El Reus Deportiu passa a semifinals amb un partit d’infart al Palau

El Reus Deportiu Brasilia ja té bitllet per a les semifinals de la Lliga Catalana d’hoquei patins. Però no us penseu que ha estat un camí plàcid: el 6-5 contra el PAS Alcoi va ser d’aquells partits que deixen empremta i, sobretot, arrugues. Els de Jordi Garcia arribaven amb baixes importants, però alhora amb la pressió de jugar a casa i haver de guanyar per marge de gols. Una combinació que normalment acaba en taquicàrdia.

El partit va començar amb bon peu pels roig-i-negres. Només calien cinc minuts perquè Joan Salvat fes el primer gol i tranquil·litzés el personal. Però en realitat ningú al Palau es va tranquil·litzar. Perquè qui coneix aquest equip sap que un 1-0 mai és definitiu, i menys en competició oficial. La primera part va ser un festival de targetes blaves, jugades ràpides i un penal desaprofitat. En resum: tot el que pots demanar a una nit de setembre amb calor enganxosa i cervesa de plàstic al bar del pavelló.

Un inici prometedor… i després el drama

El Reus va marxar al descans amb un còmode 3-1, i fins i tot va ampliar distàncies amb un 5-1 gràcies a un Diego Rojas inspiradíssim. I aquí és on la cosa va començar a tòrcer. Perquè si alguna cosa té l’hoquei patins és que cap avantatge és segur. L’Alcoi, lluny de rendir-se, va entrar en mode “festa major de poble”: desacomplexats, desordenats i amb ganes de remuntar. I gairebé ho aconsegueixen.

Amb el 5-4 a pocs segons del final, el Palau semblava més una pista de bàsquet de la NBA amb l’ambient que no pas una jornada de fase prèvia de la Lliga Catalana. Crits, nervis i aquell públic que pateix tant o més que els jugadors. Al final, Carles Casas va aprofitar un error rival per fer el 6-4 i semblava que tot estava resolt. Però, clar, encara quedava una última sorpresa.

Un final de pel·lícula

Biel Autet va marcar el 6-5 quan quedaven només tres segons. Tres! Temps suficient perquè la gent deixés anar l’últim “ai mare” abans de celebrar-ho. Amb aquest resultat i gràcies a la diferència de gols respecte al Sant Just, els reusencs es van guanyar el dret a estar a la Final a 4 de Lleida. Ni més ni menys.

El que queda clar és que aquest equip sap patir i sap fer patir. I això, per bé o per mal, forma part del seu ADN. Ara, a Lleida, tocarà veure si la intensitat d’aquest inici de temporada els serveix per plantar cara a rivals de més pes. Però el missatge ja està enviat: el Reus Deportiu no es rendeix, encara que faci suar més del compte a la seva afició.

El paper del filial

Mentre el primer equip feia suar la samarreta al Palau, el Reus B també va tenir minuts de rodatge amb un amistós contra el CH Mollerussa. Empat a 3 i bones sensacions per un grup que tornarà a competir a l’OK Lliga Plata. Debutaran el 18 d’octubre a la pista del GEiEG i, si tot va bé, faran l’estrena a casa una setmana més tard davant el Compañía de María de la Corunya. Perquè sí, a Reus l’hoquei no és només del primer equip.

Què ve ara?

La semifinal de la Lliga Catalana serà dijous vinent al Pavelló Onze de Setembre de Lleida. Una cita que ningú vol perdre’s i que servirà per mesurar si l’epopeia del Palau va ser només un ensurt de setembre o bé l’inici d’una temporada amb més alegries que patiments. El que és segur és que l’afició roig-i-negra ja té el calendari marcat.

Per a més informació oficial sobre la competició es pot consultar el web de la Federació Catalana de Patinatge.

Mentrestant, a Reus ja hi ha tema de conversa per als cafès amb gel i les tertúlies improvisades a la plaça del Mercadal: “tu vas veure l’últim gol o ja estaves mirant el mòbil?”