La nova estratègia de radars mòbils a l’AP-7: més control i sancions

Com funciona la nova xarxa de radars mòbils a l’AP-7

Fa menys d’un mes que el Servei Català de Trànsit ha activat seis radars mòbils nous que se sumen als quatre ja existents, fent un total de 10 radars que vigilen els 344 quilòmetres de l’AP-7 a Catalunya. Aquesta xarxa no es limita a trams concrets, sinó que cobreix tota la via d’un tir, des de La Jonquera fins a Ulldecona.

L’objectiu? Reduir la sinistralitat amb un control constant, no només als punts amb més accidents, sinó a tota la carretera. I això no queda només en números: el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, destaca que amb els primers quatre radars es van controlar 11 milions de vehicles el 2025, amb gairebé 585.000 sancions tramitades.

Un control que canvia de lloc habitualment

Els radars mòbils no són estàtics: es desplacen periòdicament, canvien de punt cada una o dues setmanes, especialment per instal·lar-se als trams més sensibles. Els conductors són advertits amb avisos per evitar l’efecte “trampa”.

El control de velocitat s’adapta a cada tram: mentre que algunes zones permeten els 120 km/h, d’altres, com el tram entre El Papiol i Parets del Vallès, redueixen a 100 km/h. El radar s’instal·la segons la necessitat i la sinistralitat detectada.

El paper dels camions i la nova vigilància

Des de la fi dels peatges, el trànsit de camions a l’AP-7 ha crescut un 70%, i amb ell, el risc d’accidents i retencions importants. La consellera Núria Parlon ha anunciat un reforç de la vigilància específica a vehicles pesats, amb controls més intensos i a qualsevol hora.

Aquests controles s’ubiquen en punts amb facilitat per aturar camions, com l’antic peatge de Martorell o La Roca, i a més de la velocitat, es comprova que els conductors respectin els temps de conducció i descans establerts, una mesura pensada per evitar sortides de via causades per fatiga o condicions laborals difícils.

Quines conseqüències tenen aquests controls?

Els primers mesos d’aplicació han comprovat que la pressió dels radars redueix notablement les infraccions: les sancions baixen del 5% al 2% en només dues setmanes després d’instal·lar un radar mòbil.

Però no tot és un passeig. El nombre de sancions és elevat i això genera debat sobre fins a quin punt la mesura és una solució o un càstig. A més, la coordinació amb els Mossos d’Esquadra fa que cada setmana s’estableixin els punts de control més adequats, un fet que manté els conductors en alerta constant.

Dades i perspectives: què diu el Servei Català de Trànsit?

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, insisteix en la necessitat de controlar tots els 344 quilòmetres de l’AP-7 per evitar la sinistralitat creixent, especialment després de l’augment del trànsit i els accidents que es van disparar un 40% des que desaparegueren els peatges.

Segons Lamiel, els radars mòbils són una eina eficaç, però formen part d’un conjunt de mesures que inclouen la vigilància als camions i el control dels temps de descans per millorar la seguretat.

Un repte de llarg recorregut

La situació de l’AP-7 és un reflex del que passa a moltes carreteres catalanes: més vehicles, més riscos i una necessitat constant de mesures que s’adaptin a la realitat del trànsit.

Els radars mòbils són només una peça del trencaclosques. La seva implantació i efectivitat marcaran com evoluciona la seguretat a la via i, sobretot, com els conductors s’adapten a una nova normalitat on l’excés de velocitat no té lloc.

Per més dades i informació oficial, pots consultar el web del Servei Català de Trànsit.

La realitat és que l’AP-7 està sota lupa constant, amb una estratègia que vol posar fre a l’augment d’accidents i a la perillositat que s’ha disparat els darrers mesos. Els radars mòbils, juntament amb la vigilància als camions, són la nova cara de la seguretat a l’autopista, i ja formen part inevitable del viatge per Catalunya.