Valls vibra amb un cap de setmana teatral que deixa el Teatre Principal en mode festa major

Un Teatre Principal en mode efervescència

Tot i que el cap de setmana es presentava tranquil, el Teatre Principal de Valls va decidir que la rutina és per altres ciutats i va activar un format “festivalet improvisat”. Entre les corredisses de públic, els programes de mà i el soroll de gralles residuals de la plaça del Blat, l’ambient recordava més una prèvia de Santa Úrsula que un novembre qualsevol.

A la ciutat ja es comentava feia dies que la tornada de Pepa Plana generava aquella mena d’electricitat simpàtica que només s’encén quan un talent local arriba amb novetats. Però ningú tenia clar fins a quin punt l’escena es convertiria en un espai tan carregat de gestos, silencis i aquella ironia entranyable pròpia de les pallasses que han rodat mig món.

El divendres, amb “A Cada Pas”, la vallenca va tornar a demostrar per què el seu nom apareix a totes les cartelleres que entenen la comicitat com un llenguatge profund. Interpretant Winnie, la figura immortal de Beckett, Plana va anar teixint un viatge poètic i absurd cap a un desconegut que el públic seguia com qui segueix un castell de Valls quan comença a tremolar: amb tensió, afecte i una mica de respecte escènic.

El retorn de Pepa Plana i l’art d’explicar sense paraules

La proposta va jugar amb la fragilitat i la resiliència, entre el drama subtil i el riure fugaç. La seva interpretació, centrada en un llenguatge visual i una gestualitat finíssima, va funcionar com una mena de GPS emocional que guiava el públic sense necessitat de verbalitzar cap ruta concreta. La sala, plena i atenta, mantenia aquell silenci dens que només es produeix quan el teatre està fent teatre de veritat.

“A Cada Pas” va reforçar una sensació compartida entre els assistents: la idea que la comicitat pot ser un pont entre fragilitats diverses, una mena d’espai segur on l’humor i la vulnerabilitat conviuen sense necessitat d’explicar-se gaire. I Valls, que sempre guarda un tros de cartell per als seus referents, va respondre amb un aplaudiment llarg, càlid i d’aquells que semblen “de casa”.

Dissabte de laboratori amable: arriba El professor Bromera

L’endemà la cosa va canviar completament de textura. Si divendres la sala era un racó contemplatiu, dissabte es va convertir en un laboratori juganer ple de famílies, nens, avis i gent que no tenia del tot clar si venia a veure teatre o ciència, però que estava disposada a flipar. I ho van fer.

L’espectacle “El professor Bromera”, de la companyia MeLaBuffa, va aterrar amb una energia tan expansiva com les seves bombolles. Interpretat per Agustí Sanllehí, el muntatge barrejava titelles, experiments i un humor blanc que recordava aquelles tardes d’estiu fent bombolles al carrer de la Cort, però amb explicacions científiques que fins i tot els adults escoltaven amb certa reverència. Es nota la gran experiència i talent amb el "teatre de bombolles", i s'entén quan esbrinem que l'Agustí va treballar amb el gran Pep Bou.

La sinopsi ja ho avisava: un recorregut pels misteris del sabó, entre fenòmens físics i químics, colors de l’arc de Sant Martí i aquell encant que té veure com una bombolla aguanta una mica més del que tu creies possible. Entre rialles i ulls molt oberts, els infants vivien l’experiència com una petita revelació, i els adults descobrien que també tenien dret a meravellar-se.

El món del sabó, explicat com si fos un conte

L’espectacle va fer el salt constant entre joc i divulgació. Partint dels valors de l’amistat i la col·laboració, la proposta avançava amb un ritme dinàmic, coreografiat al mil·límetre. Entre titelles i tubs de prova, el teatre quedava convertit en una mena de petit univers on tot tenia textura brillant i olor de sabó acabat de fer.

Una de les grans virtuts del muntatge va ser la manera com combinava la fantasia amb els descobriments senzills: per què una bombolla és esfèrica, per què explota, per què mostra colors… Tot explicat amb un to planer i molt accessible, mantenint l’atenció de tothom sense necessitat de complicacions.

Programació i recursos per seguir el fil

Per a qui vulgui recuperar informació o consultar pròximes funcions, el Teatre Principal de Valls manté tota la seva agenda actualitzada al web oficial. És un bon punt de partida per no perdre’s cap proposta d’aquest inici de temporada cultural a la ciutat. L’enllaç directe es pot consultar aquí: Ajuntament de Valls. Un final de cap de setmana amb gust de tornar-hi

Amb aquests dos espectacles, Valls ha aconseguit aquell equilibri tan complicat entre cultura d’autor i propostes familiars, combinant la profunditat gestual de Pepa Plana i l’energia expansiva d’El professor Bromera. Dos registres diferents, dues mirades complementàries i una mateixa sensació final: que el Teatre Principal viu un moment dolç.

En un novembre que sol ser més gris que optimista, aquest doblet escènic ha deixat la ciutat amb ganes de més. I si la tendència continua, potser no trigarem gaire a veure com Valls es consolida encara més com un punt de trobada escènic a la zona. Perquè quan la cultura es posa les piles –o es posa el nas de pallassa, o les ulleres de científic–, la ciutat respon.