La Cecot avalua el nou finançament de Catalunya
Hi ha dies que la paraula finançament de Catalunya torna a sonar com si fos una sirena de port: la sents, t’hi acostumes, i quan para… et quedes en silenci. Aquesta vegada, però, la Cecot no ha vingut a fer només soroll: ha vingut a posar-hi matisos. I això, en temps de titulars ràpids, ja és gairebé un esport de risc.
La patronal parla d’un “optimisme moderat” per a l’economia catalana el 2026, però també deixa anar una alerta que incomoda: el creixement no es frena només per impostos o tràmits, sinó perquè falta gent preparada. La típica peça que sempre et falta.
Hi ha dies que la paraula finançament de Catalunya torna a sonar com si fos una sirena de port: la sents, t’hi acostumes, i quan para… et quedes en silenci. Aquesta vegada, però, la Cecot no ha vingut a fer només soroll: ha vingut a posar-hi matisos. I això, en temps de titulars ràpids, ja és gairebé un esport de risc.
La patronal parla d’un “optimisme moderat” per a l’economia catalana el 2026, però també deixa anar una alerta que incomoda: el creixement no es frena només per impostos o tràmits, sinó perquè falta gent preparada. Falta talent. I quan falta, es nota en cadena.
Ara sí: la Cecot considera que el nou model de finançament pactat entre el govern espanyol i ERC és un “pas endavant” per reconèixer i començar a corregir el dèficit fiscal de Catalunya. Ho ha dit el president de la patronal, Xavier Panés, que valora positivament l’augment d’ingressos previst, xifrat en fins a 4.700 milions d’euros, però remarca que no n’hi ha prou per garantir un sistema “just i estable”. Traducció: és una millora, però no és el final del capítol.
Què diu la Cecot del model de finançament i del dèficit fiscal
- Qui parla: Xavier Panés (president) i Oriol Alba (secretari general)
- Què passa: valoració del model de finançament acordat i situació empresarial 2026
- Xifra clau: fins a 4.700 milions d’euros d’ingressos previstos
- Idea central: “pas endavant”, però no soluciona l’arrel del problema
Panés ho expressa amb una idea que moltes empreses (i molts contribuents) entenen a la primera: un avanç puntual no és una solució definitiva. La Cecot veu bé que es reconegui el problema i que arribin més recursos, però adverteix que el “forat” és estructural i ve de lluny. I quan una cosa és estructural, no s’arregla només amb una correcció a curt termini.
I aquí ve el matís que ho canvia tot: el president de la Cecot lamenta que la proposta no inclogui un concert econòmic. Per a la patronal, aquest és el mecanisme que donaria una estabilitat real i una capacitat de planificació més sòlida. Dit d’una altra manera: si l’objectiu és deixar de viure a base d’excepcions, cal un marc que no depengui de cada negociació política.
Reunions a l’agenda: ERC i Generalitat (amb un gir inesperat)
La Cecot té previst traslladar aquesta reivindicació directament a Oriol Junqueras, president d’ERC, en una reunió programada per aquest dimarts. És un moviment lògic: si el pacte passa per ERC, la patronal vol posar sobre la taula què considera que falta. No per fer soroll. Per deixar constància.
També estava programada una trobada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, però s’ha cancel·lat per motius de salut. I aquí és on el relat institucional es torna molt real: les agendes s’aturen, els temes no. Les empreses continuen necessitant respostes, sobretot quan parlem de finançament, inversió i calendari pressupostari.
| Element | Dada clau | Lectura ràpida |
|---|---|---|
| Model de finançament | Fins a 4.700 M€ | Pas endavant, però insuficient segons la Cecot |
| Reunió amb ERC | Dimarts (prevista) | La Cecot vol insistir en el concert econòmic |
| Reunió amb la Generalitat | Cancel·lada | Motiu: salut del president Salvador Illa |
| Reempresa (2025) | 630 traspassos | 1.800 llocs de feina mantinguts o creats |
| Inversió induïda (Reempresa) | 45 M€ | Impacte directe en continuïtat empresarial |
Economia catalana 2026: ni eufòria ni crisi (però amb prudència)
Quan Panés diu que el 2026 no serà “un any d’eufòria ni de crisi”, en realitat està dibuixant un escenari que moltes empreses ja coneixen: creixement possible, però fràgil. La Cecot demana prudència perquè el context internacional és incert, i quan el món es mou (energia, tipus d’interès, demanda), la planificació local es torna més complicada. I les pimes, ja se sap, no tenen un departament de bola de vidre.
La petició a les administracions és clara: estabilitat. No com a eslògan, sinó com a condició perquè les empreses puguin invertir i planificar. Perquè una ampliació de planta, una nova línia de producció o una contractació important no es decideixen amb un “ja ho veurem”. Es decideixen amb previsió. I amb un marc que no canviï cada dos per tres.
Què preocupen a les empreses, segons la Cecot
Aquí entra en escena el secretari general, Oriol Alba, amb un missatge que no és gaire glamurós però és el que pesa de veritat: el principal problema de les empreses ara mateix és la falta de personal qualificat. Per davant de la burocràcia administrativa. I per davant de l’absentisme laboral. Això no és una intuïció: Alba ho situa a partir d’una enquesta a empreses associades, que també assenyala aquests factors com els principals riscos per al creixement durant el 2026.
És el tipus de diagnòstic que et posa els peus a terra. Perquè pots tenir comandes, pots tenir mercat i pots tenir ganes. Però si no tens professionals formats, l’empresa s’encalla. I s’encalla en coses molt concretes: torns que no es poden cobrir, projectes que s’endarrereixen, clients que s’impacienten. Tot molt poc poètic. Tot molt real.
Reempresa i el “què fem amb els negocis que no poden plegar”
Enmig d’aquest debat gran (finançament, dèficit fiscal, estabilitat), la Cecot també treu pit d’una eina pràctica: Reempresa. Segons el balanç de la patronal, el 2025 el programa va assolir un rècord de 630 traspassos empresarials, amb prop de 1.800 llocs de treball mantinguts o creats i una inversió induïda de 45 milions d’euros. Això no és teoria: és continuïtat de persianes aixecades i nòmines pagades.
Per a molta gent, un traspàs és “vendre el negoci”. Però Reempresa ho presenta com una altra cosa: evitar que empreses viables morin per manca de relleu. I aquí Catalunya té un repte silenciós (dels que no fan trending): l’envelliment de propietaris, la falta de continuïtat familiar i la dificultat d’atreure compradors preparats. Si no hi ha mecanismes, la persiana baixa. I després venen els laments.
La informació i els programes oficials del projecte es poden consultar a la web de Reempresa, on s’explica el funcionament del mercat de transmissió empresarial i els serveis de suport. És el punt on el discurs es converteix en acció (i això, a vegades, és el que més falta).
Per què aquest rècord importa més del que sembla
- Mantenir ocupació: els 1.800 llocs de treball no són una promesa, són un resultat reportat.
- Protegir el teixit productiu: cada traspàs evita una desaparició i una pèrdua de clients i proveïdors.
- Fer possible el creixement: una empresa que continua operant pot invertir, contractar i innovar.
I, de retruc, això connecta amb la preocupació principal d’Alba: si vols que el relleu empresarial funcioni, necessites també talent. Gent formada. Gent que pugui assumir una empresa, modernitzar-la, i no morir ofegada entre tràmits i manca de perfils tècnics. És una cadena. I si una baula falla, es nota.
La realitat és que la Cecot posa sobre la taula tres missatges que van plegats: el model de finançament de Catalunya és un pas endavant però no tanca el debat del dèficit fiscal; el 2026 demana prudència i estabilitat; i el creixement empresarial toparà de cara amb la falta de personal qualificat si no s’hi posa remei. El titular pot semblar polític. El fons és clarament econòmic. I, sí, molt terrenal.
