Mercadona ha detectat què molestava als seus clients i ha respost amb solucions sorprenents que canvien les regles del joc en supermercats. A continuació, veurem com ho fa.

Els productes saludables que Mercadona presenta aquest 2026

Innovacions que faciliten una dieta equilibrada

Segons El Nacional.cat, Mercadona ha llançat productes que resolen problemes comuns dels consumidors, com ara aliments més nutritius i amb menys additius, pensats per a un estil de vida saludable. Per exemple, destaca l'arribada de la poma TUTTI™, que aporta novetats en fruita fresca amb més sabor i qualitat, segons l'IRTA.

L'estrena de botigues de nova generació

A Catalunya, Mercadona ha obert supermercats amb conceptes renovats, com la segona 'Tienda 9' i el seu segon establiment de nova generació al Garraf (La Ciutat, Segre.com). Aquestes botigues ofereixen una selecció ampliada de productes saludables i un enfocament més sostenible i proper al client.

Com Mercadona escolta i resol les necessitats dels consumidors

Detectar i solucionar irritacions comunes

Mercadona ha identificat tres problemes que feien ràbia als clients i els ha solucionat amb idees innovadores, segons El Nacional.cat. Aquest enfocament els permet crear productes i serveis que impacten positivament en la vida diària i milloren l'experiència de compra.

El compromís amb la qualitat i el preu

La marca aposta per oferir productes saludables a preus assequibles, com demostra la popularitat d'alguns articles que combinen beneficis per a la salut amb cost accessibles, tal com destaca Catalunya Diari. Això facilita que més persones puguin accedir a una alimentació sana sense haver de renunciar a la qualitat.

Els tarragonins i reusencs, com la resta de catalans, es beneficien d'aquests avenços que apropen l'alimentació saludable a les seves taules. Mercadona no només ven productes, sinó que vol transformar la manera de consumir a Catalunya i Espanya.

La realitat és que, gràcies a la seva aposta per la innovació i l'escolta activa, Mercadona està marcant un abans i un després en la compra saludable el 2026. Només queda que tu mateix ho comprovis quan facis la teva pròxima compra.

Tot i que els articles habituals ofereixen receptes clàssiques, la demanda creixent d'opcions innovadores i fàcils fa que sigui el moment ideal per explorar noves opcions. Aquest any, les tendències aposten per combinar ingredients de temporada amb tècniques modernes que qualsevol pot seguir des de casa.

Receptes innovadores que marquen tendència

Ingredients locals i de temporada

A Tarragona i el Camp de Tarragona, els productes frescos i de proximitat són la base per a una rebosteria que respecta la tradició i, alhora, innova. Fruites com la taronja, la magrana o el codony són ideals per a postres que destaquen per la seva frescor i sabor únic.

Així, es crea una experiència gastronòmica que connecta amb el territori mentre s'experimenta amb noves combinacions que sorprenen al paladar.

Tècniques modernes i fàcils per a tothom

Les noves receptes proposen passos senzills però efectius, com l'ús de la cocció al buit per a textures més suaus o la incorporació de fermentacions lleugeres que aporten complexitat sense complicar el procés. Aquestes tècniques, que fins ara eren exclusives de professionals, ara són accessibles per a qualsevol aficionat a la rebosteria.

La clau està en adaptar-les per fer-les fàcils i ràpides, sense perdre aquell toc especial que fa que un dolç sigui memorable.

Exemples que inspiren a casa

Pastís de 50 quilos per a celebracions especials

Segons Como Pomona, recentment es va elaborar un pastís de 50 quilos a Catalunya per al Sant Joan de Déu, una mostra clara de com la rebosteria pot combinar grandiositat i creativitat. Aquest tipus d'iniciatives serveixen d'inspiració per adaptar receptes sorprenents en formats més manejables per a la cuina domèstica.

Reconeguts mestres pastissers i les seves propostes

Figures com Juanfran Asencio, que ha destacat a la fira FITUR amb el seu panettone i altres dolços, mostren com la tradició i la innovació van de la mà. Els tarragonins poden inspirar-se en aquestes propostes per crear a casa postres que combinen tècniques clàssiques amb un toc personal i innovador.

La rebosteria d'aquest 2026 és una invitació a provar, experimentar i, sobretot, gaudir de la cuina casolana amb un aire renovat.

La realitat és que la rebosteria a casa pot ser molt més que les receptes de sempre. Només cal tenir ganes de descobrir i posar en pràctica aquestes noves idees que ja estan marcant el ritme a Catalunya i, en especial, a la província de Tarragona.

Mentrestant, els consumidors busquen més que preus baixos: volen productes locals, transparència i experiències que justifiquin cada euro gastat. Aquí t'explico què està canviant i quins supermercats estan marcant el pas.

Canvis i reptes als supermercats espanyols el 2026

Augment dels preus i pressió sobre el consumidor

El sector alimentari afronta una pujada significativa dels preus a causa de factors globals, segons informa El Economista. Aquest augment impacta directament la cistella de la compra, fent que els consumidors siguin més selectius i valorin noves ofertes i promocions a l'hora d'escollir on comprar.

Preferència per productes locals i transparència

Un 90% dels espanyols aposta per productes d'origen local o nacional, segons Financial Food. Aquesta tendència obliga els supermercats a apostar per proveïdors locals i destacar l'origen dels seus productes, cosa que es tradueix en més confiança i fidelització.

Competència i novetats per captivar el client

Supermercats més econòmics i premiats

Segons l'OCU, el supermercat més barat a Espanya permet estalviar més de 1.000 euros anuals, una dada que explica l'atracció dels consumidors cap a opcions més assequibles. ALDI ha estat escollit com el millor supermercat de l'any 2026 per la seva combinació de preus i qualitat, segons A en verde.

Denúncies i control sobre proveïdors

Consumidor Global destaca que 19 proveïdors de grans cadenes com Carrefour i Alcampo han estat sancionats per irregularitats. Aquest fet posa en relleu la necessitat de garantir la legalitat i ètica en la cadena de subministrament, un aspecte que els clients cada vegada valoren més.

Els tarragonins i els consumidors de la província de Tarragona viuen aquest escenari amb especial atenció, ja que les grans cadenes estan renovant els seus serveis i ofertes per captar aquest mercat local exigent i en constant evolució.

La realitat és que el 2026 no serà un any fàcil per als supermercats, però sí un moment clau per veure qui sap adaptar-se millor als canvis i guanyar-se la confiança dels consumidors amb estratègies que van més enllà del preu.

La cadena líder del mercat ha apostat per combinar la tradició amb la tendència saludable, oferint als seus clients de Tarragona una opció que encaixa amb les necessitats actuals i amb la demanda creixent d’alternatives menys ensucrades.

Mercadona i la nova beguda d’estiu sense sucres afegits

Característiques principals del producte

Una tendència que s’imposa entre els consumidors preocupats per la salut i la dieta. Aquesta aposta permet als tarragonins gaudir d’un refresc refrescant i tradicional sense culpabilitat.

El producte manté el sabor que ha fet popular aquesta beguda al llarg del temps, però amb una fórmula adaptada a les demandes d’un públic més conscient i exigent amb les etiquetes nutricionals.

Impacte per als consumidors tarragonins

Els veïns del Camp de Tarragona trobaran en aquesta novetat una alternativa que s’adapta a les seves preferències, especialment durant els mesos d’estiu quan la demanda de begudes refrescants augmenta. La iniciativa de Mercadona respon així a una necessitat local, oferint una opció saludable sense perdre l’essència del producte original.

A més, aquesta proposta encaixa amb la creixent consciència sobre els riscos del consum excessiu de sucres, un tema que preocupa cada vegada més els consumidors a la província i arreu.

Els tarragonins, coneguts per la seva passió per la cuina autèntica i els sabors intensos, ja aposten per aquesta fórmula que transforma un plat tradicional en una experiència inoblidable. Vols saber com ho fan?

El secret de la salmorra per un pollastre rostit inigualable

Què és la salmorra i per què funciona?

La salmorra és una solució d'aigua i sal on s'introdueix el pollastre durant diverses hores. Aquesta immersió permet que la carn absorbeixi aigua i sal, el que fa que el resultat sigui molt més jugós i saborós.

Beneficis que remarquen els xefs

• Textura més suau: La carn manté la seva humitat interna malgrat l'escalfor del forn.
• Sabor intensificat: La sal penetra profundament, aportant un gust equilibrat.
• Superfície cruixent: La pell es torna daurada i cruixent, un dels aspectes més valorats segons Jordi Roca, reconegut xef de la zona.

Adaptant la tècnica a la tradició tarragonina

Una recepta que connecta amb el paladar local

El Camp de Tarragona destaca per la seva cuina amb arrels mediterrànies i productes frescos. Incorporar la salmorra al pollastre rostit respecta aquesta tradició, millorant el plat sense perdre l'essència autèntica que els tarragonins valoren.

Consells pràctics per fer-ho a casa

1. Prepara la salmorra amb una proporció de sal adequada per evitar que el pollastre quedi massa salat.
2. Deixa el pollastre dins la salmorra almenys 4 hores, idealment 8 o més, per obtenir un resultat òptim.
3. Assaona amb herbes locals com romaní o farigola després de la marinada per aportar un toc mediterrani.
4. Cuina a temperatura mitjana-alta per aconseguir la pell cruixent i la carn tendre.

Els xefs de Tarragona coincideixen que aquest mètode és clau per transformar un plat tan popular en una joia gastronòmica que val la pena provar.

Si ets dels qui no es conformen amb qualsevol pollastre rostit, aquest truc t'obre la porta a una nova dimensió de sabor i textura.

Des de l’1 de gener de 2026, una nova normativa ha entrat en vigor per regular amb precisió la qualitat i la denominació dels productes en conserva de peix i marisc. Això afectarà directament les llaunes de sardines, musclos, cloïsses i escopinyes que comprem als supermercats.

La nova normativa que canvia les regles del joc

El Reial Decret 1082/2025, publicat el 6 de desembre de 2025 i vigent des de començaments d’any, estableix criteris estrictes sobre com es poden anomenar i etiquetar aquests productes marins. Així, termes que abans eren confusos o interpretables ara tenen definicions legals molt clares.

Què significa cada paraula?

Fins ara, etiquetes com "eviscerat", "ultracongelat", "pasteuritzat" o "en escabetx" podien variar segons el fabricant. La nova normativa fixa definicions exactes i inamovibles que cal respectar. Igual amb les parts del peix: "ventresca", "llom", "filet" o "anelles" deixen de ser conceptes oberts per passar a ser categories amb requisits concrets.

El nom científic que no enganya

A més, el nom científic de cada espècie ha de coincidir sempre amb la base de dades ASFIS de la FAO. Així es tanca la porta a etiquetatges confusos com llaunes que anuncien "zamburiñas" però contenen altament diferents espècies.

Els canvis clau en sardines, musclos, cloïsses i escopinyes

Sardinilles amb mida exacta

Fins ara, una "sardinilla" era simplement una sardina petita. Per fi, la normativa estableix amb precisió la mida i el pes que han de tenir les sardinilles de l’espècie Sardina pilchardus. Les del Mediterrani han de mesurar entre 11 i 15 cm, mentre que les del Atlàntic es limiten entre 11 i 13,7 cm, amb pesos entre 10,7 i 25 grams segons procedència.

Actualització de normes per a musclos, cloïsses i escopinyes

Les regles que regulaven aquestes conserves estaven congelades des de 1985. La nova normativa deroga aquelles antigues ordres i crea un sistema modern i flexible gestionat per la Secretaria General de Pesca, amb revisions anuals per adaptar-se a les noves realitats del mercat.

Com es controlaran i què guanyarem

Revisions anuals i flexibilitat

Els llistats oficials de denominacions es revisaran cada any, i qualsevol operador o comunitat pot sol·licitar canvis. Si l’administració no respon en sis mesos, la modificació es considera aprovada per silenci administratiu.

Sancions i responsabilitats

El decret no crea un règim sancionador propi, però remetrà a altres lleis vigents com la Llei de Pesca Marítima o la Llei de la Cadena Alimentària, i les comunitats mantenen les seves competències per sancionar els incompliments. Així, la responsabilitat recau sobre els fabricants perquè tot sigui fidel a la realitat del que s’etiqueta.

En la pràctica, això vol dir que els consumidors podrem comparar amb més garanties i menys trampes les llaunes de sardines, musclos, cloïsses i escopinyes que consumim. Aquella llauna que semblava igual a la de la prestatgeria del costat, ara tindrà informació molt més clara i fiable.

Per cert, si tens llaunes amb etiquetes antigues, les empreses tenen un any per retirar-les del mercat, excepte en productes frescos on la nova normativa ja és immediata.

Per últim, pots trobar més informació interessant sobre conserves i normativa, com la petició de devolver latas per analitzar mercuri o altres novetats en el sector.

La realitat és que aquest canvi normatiu marca un abans i un després en la qualitat alimentària de productes tan quotidians com les llaunes de sardines, musclos, cloïsses i escopinyes, un pas que beneficiarà tothom però especialment el consumidor final.

Aquesta proposta, que ha començat a circular amb força en converses gastronòmiques i xarxes socials, juga amb ingredients senzills i un alioli fresc que fa que tot encaixi com una orquestra ben afinada. Una combinació perfecta per a qui vol menjar lleuger i ràpid, però sense renunciar a un plat que sacia i sorprèn.

La clau d'una amanida fresca i completa

En el cor d'aquesta amanida hi ha el pepino tallat a daus o làmines, aportant un toc cruixent que contrasta amb la suavitat de la salsa. La base d'aquesta salsa és un iogurt natural cremós que actua com a aglutinant dels sabors, un aliat ideal per al pepino i la resta d'ingredients. A això s'hi sumen la ceba, altres hortalisses al gust, i un toc de maíz que aporta dolçor i textura.

La proteïna és flexible i s'adapta segons el que tinguis a mà: una llauna d'atún escorreguda, ous durs, pit de pollastre o tofu. Això fa que sigui una amanida ideal tant per a vegetarians com per als que busquen una opció més tradicional. El secret està en la combinació d'aquests ingredients amb una salsa que pot incloure mostassa, oli d'oliva verge extra, i un toc de llimona o vinagre per aportar acidesa.

Ingredients imprescindibles

• 2 iogurts naturals cremosos (es poden usar versions vegetals)
• Zumo de llimona o vinagre
• 2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
• Sal, pebre i mostassa al gust
• 2 pepinos mitjans
• Mitja ceba blanca o roja
• Zanahoria, tomàquet o enciam a gust
• 200 grams de blat de moro cuit escorregut
• 200 grams d'atún en llauna escorregut, o 4 ous durs, o 300 grams de pit de pollastre, tofu o cigrons
• Opcional: encurtits o fruits secs per aportar contrast

Consells per preparar-la i conservar-la

El procés és tan senzill que només necessita uns minuts. Primer, prepara la salsa barrejant tots els ingredients fins a aconseguir una textura cremosa i ben equilibrada. Després, talla la ceba i el pepino, i afegeix la resta d'hortalisses i ingredients proteics.

Però cal tenir en compte que el pepino tendeix a alliberar aigua si l'amanida es guarda preparada. Per això, si es vol portar al treball o conservar, és millor portar la salsa per separat i barrejar-la just abans de menjar. Aquesta recomanació també permet mantenir la textura i sabor intactes.

Variacions segons el gust i la temporada

Alternatives al pepino

Si el pepino no és del teu gust, es pot substituir per altres ingredients que aportin frescor i textura. Una opció és la poma àcida, que aporta un punt de dolçor i cruixent, o bé amanides que incloguin enciam, pastanaga o tomàquets cherry, adaptant-se a la teva despensa i preferències.

Personalització de la proteïna

La versatilitat de la recepta permet utilitzar diferents fonts de proteïna segons l'estoc de casa o preferències dietètiques. Uns cigrons o tofu dur poden convertir aquesta amanida en un plat ideal per a vegetarians, mentre que la combinació amb atún o pollastre dona un toc més tradicional i saciant.

Aquesta adaptabilitat fa que sigui una opció recurrent per a qui cerca un plat únic que, a més de ser fresc, ofereixi tot el necessari per a un àpat complet.

Recepta pas a pas per a una amanida de 5 minuts

En paraules de diversos experts, aquesta amanida funciona perquè combina textures i sabors que es complementen sense necessitat d'elaboracions complicades. El iogurt aporta suavitat, el pepino frescor i cruixent, mentre que la proteïna garanteix sacietat. I tot això en només cinc minuts.

Per això, quan busquem una recepta que sigui una base sòlida per a menjar fresc, ràpid i complet, aquesta amanida és una opció que no falla. Per als qui vulguin explorar més opcions, podem recomanar també una ensalada piamontesa o altres alternatives de ensaladas amb proteïna que també ofereixen varietat i sabor.

La realitat és que, amb un mínim d'ingredients i un mínim de temps, es pot aconseguir un plat únic que serveixi tant per dinar com per sopar, i que satisfaci sense complicar la cuina. Una proposta que demostra que la senzillesa ben pensada sovint és la millor opció.

El sistema europeu de control de pesticides, que inclou programes coordinats i controls estatals, analitza mostres amb rigor. Però, el 60% del raïm de taula a Espanya conté residus de pesticides, mentre que les maduixes superen el 70% de presència de residus. Les taronges, per la seva banda, sofreixen l'aplicació freqüent de fungicides en la fase de postcollita, que sovint no s'eliminen amb un simple rentat.

Les fruites més contaminades per pesticides al 2024

Raïm: el favorit amb més residus

El raïm no només és un dels fruits preferits per postres i aperitius, sinó que també és objecte d'una atenció especial per part de l'EFSA dins del programa coordinat. A Espanya, més del 60% de les mostres analitzades presenten pesticides, i moltes inclouen diverses substàncies actives en un mateix exemplar. Aquesta combinació complica l'avaluació toxicològica, elevant el grau de risc potencial.

Maduixes: la pell que no perdona

Les maduixes, amb la seva pell porosa i el contacte directe amb el sòl, acumulen pesticides amb facilitat. El 70% de les mostres mostren residus, fet que desperta l'alarma entre consumidors i ecologistes. La natura d'aquest fruit el fa especialment vulnerable, i la seva popularitat no ajuda a oblidar la necessitat d'una vigilància constant.

Pesticides prohibits i aliments importats: la cara oculta

Pesticides vetats però presents

Un dels aspectes més preocupants és la detecció de pesticides prohibits, com el clorpirifós, retirat el 2020 per la seva toxicitat neurodesenvolupamental, però que continua apareixent en les mostres. Aquest fet genera tensions entre autoritats sanitàries i organitzacions que demanen regulacions més estrictes. També es detecten neonicotinoides i piretroides, insecticides amb reputació controvertida.

Aliments importats, més enllà dels límits

Els productes fora de la UE mostren un percentatge més elevat de no conformitat. En els controls d'importació, un 5,5% de les mostres supera els límits europeus, i un 3,6% acaba sent rebutjat. Això reflecteix que els estàndards agrícoles globals no sempre coincideixen amb els europeus, ja que alguns països permeten pesticides prohibits a la UE. Aquesta realitat complica la seguretat alimentària i posa en evidència la necessitat d'una inspecció rigorosa.

Impacte sobre la salut i perspectives futures

Risc baix però incertesa acumulada

L'EFSA assegura que l'exposició als residus detectats representa un risc baix per a la salut del consumidor. Tot i això, no inclou l'efecte acumulatiu de l'exposició simultània a diversos pesticides, un tema encara obert a investigació. Aquesta incertesa manté el debat viu i exigeix prudència a l'hora de consumir aquestes fruites.

Innovacions i alternatives per reduir pesticides

Davant aquesta realitat, s'estan desenvolupant alternatives europees i tecnologies com sistemes de rentat natural que eliminen fins a un 86% dels pesticides, i mètodes com els làsers als cultius alemanys per reduir l'ús d'aquests químics. Aquestes iniciatives poden marcar un abans i un després en la qualitat dels aliments i la seguretat alimentària, impulsant canvis que el consumidor cada cop exigeix més.

La realitat és que raïm, maduixes i taronges continuen sent les fruites amb més residus de pesticides, segons l'informe més gran de la EFSA. Els esforços per controlar i reduir aquesta contaminació són constants, però el camí encara és llarg. Mentrestant, la vigilància i la informació transparent sobre aquests temes permeten un consum més conscient i responsable.

Per cert, si vols conèixer com Microsoft financia informe que mostra dades sorprenents, o explorar alternatives europees per protegir la teva privadesa digital, aquí tens informació que et pot interessar per completar aquest relat sobre la innovació europea en diferents àmbits.

Amb només quatre ingredients bàsics, aquesta recepta es converteix en una solució ràpida i econòmica per a qualsevol àpat. Però no et pensis que per ser fàcil perdi sabor o textura: la seva flexibilitat i suavitat són tan bones com les versions industrials.

La recepta de la massa de rapidites en sartén

Fer la massa per a rapidites no requereix més que una tassa de farina, 150 ml d'aigua, tres cullerades d'oli i una mica de sal. Amb aquests ingredients, pots preparar una massa que s'estira fàcilment i que es cuina en pocs minuts a la paella.

Passos per preparar la massa

Primer, barreja la farina, l'aigua i l'oli en un recipient amb les mans fins a obtenir una massa homogènia. A continuació, trasllada-la a la superfície de treball i amassa durant uns quatre minuts per aconseguir una textura més elàstica. Si la massa s'enganxa, afegeix una mica més de farina, però sense passar-te.

Després, forma petites boles amb la massa i deixa-les reposar cinc minuts. Estira cada bola amb un corró fins a formar discos ben prims i rodons, les clàssiques formes de les rapidites.

Cocció a la paella

Escalfa una paella de tefló a foc baix, sense afegir oli. Quan estigui ben calenta, col·loca els discos un a un i cuina cada costat durant un màxim de 10 minuts. El resultat és una massa flexible, fina i amb un toc lleugerament daurat que només la cocció a la paella pot aconseguir.

9 idees de farcits per a les rapidites casolanes

Farcits salats

• Pollastre amb verdures
• Vedella amb vegetals
• Formatge mantegós combinat amb parmesà
• Tonyina amb formatge crema
• Carbassons al vapor amb formatge

Farcits originals i dolços

• Salsitxes a la graella amb verdures
• Tires de bistec amb salsa de tomàquet
• Guacamole
• Formatge cheddar amb panceta
• Dulç de llet per un toc dolç

Si ets dels que prefereixen una combinació inesperada, provar amb dolç de llet és un clàssic que mai falla, gairebé com unes creps casolanes.

Consells per fer rapidites a casa

Multiplica la recepta

Si necessites preparar moltes rapidites, pots escalar els ingredients sense problema. Per exemple, amb 1 quilogram de farina, 600 ml d'aigua i 12 cullerades d'oli tindràs massa per a 33 unitats, suficient per a una reunió o sopar improvisat.

Qualitat dels ingredients

Escollir un bon oli d'oliva no només afegeix sabor sinó que millora la textura de la massa. També és clau que la farina sigui de qualitat per garantir que la massa quedi elàstica i fàcil de manejar.

Les rapidites tenen el seu encant particular quan les fas a casa i les combines amb el teu farcit preferit, siguin sabors clàssics o innovadors. A més, pots fer servir aquesta recepta per fer-te un sopar ràpid i complet, especialment quan no tens gaire temps però sí gana.

Si busques més opcions per fer plats fàcils, pots para hacer receptes senzilles i autèntiques que alegren qualsevol taula.

La pràctica i l'experimentació són la clau per aconseguir rapidites perfectes. No deixis de provar diferents farcits i textures fins que trobis la teva combinació infalible.

Finalment, si vols descobrir més plans per gaudir de la gastronomia i les tradicions locals, pots fer un cop d'ull a propostes properes i interessants que t'acosten a la millor cuina i cultura popular.

La realitat és que fer rapidites casolanes és una manera senzilla i efectiva de gaudir d'una recepta tradicional amb un toc modern. Tota una invitació a posar-se mans a la massa i redescobrir sabors que mai passen de moda.

La mesura forma part d’un sistema conegut com a Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), que busca reduir els residus i fomentar la reutilització mitjançant un mecanisme que obliga a retornar els envasos buits per recuperar aquesta petita aportació econòmica.

El nou model que revolucionarà el consum de begudes envasades

Què és el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn?

El SDDR és un mecanisme que imposa la necessitat d’afegir un dipòsit per cada envàs de beguda venut, que el consumidor podrà recuperar retornant l’envàs buit. Aquesta mesura es basa en experiències ja aplicades a Portugal, Alemanya o Dinamarca, on ha aconseguit millorar substancialment la recollida i reciclatge.

Els envassos afectats inclouen les ampolles de plàstic, llaunes i briks de fins a 3 litres, és a dir, productes habituals com aigua, refrescos, sucs i cervesa.

Com afectarà bars i restaurants?

A partir de la data establerta, aquests establiments hauran d’aplicar el suplement per envàs en la factura i acceptar la devolució dels envasos, encara que no hagin estat adquirits al mateix local. Això implica una nova dinàmica en el servei i l’atenció al client.

A més, s’instal·laran màquines de recollida en punts estratègics per facilitar el retorn i la recuperació del dipòsit, tot intentant assegurar que els petits comerços també s’adaptin a aquesta normativa.

El context europeu i les dades que han impulsat la mesura

Els objectius europeus de reciclatge

La Unió Europea exigeix que almenys el 70% dels residus d’envasos de begudes siguin recollits i reciclats per evitar el malbaratament i la contaminació ambiental. No obstant això, Espanya va registrar el 2023 una taxa de només el 41,3%, molt allunyada del que es demana.

Aquesta situació ha portat a la necessitat de mesures més estrictes com el SDDR, per evitar sancions i millorar el compliment de les directrius comunitàries.

Reaccions i reptes per a l’hostaleria i distribuïdors

Fabricants i distribuïdors han sol·licitat ampliar el termini per adaptar-se, però el Ministeri per a la Transició Ecològica ha rebutjat ajornar l’entrada en vigor. El repte principal és garantir que tant grans com petits establiments puguin gestionar correctament la nova norma.

La implantació d’aquest sistema implica un canvi en la gestió dels residus i en l’experiència de compra, la qual cosa pot generar tensions inicials però també una millora en la sostenibilitat.

Com funcionaran els dipòsits i la devolució d’envasos?

Funcionament pràctic del dipòsit

Cada envàs portarà un cost addicional de 10 cèntims que serà retornable quan es lliuri l’envàs buit en botigues, bars o màquines habilitades. Aquest procés inclou l’escaneig del codi de barres per verificar l’autenticitat i procedència.

El consumidor podrà retornar l’envàs en qualsevol punt autoritzat, independentment d’on s’hagi adquirit, una mesura que facilita la participació i el reciclatge.

Adaptació dels establiments i punts de recollida

Bars, restaurants, supermercats i comerços hauran d’instal·lar punts de recollida o acceptar les devolucions manualment. A més, es col·locaran màquines automàtiques en llocs clau per agilitzar el procés.

Segons experts en Documentació Oficial, aquesta mesura suposa un pas endavant per incrementar la responsabilitat dels consumidors i establiments.

També es pot veure com una oportunitat per als negocis, que podran adaptar-se a una nova cultura de consum més sostenible i transparent.

La realitat és que aquest canvi afectarà la relació habitual amb la beguda i el seu envàs, generant una nova era on el reciclatge deixarà de ser un gest voluntari per convertir-se en una pràctica habitual.

Per exemple, a Catalunya, on la cultura de la protecció oficial i la responsabilitat ambiental estan en auge, es preveu que aquesta iniciativa trobi un bon encaix entre els consumidors més conscienciats.

El repte està servit: adaptar-se a un model que, si bé pot semblar incòmode en un principi, promet canvis positius per al medi ambient i per a la gestió de residus.

Les primeres setmanes seran clau per veure l’acceptació d’aquesta nova realitat que, sens dubte, marcarà un abans i un després en la manera de consumir begudes envasades a Espanya.

Els grans xefs espanyols com José Andrés, Martín Berasategui o Ferrán Adrià aporten idees que transformen aquest plat senzill en una experiència gastronòmica. Però no et revelarem tot ara; el secret està en el que s'afegeix i com es cuinen les llenties. Val la pena saber-ho.

Els trucs dels xefs per a unes llenties guisades excepcionals

El vinagre de Jerez segons José Andrés

El cuiner asturià José Andrés adopta un mètode que ve de la tradició familiar: cuinar les verdures senceres i triturar-les després per espessir el brou i potenciar el sabor. Però el toc final que fa que les llenties siguin memorables és afegir un raig de vinagre de Jerez just abans d'acabar

La lleugeresa sense patata ni xoriço de Martín Berasategui

Martín Berasategui renuncia al xoriço i a la patata per aconseguir un plat més lleuger però igual d'intens. La base són verdures com el porro, l'all, la ceba tendra i la pastanaga, que aporten sabor i frescor. A més, un toc de pebre vermell afegit amb mesura ajuda a ressaltar els aromes sense carregar el guisat.

Com donar profunditat i un punt picant per David de Jorge i Ferrán Adrià

La salsa casolana i la guindilla de David de Jorge

Robin Food aposta per una base de salsa de tomàquet feta a casa i verdures per evitar que el guisat quedi plan i insípid. A més, combina el pebre vermell amb una guindilla que s'afegeix al final, aportant un toc picant subtil que no eclipsa la resta de sabors.

Llenties negres amb sèpia de Ferrán Adrià

Els amants dels plats mariners trobaran fascinant la versió de Ferrán Adrià, que utilitza llenties negres i sèpia. El xef incorpora el sofregit després de daurar la sèpia, afegint all, tomàquet pelat triturat i vi blanc. El secret és controlar l'aigua per evitar que s'enganxi i mantenir un guisat jugós i ple d'aromes marins.

Les innovacions de Dani García i alguns consells addicionals

La crema d'espessor de Dani García

Dani García destaca pel seu sofregit ric en sabor, que inclou pimentó dolç, pebrot i carn de ñora. La seva aportació més destacada és triturar el xoriço sense pell, la pastanaga i una mica de caldo per crear una crema que espesseix el guisat amb un resultat deliciós i suau.

Consells pràctics per millorar les teves llenties

Per acabar, no oblidem que una bona cocció i l'ús de sofregit de qualitat són claus. Alguns apunten que afegir el vinagre al final o triturar part de les verdures ajuda a obtenir un brou més dens i saborós. Si t'agrada experimentar, pots provar també les versions veganes o amb toc mariner.

Per ampliar la teva experiència culinària, segur que t'interessen altres 23 trucs per a cuiners i també els 7 trucs per optimitzar el teu wifi, perquè mai se sap quan necessitaràs una mica més de connexió mentre cuines.

La realitat és que aquests consells dels grans xefs espanyols permeten que un plat tan humil com les llenties guisades esdevingui un veritable plaer gastronòmic, capaç de conquistar qualsevol paladar i convertir-se en el plat estrella de la taula.

Entre setmana, una solució pràctica i nutritiva pot estar a només 30 minuts de distància, amb receptes que combinen proteïnes, vegetals i carbohidrats de qualitat, sense dependre de menjar preparat o entrega a domicili.

Receptes saludables per a dinar i sopar que no fallen

Hamburgueses de pèsols: alternativa econòmica i nutritiva

Les hamburgueses de pèsols són un clàssic renovat a la cuina argentina, amb una base de pèsols cuits, ceba i all que es trituren fins a formar una pasta. La incorporació d'ingredients com l'ou i el pa ratllat permet formar medallons que es couen en una paella antiadherent en només 2-3 minuts per costat. En total, aquesta recepta es prepara en 30 minuts i rendeix entre 4 i 6 hamburgueses, amb un aport nutricional de 120 kcal i 6 g de proteïna per unitat.

Albòndigues de llenties i verdures: versatilitat i sabor

Amb una barreja de llenties cuites, pastanaga ratllada i espècies, aquestes albòndigues s'han convertit en un plat habitual tant per a picades com per a menús principals. Es formen boles i es couen al forn a 200 ºC durant 10-12 minuts o a la paella durant 4-5 minuts per costat. La preparació completa dura 35 minuts i rendeix unes 12 albòndigues, aportant 150 kcal i 7 g de proteïna per ració.

Opcions lleugeres i sense complicacions per a la teva taula

Bunyols d'espinacs sense farina ni fregits

Aquesta versió lleugera dels bunyols tradicionals és ideal per a persones amb intolerància al gluten i per a qui busca reduir carbohidrats refinats. Amb espinacs cuits, ous i formatge ratllat, la massa es cou al forn a 180 ºC durant 10-15 minuts o a la paella en 2-3 minuts per costat. La recepta rendeix entre 8 i 10 bunyols en un temps total de 30 a 35 minuts, amb un valor energètic de 180 kcal i 13 g de proteïna per ració.

Chop suey de pollastre: frescor i colors a la paella

El chop suey combina talls de pit de pollastre amb verdures crues com pastanaga, bròquil i zucchini, saltejats a foc viu amb salsa de soja i all. En només 25 minuts es prepara un plat ple de sabor i textura, amb un aport de 280 kcal i 34 g de proteïna per ració. Aquesta recepta és perfecta per aprofitar verdures fresques i preparar un menjar saludable sense complicacions.

Receptes fresques i nutritives per a menjar ràpid

Ensalada de llenties amb quinoa: proteïna vegetal per excel·lència

Una combinació que triomfa a les taules argentines és l'ensalada de llenties cuites i quinoa, amb tomàquet, pastanaga, ceba morada i morró. Aquest plat es serveix fred o a temperatura ambient i es pot preparar en 30 minuts més el temps de repòs. Cada ració aporta 320 kcal i 13 g de proteïna, ideal per a menús vegetarianos o variats. Es conserva fins a 3 dies a la nevera, encara que no es recomana congelar.

Per a qui busqui més idees, també es poden veure 5 receptes saludables de temporada per a portar en tàper, o 10 receptes sorprenents d'amanides amb proteïna per a cada dia.

La realitat és que menjar sa, equilibrat i ràpid no està renyit amb el gust ni amb la varietat. Triar ingredients frescos i preparar plats senzills en menys de mitja hora és possible i, a més, ajuda a mantenir una dieta més saludable i menys dependent dels ultraprocessats.

Les últimes sentències que ha dictat l'Audiència Provincial de Barcelona en relació amb el càrtel de la llet han provocat un terratrèmol empresarial. Com és possible que empreses tan gegants com Nestlé, Danone o Capsa hagin rebut condemnes i indemnitzacions, mentre que Schreiber, el principal fabricant de iogurts per a la marca blanca de Mercadona, es mantingui fora del focus més punitiu? La resposta no és tan fàcil ni tan freda com sembla.

La delicada situació del càrtel làctic a Espanya

La sentència que ha sacsejat el sector reconeix clarament que empreses com Lactalis, Nestlé, Capsa i Danone han de compensar els ramaders amb un 2% addicional sobre el preu de la llet comprada, com a reparació per l'infrapreu provocat pel càrtel que va actuar entre el 2000 i el 2013. Aquesta mesura busca reparar el dany econòmic sofert pels productors, que durant anys van veure com el seu poder de negociació quedava minvat davant pràctiques colusòries.

Però aquí ve el més insòlit: Schreiber Foods, tot i ser sancionada per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), ha esquivat aquestes indemnitzacions. Els magistrats de la secció 15 van absoldre l'empresa nord-americana en diverses demandes, argumentant que no hi ha prou proves que la seva participació en els intercanvis d'informació afectés realment el mercat o els preus pagats als ramaders.

La participació limitada de Schreiber en el càrtel

El cas de Schreiber es diferencia per la seva intervenció molt puntual, amb un únic intercanvi d'informació sobre ramaders al setembre de 2013. No se li atribueixen contactes relatius a preus o estratègies comercials, ni tampoc una participació continuada com la que es veu en la resta d'empreses sancionades. Això ha estat clau per a l'exculpació en termes d'indemnitzacions.

Segons l'Audiència Provincial, no consta que Schreiber adoptés decisions comercials que haguessin incidit en el preu abonat als productors, fet que suposa que la seva actuació no té l'entitat suficient per integrar-se en la dinàmica colusòria que va perjudicar la resta de ramaders i que sí afecta altres fabricants com Lactalis o Danone.

Les discrepàncies judicials i el vot particular

Tot i aquesta absolució, no hi ha unanimitat. El magistrat Luis Rodríguez Vega va presentar un vot particular, defensant que la sanció a Schreiber s'hauria de mantenir perquè la seva participació, encara que puntual, forma part d'un pla global per controlar el mercat d'aprovisionament de llet crua. Segons ell, aquests intercanvis d'informació van permetre a les empreses reduir la competència i limitar la capacitat de negociació dels ramaders.

Aquesta opinió qüestiona la distinció feta entre Schreiber i la resta d'empreses i posa sobre la taula una mirada més crítica respecte a la implicació de la multinacional nord-americana en el càrtel. La tensió entre les perspectives judicials reflecteix la complexitat d'un cas que encara impacta el sector i la percepció pública.

Impacte econòmic i sancions comparatives

Multes i indemnitzacions: un contrast evident

Les xifres de les sancions imposades per Competència són eloqüents. Mentre Schreiber va pagar menys d'un milió d'euros, altres gegants com Capsa van rebre multes de fins a 21 milions, i Danone 20,2 milions, amb Lactalis gairebé 22 milions d'euros. Aquestes quantitats reflecteixen la gravetat amb què es va valorar la participació de cadascuna en el càrtel.

La diferència en les sancions no només afecta la imatge empresarial sinó que condiciona la seva situació financera i la relació amb els proveïdors i consumidors. Schreiber, com a principal fabricant per a Mercadona, manté una posició destacada al mercat láctic malgrat l'escàndol generalitzat.

El context del sector làctic i la negociació de preus

La situació ha posat de manifest la vulnerabilitat dels ramaders i el seu escàs poder davant grans multinacionals. Les pràctiques sancionades, com els intercanvis d'informació, han permès manipular els preus i reduir la competència real, perjudicant directament el productor final.

Aquestes pràctiques generen un debat obert sobre la regulació i el control del mercat làctic a Espanya, així com la necessitat de garantir una competència veritable que protegeixi tant els productors com el consumidor final. En aquest sentit, cal considerar també el paper d'empreses com Schreiber en un context on s'ha demostrat que no totes les empreses van tenir el mateix grau de responsabilitat.

Perspectives i reptes futurs per al sector làctic

Les repercussions per a Mercadona i la cadena de subministrament

Schreiber, com a proveïdor clau de Mercadona, es manté en un lloc privilegiat malgrat el seu pas pel càrtel. Aquesta situació obre qüestions sobre com es gestionen les relacions comercials i si aquestes circumstàncies poden afectar la percepció dels consumidors sobre la marca blanca de Mercadona.

El fabricant nord-americà compta amb tres fàbriques a Espanya i factura més de mil milions d'euros anuals, fet que evidencia la seva força i la importància estratègica dins la cadena de valor làctica. Aquesta posició també implica un repte en termes d'ètica empresarial i transparència davant situacions com aquesta.

Regulació i control: el camí a seguir

El cas del càrtel de la llet ha posat en evidència la necessitat d'una vigilància més estricta i d'una regulació que impedeixi pràctiques colusòries que perjudiquen el sector. La distinció feta per l'Audiència entre empreses amb participació més o menys activa reflecteix la complexitat d'intervenir en un mercat on els lligams entre empreses són estrets.

Com a curiositat, s'ha d'analitzar també el paper del proveïdor en aquest entramat, ja que les cadenes de subministrament en el sector alimentari sovint amaguen més de l'aparença.

En definitiva, el sector làctic afronta un futur amb nous reptes reguladors i comercials que condicionaran la relació entre productors, fabricants i distribuïdors.

La realitat és que les sentències sobre el càrtel de la llet han deixat clar que no totes les empreses van jugar el mateix paper, i que Schreiber, la cara visible dels iogurts Hacendado, ha aconseguit esquivar la pitjor part de les condemnes malgrat estar en el mateix vaixell que gegants com Nestlé o Danone.

El debat sobre responsabilitats i compensacions continua obert, i el sector està pendent dels possibles moviments futurs que puguin generar noves repercussions econòmiques i legals.

Finalment, la situació serveix per posar en relleu la importància d'una competència justa i transparent per a garantir la sostenibilitat d'un sector clau per a l'economia i la cultura alimentària d'Espanya.

El càrtel de la llet i les seves conseqüències són una advertència que, si bé alguns proveïdors han patit sancions exemplars, altres com Schreiber han sortit indemnes, cosa que no deixa de ser un punt de controvèrsia i debat en el panorama làctic actual.

Per acabar, no deixem de banda que la gestió d'aquestes situacions té un impacte directe en la confiança dels consumidors i la percepció dels productes que cada dia trobem a la nostra taula.

Així doncs, queda clar que el sector haurà de continuar evolucionant per respondre a les demandes de transparència i justícia que exigeixen tant els ramaders com el públic general.

Un últim apunt: la interrelació amb altres mercats i proveïdors, com el cas del quart proveïdor, demostra que la cadena alimentària està en constant moviment i que la vigilància ha de ser persistent i actualitzada.

La diferència entre un plat insípid i un que et fa tancar els ulls de plaer pot estar en un detall aparentment mínim: l'aigua en què la bullim. I no qualsevol aigua, sinó una que tingui un gust molt especial.

La clau està en què l'aigua tingui gust de mar

Per què l’aigua de mar és essencial?

La realitat és que l'aigua en què bullim la pasta ha de tenir un punt de sal similar al de l'aigua de mar. No és un mite, sinó un truc que els cuiners professionals utilitzen per aconseguir un sabor més intens i equilibrat. En aportar aquest punt salat a l'aigua, la pasta absorbeix la sal de l'aigua durant la cocció, adquirint gust des de dins i no només per fora.

Si, en canvi, utilitzem aigua sosa, la pasta quedarà plana, obligant a dependre completament de la salsa per aportar sabor. Aquest error és com una sentència: una vegada cuita, la pasta no absorbeix sal més, així que no es pot corregir després.

La proporció justa de sal

No es tracta de tirar sal a l'atzar, sinó de fer-ho amb mesura. La proporció recomanada és d'uns 10 grams de sal per litre d'aigua. Això correspon a l'equivalent aproximat del gust de l'aigua de mar, ni més ni menys, per aconseguir un sabor intens sense passar-se. També és clau afegir la sal quan l'aigua ja està bullint, perquè es dissolgui bé i no alteri la cocció.

Moltes persones s'estimen més salar poc per por que quedi salat, però la realitat és que gran part de la sal queda a l'aigua i no es transfereix del tot a la pasta. Per això, salar correctament és un gest que marca la diferència i evita haver d'afegir més sal després, que pot desequilibrar el plat.

Consells per a una pasta amb autèntic gust

Els detalls que fan la diferència

Alguns cuiners italians expliquen que aquest truc és un dels secrets més bàsics i, alhora, més oblidats. Una pasta ben salada té millor textura, es cuina de manera més uniforme i s'integra millor amb qualsevol salsa. Sense aquest punt, la pasta no pot lluir com toca. Per això, la clau no està ni en la salsa ni en el tipus de pasta, sinó en l’aigua de cocció.

De fet, aquesta tècnica és un exemple perfecte de la clau per entendre que els petits detalls a la cuina són tan importants com el resultat final.

Aplicació pràctica i errors comuns

Un error freqüent és no mesurar la sal ni esperar que la pasta agafi sabor després de bullir. L'aigua ha de tenir gust, perquè la pasta absorbeix el sabor mentre es cou. Si no, el plat serà insípid i poc atractiu. També cal evitar que l'aigua s'evapori massa, ja que la concentració de sal pot variar i alterar el resultat.

Els professionals recomanen utilitzar sal marina i, quan sigui possible, aigua mineral amb un perfil salí similar al mar. Això garanteix una cocció òptima i un gust intens. És curiós que una cosa tan senzilla com la sal de l'aigua sigui un iaciment clau per a un bon plat de pasta.

Impacte en la gastronomia i recomanacions finals

La tradició italiana i el valor del sabor

Els cuiners italians insisteixen que aquest detall és un dels fonaments de la seva cuina, on la pasta és sovint la reina del plat. Garantir que l'aigua tingui el punt just de sal evita abusar de la salsa o d'altres additius, mantenint el gust autèntic i equilibrat.

Segons l'expert gastronòmic Luigi Bianchi (2024), «la pasta no només ha de tenir textura, sinó sabor, i això comença per l'aigua. És un gest bàsic que molts no valoren però que fa tota la diferència».

Consells per a la teva pròxima pasta

• Mesura 10 grams de sal per litre d'aigua per aconseguir el gust ideal.
• Afegeix la sal un cop l'aigua bulli, per no retardar la cocció.
• Utilitza sal marina per aportar minerals i sabor natural.
• Evita afegir sal després de bullir, la pasta ja no l'absorbirà.
• No et confonguis amb la salsa, la base del sabor està en l'aigua.

Amb aquests consells, la teva pasta guanyarà protagonisme i deixarà de ser un simple acompanyament per convertir-se en un plat amb personalitat pròpia.

La clau que separa un plat corrent d’una experiència culinària està a l’aigua, una lliçó que val la pena recordar cada vegada que posem la pasta a bullir.

La realitat és que aquest detall senzill i sovint oblidat transforma completament el resultat final, i això ho corroboren tant els cuiners professionals com els amants de la pasta de tota la vida.

Però ara, després de molt de temps madurant la decisió, la parella que està darrere d'aquest projecte ha anunciat una data clara per al seu tancament. Aquesta notícia ha generat una intensa resposta entre la clientela habitual i el barri antic, on Golut ha estat un referent per a moltes famílies i amics que hi han compartit moments.

El tancament definitiu del restaurant Golut

El dissabte 27 de juny de 2026 serà l’últim dia que el restaurant Golut de Manresa obrirà les seves portes després de nou anys i mig d’activitat. Els responsables, Gerard Pérez i Marta Bertran, han pres aquesta decisió després de dos anys de reflexió.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de 𝚟𝚊𝚢𝚊𝙱𝚁𝙰𝚅𝙰𝚂 • #𝙗𝙧𝙖𝙫𝙖𝙨𝙃𝙪𝙣𝙩𝙚𝙧 (@vayabravas)

El desgast personal de la vida d'autònoms i la voluntat de gaudir més temps amb els seus dos fills petits han estat factors clau. Aquest projecte, que va néixer el 2017 a partir de l’experiència prèvia de Cal Tià de Moià, ha estat una aventura carregada d'entrega i passió per la restauració.

El llegat gastronòmic de Golut

Golut va destacar per una oferta gastronòmica basada en tapes i plats per compartir amb una carta que canviava segons la temporada. Des de les seves braves i bombes de la Barceloneta fins als xoricets a la sidra o les carxofes de temporada, la cuina reflectia la sensibilitat dels seus creadors envers les necessitats especials dels clients.

Gerard Pérez explicava que «si s’ha de compartir, ho ha de poder fer tothom», un principi que va definir la seva proposta i va consolidar una clientela fidel, que ara viu amb certa malenconia l’anunci del tancament.

El context i els reptes del barri antic

La manca d’aparcament i la burocràcia complexa són alguns dels obstacles que han afectat el funcionament del Golut i altres negocis del barri antic de Manresa. Marta Bertran subratlla que «cada vegada ho posen més complicat als petits negocis» i que «la ciutat hauria de replantejar-se per què tanquen locals al barri antic».

Tot i les dificultats, la parella ha intentat trobar algú que continués el projecte amb les seves receptes intactes, però no ha estat possible. Això deixa un buit en un barri que, segons Bertran, no té un problema de seguretat específic, sinó que pateix les dificultats comunes que afecten la ciutat.

Els protagonistes darrere del Golut

Una trajectòria marcada per la restauració

Gerard Pérez, originari de la Barceloneta, i Marta Bertran, de Viladordis, porten més de vint anys vinculats a la restauració. Es van conèixer treballant al Drolma de Barcelona i el seu primer projecte conjunt va ser Cal Tià de Moià el 2010.

Aquesta experiència va ser l’entrenament per a Golut, que va néixer amb l’objectiu d’oferir un espai acollidor on la clientela pogués gaudir d’una cuina informal però ben cuidada, amb un esperit de proximitat i inclusivitat.

Nous rumbs professionals després del tancament

Després de l’anunci, Gerard Pérez s’ha incorporat a l’equip de Jordi Álvarez a la Fàbrica de Sant Benet, mentre que Marta Bertran ha començat una nova etapa professional allunyada de la restauració. Aquesta decisió respon a la necessitat de canviar ritmes i prioritats després d’anys d’esforç intens.

Els dos coincideixen a destacar la dificultat de trobar personal qualificat i el desgast que suposa la burocràcia per als negocis petits, factors que han precipitat l'adéu del Golut.

Un comiat amb agraïment i nostàlgia

La reacció de la clientela

Des de l’anunci, els clients s’han anat apropant al Golut per acomiadar-se d’un local que ha estat testimoni de moments personals i col·lectius importants. Bertran reconeix que «estem sobrepassats» per la resposta emocionada i que el projecte significa molt per a moltes persones.

El 27 de juny, dia que coincideix amb el desè aniversari del seu fill gran, serà una jornada plena de records i emocions, encara que la parella ha anunciat que el tancament serà discret i sense festes.

La importància del Golut per al barri antic

Golut ha estat un dels negocis que ha mantingut viva la plaça del Carme i el seu entorn, que actualment viu una situació complexa per a l’obertura i manteniment de locals. El seu tancament deixa un buit que, segons Bertran, potser hauria de portar a una reflexió sobre com revitalitzar el barri.

Els qui busquen restaurants amb caràcter a la zona poden trobar opcions a altres punts de Catalunya, com els 16 restaurants recomanats per la Guia Michelin a Tarragona o els millors restaurants a Reus segons Tripadvisor.

La realitat és que el 27 de juny s’acaba una etapa per a Golut, però també per a la gastronomia local i el barri antic de Manresa, que ara haurà de buscar noves formes per mantenir viva la seva oferta i atracció.

El tancament del restaurant Golut és, així, una mostra més de les dificultats que afronten els negocis de restauració petits, però també un recordatori del valor que tenen aquests espais per a la vida comunitària i cultural.

Les alubias carbonara són molt més que una alternativa; són una invitació a gaudir d'aquest clàssic amb un toc innovador que sorprèn i convenç. A més, és una recepta que pots fer en menys de 20 minuts, ideal per a qualsevol dia.

Els secrets d'una alubias carbonara perfecta

Ingredients essencials per a 2 persones

• 400 g d'alubias cuites (escorregudes) amb el líquid reservat
• 1 ou sencer
• 2 rovells d'ou
• 60 g de pecorino ratllat fi (o parmesà o formatge manxec curat)
• 50 g de guanciale o panceta curada
• Pebre negre acabat de moldre

Els passos per aconseguir la textura i sabor ideals

1. Barreja en un bol l'ou sencer i els rovells. Incorpora el formatge ratllat finament i una quantitat generosa de pebre negre. Reserva a la nevera.
2. Talla el guanciale o la panceta a daus d'1 cm i daura'ls en una paella a foc mitjà. Retira'ls i deixa només una mica de greix per escalfar les alubias sense que s'enganxin.
3. Salta les alubias escorregudes fins que estiguin ben calentes.
4. Combina les alubias calentes amb la barreja d'ou i formatge immediatament. Si la salsa queda massa espessa, afegeix una mica del líquid de la conserva per aligerar-la.
5. Incorpora el guanciale i barreja bé. Serveix amb més pebre i formatge al gust.

Per què triar alubias carbonara en lloc de pasta?

Un toc saludable i nutritiu

Les llegums, com les alubias, aporten proteïnes d'alta qualitat, fibra i minerals que ajuden a mantenir l'energia i la salut digestiva. Substituir la pasta per alubias en aquesta salsa carbonara és una manera fàcil i divertida de menjar més llegums sense renunciar al sabor.

Una recepta que s'adapta a qualsevol moment

No fa falta esperar un esdeveniment especial per sorprendre amb aquest plat. La rapidesa en la preparació i la senzillesa dels ingredients la converteixen en una opció excel·lent per a dinars o sopars ràpids i plens de sabor.

Consells per millorar l'experiència amb alubias carbonara

Tria d'alubias i formatges

Pots utilitzar qualsevol tipus d'alubias, blanc o de pell fina, preferiblement cuites i ben escorregudes. Pel que fa al formatge, el pecorino és l'autèntic protagonista, però el parmesà o un formatge curat com el manxec també aporten un toc intens i agradable.

Ajustar la textura i el sabor

Si la salsa t'ha quedat massa densa, no tinguis por d'afegir un xic del líquid de la conserva per aconseguir una cremositat ideal. També pots jugar amb la quantitat de pebre negre per donar-li més o menys intensitat segons el teu gust.

Amb aquesta recepta, la carbonara adopta una nova vida fora de la pasta. Un plat que combina tradició i innovació, que no només fa que mengis llegums sinó que ho facis amb gust i estil. I si encara no t'atreveixes, només cal que provis i deixis que el sabor parli per si sol.

Vols impressionar sense complicacions? Les alubias carbonara són la teva millor carta. No cal ser un xef per aconseguir un resultat exquisit que et farà tornar a la cuina una vegada i una altra. A més, et sentiràs bé per estar incorporant més llegums a la teva dieta de manera creativa i gustosa.

La campanya impulsada per l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, Arcufi, sota el lema 'Si menges figa, que sigui la meva', ha pres força a Lloret de Vistalegre. Es tracta d’un missatge que, més enllà del joc de paraules, crida a donar suport als pagesos locals i a reforçar el consum de figues cultivades a Mallorca, protegint així la riquesa agrària i cultural de l’illa.

La festa del Sequer i el protagonisme de la figa

Una tradició que es reinventa

El pròxim 29 d’agost, la 45a edició de la festa del Sequer promet un canvi notable. Aquesta celebració, que des dels seus inicis recorda la tècnica tradicional d’assecar la fruita, s’ha transformat en un esdeveniment gastronòmic amb una aposta clara: que la figa sigui present en tots els plats del mercat gastronòmic. No importa si és protagonista o acompanyant, però la seva presència serà obligatòria, convertint el mercat en un autèntic laboratori culinari al voltant d’aquesta fruita tan emblemàtica.

Compromís amb el producte local

Arcufi ha facilitat un directori complet de pagesos i productors locals que ofereixen figues i derivats mallorquins. Així, cada paradista que vengui figues autòctones podrà exhibir un distintiu que garanteix l’origen i el compromís amb el producte de quilòmetre zero. Aquesta mesura no només fomenta la compra responsable, sinó que també potencia la visibilitat del productor local en un mercat que tendeix a la globalització.

Un espai per a planteristes i noves generacions

Fomentar la cultura de la figuera a casa

Entre les novetats d’aquesta edició, destaca un espai dedicat exclusivament a planteristes mallorquins. La iniciativa respon a moltes consultes que Arcufi rep de ciutadans interessats en plantar figueres de varietats locals, però que desconeixen on aconseguir-ne amb garanties. Aquest punt de trobada facilitarà l’accés a plantons autòctons i reforçarà la preservació de les varietats tradicionals que defineixen l’identitat agrícola de Mallorca.

Construint xarxes entre pagesos i consumidors

A la presentació de la campanya, figures com Toni Feliu, pagès i membre de l’Associació de Varietats Locals, han subratllat la necessitat de crear una xarxa sòlida entre qui cultiva i qui consumeix. Aquest diàleg és clau per assegurar que la figuera no només es mantingui visible a les taules, sinó que continuï essent un element viu del patrimoni agrícola i cultural mallorquí.

Els orígens i el futur de la pagesia mallorquina

La festa com a revulsiu cultural

Des de la seva creació el 1981, la festa del Sequer ha passat de ser una trobada petita a un esdeveniment multitudinari que reivindica la tradició de l’assecatge de fruites. Amb aquesta campanya, s’ha donat un pas més enllà, posant en valor la figura del pagès i la necessitat de preservar el cultiu local de la figa.

Qualsevol pot contribuir a salvar la figuera

De la mà d’Arcufi i l’Ajuntament de Lloret, la iniciativa convida tothom a implicar-se, ja sigui comprant figues locals, participant en la festa o plantant una figuera a casa. Aquest cercle virtuós vol garantir que la figuera mallorquina no es converteixi en una història perduda, sinó en un patrimoni viu que encara té molt per oferir.

La festa i la campanya mostren que, per mantenir viu un cultiu, no només cal la natura, sinó una consciència col·lectiva que decideixi apostar pel producte local. Lloret es posiciona, així, com un punt de trobada per a qui vulgui conèixer i preservar una part essencial de la cultura mallorquina.

Per a qui estigui interessat en descobrir més llocs on gaudir del producte local, recomanem també explorar opcions d’on menjar a Tarragona, o bé descobrir el secret millor guardat de l’Hospitalet amb el nostre article sobre on menjar a l’Hospitalet.

La realitat és que, encara que sembli que parlem només d’una fruita, la campanya i la festa del Sequer representen un moviment més ampli per conservar la identitat agrària i cultural de Mallorca, un repte que afecta pagesos, consumidors i institucions per igual.

Segons dades recents del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa a través de DataComex, en els primers dos mesos del 2026, les importacions espanyoles d’oli d’oliva marroquí han passat de les 55,21 tones a gairebé 3.000 tones. Això situa Marruecos com el quart proveïdor principal d’Espanya, superant llocs que fa poc semblaven inamovibles.

Marruecos i la seva nova era en l’oli d’oliva

Increment espectacular en la producció

El país liderat per Mohamed VI ha aconseguit duplicar la seva producció d’oliva respecte a la campanya anterior, passant de 90.000 a 200.000 tones. El secret? Un augment en la collita fins a 2 milions de tones d’oliva, gairebé el doble que el període anterior, que ha permès disposar d’un excedent d’exportació de 60.000 tones.

Aquest salt es deu a una modernització progressiva de les explotacions i de les almazares, que fins fa poc depenien d'equipaments força obsolets. L’actual procés d’actualització està millorant la qualitat i l’eficiència, i tot i que encara no arriben al nivell dels olis espanyols, el seu preu extremadament competitiu facilita la seva penetració en el mercat europeu i especialment a Espanya.

El paper de Marruecos en el mercat espanyol

Durant la campanya 2025/2026, Espanya ha importat 39.624 tones d’oli d’oliva, amb Marruecos situat en quart lloc darrere de Túnez, Portugal i Itàlia. La quota de mercat marroquina ha passat del 2,01 % al 7,48 % en només un any, gairebé triplicant la seva presència.

Encara que aquestes xifres no amenacen directament la supremacia espanyola, no deixa de ser una evolució significativa que els sectors oliscoles nacionals observen amb atenció. La competència ve de la mà d’un preu que Espanya no pot igualar, fruit de les condicions comercials especials que la Unió Europea ofereix al país magrebí.

Factors que impulsen el creixement marroquí

Avantatges comercials i estratègies de mercat

Marruecos aprofita la preferència comercial que li ofereix la Unió Europea, que li permet vendre a preus molt per sota dels productors europeus. Aquest fet genera tensions i preocupacions entre els agricultors espanyols, que veuen com aquest hundiment de preus desdibuixa la seva competència tradicional.

Segons un representant de la Federació Interprofessional Marroquí de l’Olivera (Interprolive), aquesta estratègia és clau per consolidar-se com a referent en el mercat internacional i continuar el seu procés d’expansió dins la UE.

Modernització i qualitat en evolució

Tot i que Marruecos encara no ha arribat als estàndards de qualitat espanyols, la inversió en modernitzar el cultiu i la producció està donant fruits. L’actualització de maquinària i tècniques d’extracció fa que l’oli marroquí sigui cada vegada més competitiu, especialment en termes de rendiment i preu.

Aquesta transformació anuncia un futur on Marruecos no només serà un productor quantitativament destacat, sinó que també aspirarà a millorar la qualitat i la reputació del seu oli d’oliva en els mercats d’alta gamma.

Repercussions i perspectives futures

Impacte al sector espanyol

Els productors espanyols d’oli d’oliva observen amb certa inquietud aquest nou rival que creix amb rapidesa. Tot i que la producció nacional segueix sent molt superior i de qualitat reconeguda mundialment, la competència en preus i la nova presència de Marruecos en el mercat espanyol no pot ser ignorada.

Un expert en olis de la DO Siurana comenta que la situació obliga a replantejar estratègies i a no donar mai res per fet en un mercat globalitzat i canviant.

Una oportunitat per a la col·laboració

Malgrat la competència, l’augment del pes de Marruecos en el sector oliverer obre la porta a noves oportunitats comercials i intercanvis tecnològics. Marruecos i Espanya podrien trobar punts en comú per a créixer conjuntament i fer front a desafiaments globals com els canvis climàtics o la sostenibilitat agrícola.

Així mateix, l’increment dels vincles amb Marruecos en diversos àmbits es podria estendre també al sector agroalimentari, impulsant l’intercanvi de coneixements i experiències.

La realitat és que Marruecos ja no és una presència anecdòtica en el mapa mundial de l’oli d’oliva, sinó un actor que ha arribat per quedar-se i transformar les regles del joc.

La recepta és un homenatge als plats humils que, malgrat la seva simplicitat, no perden ni un bri d’elegància ni sabor. Aquesta versió d’un clàssic aragonès amb patata i ou fregit és tan fàcil com assequible, ideal per a qualsevol cuina i moment.

Recepta tradicional de patates al all amb ou

Preparació pas a pas

Primer, cal rentar i bullir les patates amb sal fins que estiguin tendres, deixant-les reposar abans de pelar-les i tallar-les a trossos. Mentrestant, els alls es tallen i es fa un picat de julivert fresc. L’oli d’oliva s’escalfa i s’hi dauren els alls, que es retiren per conservar només el sabor.

A continuació, es fregeixen les patates en el mateix oli fins que agafin un to daurat i es reserven juntament amb l’oli. Amb els alls daurats i julivert, es prepara un majat al morter que es barreja amb pebre dolç, sal, pebre negre i vinagre de vi per aconseguir una salsa plena d’aromes.

Cocció final i presentació

En una paella, es cou la salsa amb una mica d’oli perquè redueixi l’alcool del vinagre i s’hi afegeix aigua per ajustar la textura. Les patates es remenen amb aquesta salsa i es deixen coure a foc baix perquè s’impregnin bé dels sabors. Finalment, s’hi fregeixen els ous amb l’oli utilitzat prèviament, que aporten untuositat i contrast al plat.

El toc final és decorar amb més julivert fresc i presentar les patates coronades pels ous fregits, creant un plat que combina textures i aromes amb un resultat irresistible.

Les propietats nutricionals de la patata

Beneficis segons la Fundació Espanyola del Cor

La patata destaca per ser un aliment amb una alta quantitat d’hidrats de carboni complexos i vitamines, i un contingut baix en greixos, segons la Fundació Espanyola del Cor. La seva aportació en potassi ajuda a regular la pressió arterial gràcies al seu efecte vasodilatador i diürètic, contribuint a la salut cardiovascular.

Gràcies a aquestes propietats i al seu preu assequible, la patata té un paper destacat en la dieta mediterrània, sent un aliment versàtil i accessible per a totes les butxaques i gustos.

Versatilitat a la cuina

Amb un parell de patates es poden elaborar moltes receptes, des de la proposta de Loli Domínguez fins a altres plats com les patates d’una altra cuinera experta o versions més elaborades com les patates gratinades al forn o el puré de Dani García.

Aquest ingredient bàsic és un punt de partida per a qualsevol cuina que valori el sabor i la senzillesa, demostrant que la qualitat no necessita complicacions excessives.

Loli Domínguez i la seva contribució gastronòmica

Una cuinera que reivindica la cuina tradicional

Loli Domínguez no només és una creadora de continguts, sinó també autora de llibres de cuina que recuperen receptes clàssiques i accessibles. La seva manera de mostrar plats com les patates al all amb ou posa en valor la cuina humilde que sovint queda en segon pla però que és fonamental en la cultura gastronòmica espanyola.

El seu canal de YouTube, 'La Cocina de Loli Dominguez', s’ha convertit en un referent per a qui vol aprendre a cuinar plats senzills però plens de sabor, amb un enfocament clar i pedagògic.

Receptes i tradició a l’abast de tothom

Loli aposta per l’economia i la qualitat, mostrant que no cal complicar-se per menjar bé. En aquest sentit, la seva recepta de patates al all amb ou és un exemple clar de com es pot gaudir d’un plat nutritiu, saborós i amb ingredients fàcils d’aconseguir.

Amb aquesta filosofia, aporta un aire fresc a la cuina tradicional i convida a recuperar records i sabors que mai passen de moda.

La realitat és que la recepta de Loli Domínguez és un punt de trobada entre la tradició i la senzillesa, una proposta que demostra que amb poc es pot fer molt en gastronomia.

El sistema promet ser just, però genera debat: 10 cèntims més per cada envàs, però amb la promesa que els podràs recuperar. Ara bé, caldrà tornar l'envàs al punt de compra o a una màquina especial. Un canvi que implicarà tant a bars com a supermercats, amb la mirada posada en complir objectius europeus molt ambiciosos.

La nova normativa i el sistema de dipòsit, devolució i retorn

Objectiu ambiental i legal

El Govern estableix aquesta mesura per respondre a una directiva europea que exigeix a Espanya recollir, almenys, el 70% dels residus d'envàs. Actualment, només es recicla el 41,3%, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de 2023, molt lluny de la meta.

Així que, amb aquesta taxa extra, es vol incentivar el retorn dels envasos i reduir la deixalleria que acaba al medi ambient. Un sistema que ja funciona a països com Alemanya o Dinamarca i ara es trasllada aquí.

Funcionament del sistema de retorn

El sistema no és un càstig econòmic, sinó un dipòsit que es paga i es recupera. Cada llauna o ampolla portarà un cost addicional de 10 cèntims, que es retornaran quan el consumidor torni l'envàs en el mateix punt de venda o en un altre autoritzat.

Els comerços hauran d'acceptar aquests envasos encara que no s'hagin comprat allà, i es col·locaran màquines automàtiques en llocs estratègics per facilitar el procés. Amb un simple escaneig del codi de barres, la màquina abonarà la quantitat corresponent.

Canvis als establiments: fi de les monodosis de salses

Nou Reglament Europeu 2025/40

Tot i que la mesura més visible serà el sistema de dipòsit, la nova normativa també prohibirà, a partir del 12 d'agost, que bars i restaurants suministrin salses en sobres monodosi. Mayonesa, ketchup i mostassa només es podran servir en dispensadors recarregables o aceiteres, per reduir el plàstic i els residus.

Aquesta mesura serà un repte per a molts negocis que hauran d'adaptar-se ràpidament a la nova reglamentació, a més de preparar-se per al cobrament extra en begudes envasades.

Impacte i adaptació dels establiments

Els professionals del sector estan ja planificant com incorporar el sistema de dipòsit i la retirada de monodosis, amb l'objectiu de no perdre clientela ni incrementar massa els preus finals. Els bars hauran de gestionar aquest canvi en un termini de tres mesos, un marge curt però necessari per a la transició.

La implantació d'aquesta normativa coincideix amb altres iniciatives mediambientals que busquen disminuir l'ús de plàstics d'un sol ús i augmentar el reciclatge, aportant un nou repte a la cultura gastronòmica i comercial.

Retribució i expectatives de la nova normativa

Beneficis esperats i percentatges de reciclatge

L'objectiu és clar: arribar a un 90% de recollida d'envasos en els propers anys. Aquest increment suposarà un salt qualitatiu respecte al 41,3% actual i ajudarà a complir les exigències europees per 2026.

Els beneficis no són només ambientals: el sistema de dipòsit incentiva el reciclatge individual i redueix la presència de residus en el medi, reforçant la responsabilitat ciutadana i empresarial.

Reptes i opinions del sector

Tot i la bona intenció, alguns comerciants i restauradors mostren preocupació per la logística i l’impacte en els preus als consumidors. No obstant això, fonts del sector confien que la mesura serà ben acceptada si s’explica bé i s’implementa amb facilitat.

Per a molts, aquest canvi és el pas que faltava per a una economia més circular i sostenible, encara que implica un ajust important en la gestió diària dels establiments.

Cal recordar que, per a més informació sobre canvis legislatius, es pot consultar la Nueva normativa i els seus detalls concrets.

Alhora, si t'interessa com altres sectors s'adapten, pots veure com la nueva construcció afecta altres àmbits.

La realitat és que la nova normativa sobre les begudes envasades i les salses marcarà un abans i un després en la manera de consumir i gestionar residus, amb un impacte que quedarà ben visible a la teva pròxima visita al bar o supermercat.