Per què segons un físic alemany els cotxes combustió ja no competeixen

El límit insalvable dels motors de combustió segons Johannes Kückens

Si alguna vegada t'has preguntat per què els cotxes de combustió encara no han arribat a la perfecció, el físic alemany Johannes Kückens té la resposta. En una entrevista recent, remarca que els motors de gasolina i dièsel ja estan gairebé al seu límit tècnic, amb una eficiència que no sobrepassa el 45%. Aquesta dada no és anecdòtica: significa que més de la meitat de l'energia generada es perd en calor residual, quelcom que no es pot evitar.

Ell assegura que un motor de combustió totalment eficient —amb un 80 o 90%— és una utopia física.

Per què no poden millorar més?

La clau està en la segona llei de la termodinàmica, que dicta que en la conversió de calor en moviment, una gran part de l'energia es dissipa.Els motors tèrmics no poden evitar aquest desgast energètic. Per això, tot i els avanços tecnològics, ja estem fregant aquest sostre tècnic.

La física no perd el temps

Kückens no deixa marge per a l'esperança: "pots presentar tots els arguments que vulguis, però si contradiuen la física, són febles." Per això, el futur dels motors tradicionals sembla condemnat a la marginalitat.

Els motors elèctrics: una eficiència gairebé perfecta

Contrastant amb la combustió, els motors elèctrics aconsegueixen aproximar-se al 90% d'eficiència. Això vol dir que gairebé tota l'energia consumida es transforma en moviment útil, sense perdre-la en escalfament.

La diferència no és casual: el físic explica que aquesta eficiència és una conseqüència directa dels principis naturals, on l'electricitat es converteix en moviment amb molt poca pèrdua energètica. Els elèctrics no depenen de la combustió ni del calor residual.

Quina diferència fa això a la carretera?

Amb la mateixa energia elèctrica, un cotxe elèctric pot recórrer fins a sis vegades més quilòmetres que un de combustió. Per posar-ho en context: mentre un cotxe de bateria avança 100 km, un de combustió només arribarà als 20 km si només comptem la conversió energètica.

La crisi energètica i l'eficiència

Aquesta diferència d'eficiència no és només teòrica. Significa menys consum, menys emissions i menys despesa per als conductors. Al final, el motor elèctric és l'únic que encaixa amb la realitat física que governarà el futur de la mobilitat.

L'esperança dels e-fuels i el futur de la mobilitat

Però no tot és tan senzill ni tan immediat. Kückens destaca un element que sembla prometedor: els e-fuels o electrocombustibles. Aquests combustibles sintètics no utilitzen la combustió per generar moviment, el que els pot fer més eficients.

Tot i això, la seva producció necessita gran quantitat d'electricitat renovable, i les bateries per emmagatzemar aquesta energia encara són massa pesades. Això complica la seva implantació massiva.

Podran substituir els combustibles fòssils?

El físic manté l'escepticisme: "Produir e-fuels només té sentit si l'energia és 100% renovable. Si no, millor seguir amb els combustibles fòssils, almenys pel que fa a neutralitat climàtica". És un toc d'atenció que pocs volen escoltar.

Una batalla de futur encara oberta

Per a Kückens, la batalla no és només entre motors, sinó entre com es genera i consumeix l'energia elèctrica. Amb la mateixa energia disponible, els cotxes elèctrics són clarament més eficients. Això marca un abans i un després en la mobilitat.

Conclusió: la física imposa la seva llei a la mobilitat

La realitat és clara: els motors de combustió estan atrapats per les lleis naturals i tècniques. És impossible superar certs límits sense canviar la font i el sistema energètic.

Mentrestant, els cotxes elèctrics, amb la seva eficiència gairebé perfecta, són els grans beneficiats d'aquest escenari. La física no deixa espai a la imaginació, només a l'evidència. I en aquesta cursa, sembla que els de combustió ja van tard.