La palla d’arròs del Delta vol jubilar les cremes de luxe
Al Delta de l’Ebre, la palla d’arròs sempre ha estat més molesta que útil. Fa pudor, cria mosquits i costa més treure-la que un ex de WhatsApp. Però ara resulta que potser és més valuosa que un pot de crema de Sephora.
Una colla de científics i pagesos valencians han descobert que, sota aquesta capa de fang i paciència, hi ha un antídot contra l’envelliment. I el millor? Que no cal viatjar a Corea per trobar-lo: només baixar a un camp d’arròs.
Quan la palla deixa de ser un problema (i comença a ser un negoci)
Durant anys, els pagesos del Delta han maleït la palla. Crema-la i contamina, enterra-la i pudor. Un clàssic dilema ebrenc entre “fer-la desaparéixer” o “fer veure que no hi és”. Però ara, des de l’Albufera de València, arriba una idea que podria canviar la història d’aquest residu amb més futur que un influencer vegà.
@_aleidaromero La crema de arroz 🌾 la mejor opción para tu rostro
♬ sonido original - Aleida Romero
Investigadors de la Universitat Miguel Hernández, juntament amb l’Institut Tecnològic del Calçat (Inescop) i la cooperativa Analco, han descobert que la palla conté lignines i poliols amb propietats antienvelliment, reafirmants i fotoprotectores. Traduint-ho: cremes antiarrugues fetes amb restes de fang. Una mena de “spa rural” però sense música relaxant.
El fang més car del Delta
El projecte ja funciona a l’Albufera, on cada any es generen 80.000 tones de palla. Un drama logístic que han convertit en oportunitat: una màquina alemanya, adaptada per recollir la palla com si fos neu, ha canviat la manera de veure el camp. Ara el fang ja no és residu, és matèria primera de cosmètica i sabates ecològiques.
“El que era un problema s’ha convertit en negoci. La palla pot pagar la factura de la llum”, explicava amb mig somriure Enrique Barrajón, professor de Farmàcia a la UMH, en declaracions de 2025. Una frase que a més d’optimista sona a miracle rural.
📍 Lloc: Delta de l’Ebre / Albufera de València
🔬 Agents: UMH, Inescop, Analco, Unió Llauradora
🌾 Objectiu: Reutilització de la palla d’arròs per a cosmètica i adhesius ecològics
💶 Impacte esperat: nous ingressos rurals i reducció d’emissions de CO₂
El Delta s’ho mira (i s’hi veu reflectit)
A les Marques del Delta, la notícia ha caigut com una llavor en terra bona. Les cooperatives locals ja fan números per veure si també poden convertir la seva palla en sèrum antiedat. L’ajuntament de l’Ampolla hi veu “una via d’economia circular que sona millor que la de l’aigua embassada”.
“Nosaltres també tenim fang de qualitat, no som menys que València”, deia entre riures Joan Carles Fabra, tècnic agrari jubilat de Deltebre. El seu sarcasme resumeix bé el sentiment ebrenc: si la palla pot pagar factures, potser el futur del camp és més glamurós del que semblava.
De les arrugues a les sabates
Però no tot és cosmètica. Les mateixes substàncies que serveixen per fer cremes es poden usar per fabricar resines i adhesius ecològics per al calçat. D’aquesta manera, el Delta podria acabar exportant no només arròs, sinó també sabates “antiage”. Literalment, el camp vestint els peus de mig món.
Els experts del Inescop recorden que això permetria substituir dissolvents petroquímics i reduir l’impacte ambiental d’un sector encara molt contaminant. En resum: de fang a fashion. I sense deixar petjada de carboni (només de bota).
La nova bellesa rural
El més curiós del cas és que aquesta revolució tecnològica té una estètica molt rural. Les imatges de pagesos recollint palla amb màquines alemanyes semblen tretes d’un anunci de crema “bio”. El futur sostenible fa olor de pólvora i fang, però ara també porta etiqueta “eco-luxury”.
Des de la Unió Llauradora i Ramadera, Pepe Castro ho resumí amb pragmatisme: “Ara sabem com treure la palla i com donar-li valor. Si això funciona, ja no caldrà subvenció: caldrà marca”. El missatge és clar: el fang potser no és or, però cotitza.
El Delta, laboratori de bellesa
Després d’anys de parlar de turisme i plagues de mosquits, el Delta podria entrar al mapa per una altra raó: convertir el seu fang en cosmètica sostenible. Un model que combina tradició agrària, innovació científica i un punt de vanitat mediterrània.
“Ens agradaria fer una planta pilot aquí, aprofitant la campanya de recollida”, diuen fonts de la Unió Llauradora. Si prospera, els camps del Delta podrien acabar sortint als lineals d’una parafarmàcia. I no seria cap metàfora.
De fang a futur
El que comença com una anècdota de laboratori pot acabar com a estratègia de supervivència rural. El Delta, que ja sap què és reinventar-se després de cada riuada, té ara una nova oportunitat: fer del seu fang un actiu econòmic i ecològic. I, de pas, una ironia preciosa: mentre la ciutat compra cremes “bio”, al camp les fabriquen.
Potser l’autèntica joventut eterna no es troba en una farmàcia, sinó en un camp d’arròs. I al Delta això ja ho sabien: aquí, el que no s’aprofita, es reaprofita. Amb humor, amb paciència… i amb una mica de sèrum natural.
