Si vols saber més del context municipal i econòmic de Gandesa, pots consultar l’Ajuntament de Gandesa (sí, l’administració també existeix fora de les notes de premsa).
Paper, forn i competència: el tauler on juga Salaet
El packaging de paper per a alimentació viu un moment intens. D’una banda, hi ha la pressió per substituir plàstics en certs usos. De l’altra, el consumidor vol producte “bonic” i funcional. I, al mig, empreses que han d’aconseguir que tot plegat surti bé: que no traspassi greix, que aguanti calor, que sigui apilable, que quedi bé a la foto… i que no encareixi el producte final.
I sí, aquí hi ha competència. A escala global hi ha grups grans com Huhtamaki (amb presència internacional en envasos) o Novolex (fort en bosses i packaging als EUA), que marquen ritmes i preus. Per una empresa que ve de Gandesa, jugar aquesta partida demana múscul i decisions valentes. Aquesta n’és una.
Què vol dir “bosses, càpsules i tulipes” en el dia a dia
Si no ets del sector, “tulipa de paper” pot sonar a manualitats escolars. Però no. Les càpsules i tulipes són bàsicament el vestit del producte de forn: el contenidor que aguanta, protegeix i dona presència. I les bosses de paper (les 75 milions previstes) són una altra peça clau per a comerç i distribució alimentària.
La gràcia (o el drama, segons com ho miris) és que tot això ha de sortir amb una regularitat impecable. Un lot mal tallat, una cola que falla o un paper que no aguanta… i tens un problema. Per això el “fabricar a prop” no és només una comoditat: és una assegurança de servei.
Calendari i punts a seguir aquest 2026
Si t’interessa el tema (o si ets dels que compta camions a la T-11, no jutjo), aquí tens què convé mirar els pròxims mesos:
- Rampa de producció: si l’objectiu del primer semestre es compleix (bosses i càpsules), voldrà dir que la planta ha trobat ritme.
- Evolució de la plantilla: arrenca amb 15 persones, però el volum pot demanar més torns i més mans.
- Efecte a la Terra Alta: manteniment d’activitat i pes de les quatre plantes a Gandesa.
- Demanda als EUA: el mercat del forn industrial és capritxós; quan creix, ho fa de pressa.
Per completar el context institucional dels EUA, pots consultar informació general del territori a Pennsylvania Government. No et dirà quantes càpsules faran, però et situa.
La realitat és que el salt de Salaet Food Packaging als EUA no és una anècdota exòtica: és una aposta industrial amb 7 milions d’euros, una planta activa a Lake Ariel (Pensilvània) i objectius de producció que sonen a fàbrica de veritat. I, al mateix temps, és una fotografia bastant clara del que passa quan una empresa de Gandesa decideix que el món és gran… però que el paper, si es vol vendre, ha d’arribar a temps. I prou.
