Valls omple el Pati per parlar del que no sempre es comenta: la salut mental
Avui la plaça del Pati de Valls ha deixat de ser només un lloc de pas per convertir-se en un espai de pausa però també d'activitat. Una pausa necessària, compartida i plena de gent que ha volgut posar cara i veu a la salut mental, sense filtres ni presses.
Amb bancs plens, música ballable i pancartes reivindicatives, la ciutat ha celebrat la Festa de la Salut Mental 2025. Però més que una festa, ha estat un matí per recordar que darrere dels lemes hi ha persones, històries i silencis que, a poc a poc, volen deixar de ser-ho.
Una festa sense confeti, però amb molt de fons
La jornada, organitzada per l’Associació SMC Porta Oberta amb el suport de Salut Mental Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació “la Caixa” i l’Ajuntament de Valls, ha posat el focus en allò que sovint no entra als titulars: els drets socials com a pilar d’una salut mental digna i accessible.
Sota el lema “Drets socials per una salut mental digna i accessible”, l’activitat ha convertit el Pati en una mena d’àgora cívica on la convivència ha fet més soroll que qualsevol altaveu. No hi ha hagut pressa ni protocol; només converses curtes, ulls que escoltaven i una sensació compartida que cal parlar-ne més.
El matí que la Bambú va conquerir el Pati
El programa ha començat amb la representació del conte “El fabulós viatge de la Bambú” (10.15 h), un relat adaptat per l’Associació El Paraigua d’Olot i posat en escena amb titelles creats i interpretats pels membres de Porta Oberta. Entre somriures i mirades còmplices, la petita Bambú ha viatjat per planetes imaginaris per ajudar als seus habitants amb disfuncions diverses. Una metàfora amable, però potent, de com acompanyar sense jutjar. Quan s'ha acabat l'espectacle, s'ha pogut fer una manualitat per construir planetes.
Després ha arribat el moment de moure el cos: una sessió de zumba amb Raül Samper (11 h) ha convertit el Pati en un gimnàs espontani. Cap competició, només energia compartida i aquella mena de desinhibició que arriba quan el cos diu allò que a vegades costa de dir amb paraules.
Lectures que arriben al fons del cor
A migdia, la lectura del manifest del Dia Mundial de la Salut Mental ha recordat la necessitat d’un accés real als serveis i d’una comunitat que no estigmatitzi. Sense dramatismes, però amb fermesa. Tot seguit, han arribat els parlaments institucionals (12 h), on s’ha agraït la feina de les entitats locals que, dia a dia, treballen perquè ningú no se senti fora del mapa.
El moment més emotiu, però, ha estat la actuació de dansa inspirada en “Seguirem” de Manu Guix. Coreografiada per Estela Prieto, ballarina vallenca afincada al Japó, i interpretada per Raül Samper, juntament amb els usuaris i usuàries -i amics i amigues- del Club Social Porta Oberta, ha acabat amb un missatge final amb tot de pancartes escrites per qui potser no pot escoltar el què s'ha dit però que també ho "sent": un gest col·lectiu de resistència i empatia.
El valor de posar-se al centre
El micro obert final ha estat l’espai més íntim de la jornada. Diverses persones amb experiència pròpia han compartit reflexions curtes però profundes. Cap gran discurs, només autenticitat. I un record compartit: que la salut mental no és una etiqueta ni un diagnòstic, sinó una manera d’habitar el món amb fragilitat i força alhora.
A l’altra banda, la ciutadania: Famílies, amics i amigues, col·laboradors i col·laboradores, veïns i veïnes, gent habitual del mercat dels dissabtes, que s’han quedat a escoltar. Alguns, potser per primera vegada. Altres, perquè saben que tornar al Pati cada any és una manera de no deixar que el tema s’apagui.
Una ciutat que aprèn a escoltar
Després de la festa, la sensació és que Valls comença a parlar més i millor de salut mental. No amb tecnicismes, sinó amb gestos petits: acompanyar, respectar, no invisibilitzar. I això, potser, ja és el millor símptoma col·lectiu. Un recordatori que la salut, també la mental, és cosa de totes i tots els dies, no només d’un dissabte d’octubre.
Amb el Pati ple i els cors més oberts que mai, la Festa de la Salut Mental ha deixat clar que parlar-ne no és un luxe ni una moda: és una necessitat que Valls, un any més, ha volgut fer visible amb respecte, sensibilitat i una mica de llum.
