Keyliane i Pol Cid salven el Nàstic amb un empat agònic
El Nou Estadi va viure un dia estrany, amb un Nàstic que fins al minut 75 semblava condemnat a la derrota i a una crisi profunda. La falta d'idees i ritme a la gespa generava preocupació i certa resignació entre l’afició, que no acabava d’entendre què passava a l’equip.
Però just quan tot semblava perdut, un parell de cares noves van aparèixer per canviar la dinàmica i oferir una reacció inesperada. I això, no és matèria de somnis, sinó de realitat a Tarragona.
El Nàstic, a la corda fluixa fins al minut 75
Amb només 2.731 espectadors al Nou Estadi, la pitjor entrada dels últims anys marcava el to d’un partit complicat. La baixa de Jaume Jardí va obligar a Cristóbal Parralo a fer proves: Christos Almpanis tornava a l’onze després de cinc jornades i Sergio Santos, que recentment havia estat descartat, reapareixia com a titular i amb bones sensacions.
Però el que s’esperava com un revulsiu no es va traduir en millora. El Nàstic es mostrava lent i erràtic en totes les línies. Defensa fràgil, mig camp mancat de lluita i atac sense idees. El Betis aprofitava qualsevol error, especialment a la banda esquerra, on Moi Delgado es va perdre completament.
El 0-1 va arribar com un cop directe, i el 0-2 abans del descans només va confirmar les males sensacions. Un escenari prou conegut per als seguidors grana, però que aquesta vegada feia pessigolles a la confiança de tothom.
Problemes defensius i falta de ritme
Canvien els centrals però el problema persisteix. El Betis sent el duel com a fàcil, dominava i tornava a marcar a la represa, deixant el Nàstic pràcticament KO.
La desesperació a l’aire
L’equip semblava mort, però les reaccions més inesperades venen de la banqueta. El mister va apostar per Keyliane i Pol Cid, dos joves amb ganes de canviar la història.
La reacció inesperada de Keyliane i Pol Cid
Van entrar al minut 75 i van transformar un equip apagat en una màquina de pressió i ritme. Keyliane amb velocitat, Pol Cid amb energia i un xut que va començar a aixecar l’afició adormida.
Un canvi de xip que es va notar quan, després d’una passada llarga de Sergio Santos, Keyliane Abdallah va marcar l’1-2. Un gol de classe que va fer vibrar el Nou Estadi i va injectar vida a un Nàstic que semblava mort.
El Nou Estadi, un volcà despert
L’afició va despertar amb l’empat a tocar i l’equip va tirar endavant amb una actitud que no es veia des de feia temps. La jugada decisiva va arribar al temps de descompte, quan Juanda Fuentes va servir una passada que un defensor rival va empènyer a la pròpia porteria.
El premi a la fe
Empat a dos i la sensació que es podia haver guanyat. L’última ocasió va ser clara, però no va entrar. Una mica d’esperança després de molt de patiment.
El camí que queda per recórrer
Malgrat l’alegria del punt, l’equip ha de millorar molt. Fins al minut 75 la imatge era d’un equip que mereixeria el descens a Segona RFEF. La feina de Parralo passa per mantenir aquesta sang freda i aquesta capacitat de reacció, però també per corregir els errors que es repeteixen una i altra vegada.
La realitat és que, sense una millora considerable, el Nàstic seguirà patint més del compte per mantenir-se a la categoria.
Declaracions dels protagonistes
Segons Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic, «la implicació dels joves ha estat clau per sumar aquest punt, però hem de treballar molt més per ser regulars». Pol Cid, un dels salvadors, va dir que «l’equip no podia rendir així, i nosaltres vam sortir a donar-ho tot quan tocava».
La resposta de l’afició
El públic, tot i la baixa assistència, va acabar aplaudint la reacció, però va deixar clar el seu descontentament amb la imatge inicial. Una barreja d’amor i exigència que defineix el sentiment grana.
| Data | Lloc | Resultat | Assistència | Entrenador |
|---|---|---|---|---|
| 14/02/2026 | Nou Estadi, Tarragona | Nàstic 2-2 Betis | 2.731 | Cristóbal Parralo |
Per més informació i la programació oficial del Nàstic, visita l'web oficial del club.
La realitat és que aquesta tarda de futbol a Tarragona va demostrar que, tot i les dificultats i les imatges negatives, l’esperit de lluita i la injecció de sang fresca poden canviar el rumb d’un partit i potser d’una temporada sencera.
