Per què Tarragona es prepara per a un 2026 molt menys típic del que t’imagines?
Hi ha coses que no esperes veure a Tarragona. Una nevada al juliol, una rambla sense cotxes o un esdeveniment esportiu mundial que no es jugui al Nou Estadi.
I tanmateix, el 2026 portarà una sorpresa que canviarà la cara –i potser l’ànima– de la ciutat. No és ni una nova ruta de Ryanair ni un altre festival d’estiu. I no, tampoc és l’arribada del metro. És més potent.
Una candidatura que ningú va veure venir
Quan es parla de Tarragona i grans esdeveniments, molts encara recorden els Jocs del Mediterrani de 2018, amb els seus retards, les obres eternes i les promeses a mitges. Però aquesta vegada la cosa és diferent. Els Special Olympics 2026 no busquen ni grans estadis ni discursos èpics: busquen humanitat. I Tarragona ha sabut oferir-la.
Més que esport, una altra mirada
Aquests jocs no són només competicions. Són una celebració de la diversitat, l’esforç i la superació personal. Atletes amb discapacitat intel·lectual vinguts de tot arreu demostraran que l’esport pot ser molt més que medalles. Pot ser dignitat. Pot ser emoció de la de veritat. D’aquella que no surt a les estadístiques, però sí al cor.
El paper de Tarragona (i la seva gent)
No és només una qüestió d’instal·lacions. Tarragona ha estat triada perquè, segons els organitzadors, ha demostrat una capacitat real d’inclusió i compromís social. I no, això no surt a cap fulletó turístic. És el que passa quan les entitats locals, les famílies i els voluntaris es posen les piles per fer-ho tot possible. I això sí que emociona.
Una ciutat que s’hi bolca
Amb seus a diversos punts del Camp de Tarragona, els jocs seran una oportunitat per veure l’esport des d’un altre prisma. Reus, Salou o Cambrils també s’hi sumaran. Però el centre neuràlgic serà Tarragona. Voluntaris, espectadors, escoles i colles locals ja s’estan organitzant per acollir l’esdeveniment amb cara i ulls.
Les xifres que ho fan gran
Es preveu la participació de més de 1.500 atletes de tot el món. I si sumem entrenadors, familiars i visitants... doncs sí, el 2026 pot ser un any on trobar taula lliure per dinar serà un esport olímpic en si mateix. Però valdrà la pena. Perquè aquests jocs són molt més que una competició.
El suport institucional... i el real
Les institucions hi posen el segell, però el veritable motor del projecte és la gent. Special Olympics Catalunya fa anys que treballa per normalitzar la inclusió a través de l’esport. I Tarragona serà el seu gran escenari. Amb sort, també el nostre gran mirall.
Què vol dir tot això per a la ciutat?
Doncs, a part d’un bon impuls econòmic, vol dir deixar de mirar-se el melic i començar a mirar-se els ulls. Vol dir apostar per una ciutat més humana. Més inclusiva. Més valenta. Vol dir que Tarragona pot tornar a ser notícia... per una cosa que realment importa.
Un abans i un després?
Això dependrà de nosaltres. Del que fem abans, durant i sobretot després dels jocs. Que no sigui només una postal bonica per penjar a l’Instagram, sinó una empenta real cap a una ciutat millor. Més preparada. Més sensible. Més moderna, en el millor sentit de la paraula.
I si en comptes de veure-ho... hi participes?
Els jocs necessiten voluntaris, suport, presència. No cal córrer els 100 metres llisos. N’hi ha prou amb tenir ganes de sumar. I potser, només potser, descobriràs que el millor esport és aquell que ens fa sentir part de l’equip, encara que no portem samarreta.
