Celebrar els errors

M'he passat mitja vida amb por d'equivocar-me. I he vist aquesta mateixa por als ulls dels meus alumnes, o de la meva filla. Aquella tensió quan has de respondre a una pregunta, aquell pànic a fer-ho malament, aquella vergonya quan t’equivoques o no ho saps fer.

La raó és que vivim en una cultura de l'èxit on l'error està penalitzat. A l'escola, a la feina, a la vida. Però si ho pensem bé, tots els nostres aprenentatges més importants han vingut dels nostres errors.

Quan un nen comença a caminar, cau mil vegades. I ningú li diu "ja està, has suspès en caminar". Simplement l'animem a tornar-ho a intentar. Però què passa a mesura que anem creixent? Quan creixem, els errors ja no es veuen amb aquesta normalitat.

Què passaria si canviéssim la nostra mirada sobre l'error? Si en lloc de dir "has fet malament això" diguéssim "què interessant, has descobert una manera que no funciona"? Si celebressim l'error com una oportunitat d'aprenentatge?

Els infants necessiten saber que equivocar-se és humà, és normal i necessari. Que les persones que admiren també s'equivoquen. Que jo, com a mare, com a mestra, també em moro de por a vegades i també faig coses malament, que cometo errors.

Aquest mes us proposo compartir amb els vostres fills o amb els vostres alumnes els vostres errors, explicar-los que us heu equivocat molts cops i què n'heu après d’aquestes ensopegades en el camí. Parleu dels vostres errors amb naturalitat. I quan ells s'equivoquin, canvieu el "no passa res" per un "què n’has après d'això?".

Perquè els errors no són fracassos. Són esglaons cap al creixement.

Fins al mes vinent i que “PerPenseu” molt.