Rescats de muntanya: el fenomen inesperat que marca l’Alt Camp

El cos de Bombers de la Generalitat no només apaga focs ni baixa gats d’arbres. A l’Alt Camp, des del 2010 fins avui, els rescats al medi natural han agafat una rellevància que ningú hauria posat al mapa comarcal. I si hi ha una categoria que guanya per golejada són els rescats de muntanya, que sumen pràcticament la meitat de totes les actuacions.

Quan el paisatge idíl·lic es complica

A la comarca s’han registrat 228 actuacions en quinze anys. El que podria semblar anecdòtic, es converteix en una tendència clara: gairebé 100 d’aquests casos són rescats de muntanya. Excursionistes despistats, relliscades inoportunes o simplement una ruta més complicada del que semblava a Wikiloc han fet que els Bombers acabessin sent part de la postal.

Dissabtes i diumenges: el “prime time” dels rescats

Les dades tenen humor propi. El diumenge acumula 69 intervencions i el dissabte 43. Una mena de programació fixa: caps de setmana de muntanya, dilluns d’urgències. El dimecres, en canvi, amb només 17 casos, sembla ser el dia en què la natura i els excursionistes es donen treva.

Mont-ral, el centre neuràlgic

D’entre els 23 municipis de l’Alt Camp, només 15 han viscut algun tipus de rescat. Però hi ha un clar protagonista: Mont-ral. Amb 88 actuacions en 15 anys, concentra gairebé la meitat dels casos. Per posar-ho en perspectiva: dobla el segon municipi de la llista, Alcover, que es queda amb 44. I dins de Mont-ral, Farena ja té mèrit propi amb 10 episodis.

Valls, Aiguamúrcia i altres punts calents

No tot passa a Mont-ral, clar. A Valls, els rescats es reparteixen entre nuclis com Fontscaldes, Masmolets i Picamoixons. A Aiguamúrcia, Santes Creus i l’Albà han tingut la seva quota de protagonisme. I a Querol, l’Esblada i Valldossera també sumen a l’estadística. Al final, queda clar que els mapes de l’Alt Camp haurien d’incloure no només les ermites, sinó també les rutes de Bombers.

L’estiu del 2025, rècord en marxa

El 2025 encara no ha acabat, però ja és el segon any amb més actuacions en 15 anys. I l’estiu ha estat clau: les intervencions han crescut un 80% respecte al 2024. En només tres mesos, s’han registrat nou operacions, set de les quals rescats de muntanya. Sis, com no, a Mont-ral.

Una tendència contrària a la resta de Catalunya

El contrast és fort. Mentre que al conjunt del país els Bombers han tingut un 30% menys de rescats aquest estiu, a l’Alt Camp les sirenes han sonat amb més força que mai. Un mirall de com el territori i les dinàmiques locals poden capgirar estadístiques generals.

El factor excursionista

Què explica aquest increment? La hipòtesi més clara és l’auge del turisme de proximitat i de les sortides a la natura després dels anys de pandèmia. El paisatge de les muntanyes de Prades i l’entorn de Mont-ral, amb camins i gorgs atractius, han fet créixer el flux de visitants. Però no tothom arriba amb la preparació adequada. I aquí és on els Bombers acaben fent hores extra.

Els números darrere les sirenes

El desglose és clar: 42% de rescats de muntanya, 22% de recerques de persones perdudes, i la resta repartits entre coves, pous i episodis fluvials. Una mena de menú d’aventura que ningú voldria tastar, però que ja forma part de la realitat comarcal.

La percepció ciutadana

Per a molts veïns, els rescats ja no sorprenen tant. Les xarxes locals comenten cada nou operatiu i a les festes majors ja és habitual sentir l’anècdota del cosí d’un amic que es va perdre per Mont-ral. El que era notícia excepcional ara és part del paisatge social.

Més enllà de la dada

L’Alt Camp combina tradició, natura i, cada cop més, rescat. Un recordatori que les muntanyes que tant ens agraden també tenen la seva cara menys amable. I que, mentre continuem omplint la motxilla amb entrepans i càmeres, potser hauríem d’afegir-hi també una mica més de previsió i respecte pel medi. Els Bombers, de moment, seguiran fent de guia involuntari quan les coses es torcen.