Valls obre el Pati de Sant Roc a dues mirades molt diferents de la natura
Hi ha qui diu que Valls fa olor de pólvora de tant ballar els Diables, aquests dies, però el Pati de Sant Roc també hi ha hagut ambient artístic. L’espai que gestiona l’Institut d’Estudis Vallencs s’ha convertit, des del passat 22 d’octubre, en una petita galeria on la natura i la simetria juguen a fer-se un selfie.
L’excusa? Una exposició compartida entre la vallenca Montserrat Berengueres i la vallmollenca Clara Santó, dues artistes que es van conèixer compartint taller i que ara comparteixen parets. I tot plegat, dins el marc de la Fira de Santa Úrsula, quan Valls treu el millor d’ella mateixa, amb castells, art i festa popular a parts iguals.
Una inauguració amb tremp (literalment)
La inauguració va tenir lloc el vespre del 22 d’octubre, amb la presència de les artistes, del regidor de Medi Ambient Andreu Gassó i del director de l’IEV Eduard Gonzàlez Ribas. Entre parlaments, mirades i copes de cava, el pati es va omplir d’una sensació estranya de calma i expectació, com si els quadres també estiguessin escoltant.
El públic, una barreja d’amics, curiosos i habituals del Sant Roc, va poder descobrir una col·lecció que oscil·la entre la pintura figurativa al tremp i el pirogravat, amb algun toc d’estampat a mà que trenca el patró, literalment. Una exposició que sembla voler dir: la natura és ordenada, però mai prou.
Quan la natura no vol fer-se la foto recta
Clara Santó, estudiant de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, treballa des de la idea de simetria natural: aquella ironia que la natura mai acaba de ser perfecta, però tampoc ho intenta. Els seus quadres juguen amb aquest “gairebé igual” que tant recorda les branques d’un arbre o el reflex del cel en una bassa després de la pluja. Un univers suposadament ordenat, que ella desordena amb un toc gairebé matemàtic.
Montserrat Berenguer, per la seva banda, prefereix el paisatge com a experiència sensitiva. Les seves obres tenen el punt de paisatge interior, aquell que tots duem dins quan mirem per la finestra i el dia fa olor de terra mullada. A través del color i la textura, busca fer “viure” la natura dins el llenç, més que representar-la.
📍 Lloc: Pati de Sant Roc, Institut d’Estudis Vallencs (IEV), Valls
🎨 Autores: Montserrat Berenguer i Clara Santó
💰 Entrada: Gratuïta
🕓 Horari: Segons programació del IEV
Dues mirades, un mateix pati
El diàleg entre les dues artistes és el que dona sentit a la mostra. Una treballa des de la simetria, l’altra des del sentiment; una busca l’ordre, l’altra, la vibració. I entre les dues, l’espectador es troba mirant-se al mirall d’una natura que, de sobte, sembla mirar-lo també.
El Pati de Sant Roc, amb la seva llum suau i les parets antigues, es converteix així en el tercer personatge de la història: un espai que ha vist passar generacions i que ara acull dues artistes que, sense pretendre-ho, han pintat una mena de conversa a quatre mans.
Un final sense clausura
La mostra es pot visitar fins al 16 de novembre, i és d’aquelles exposicions que val la pena veure sense pressa, com qui observa una posta de sol sabent que no serà exactament igual la propera vegada. A més, s’emmarca dins la programació cultural de la Fira de Santa Úrsula, que aquest any torna a omplir els carrers de Valls de castells, art i converses amb accent local.
En sortir del pati, un s’adona que potser la natura tampoc volia ser tan perfecta. O potser sí, però li agrada veure com els humans intentem entendre-la amb un pinzell a la mà. Sigui com sigui, a Valls, la simetria i el sentiment han trobat paret comuna, i això ja és molt dir.
