Maria Jacobs actua a l'estrena de la Setmana Cultural de La Llar de Jubilats de Valls
La plaça del Blat de Valls respirava calma de tarda: gent que arribaba amb seients portàtils, xerrics que es fonien amb l’aire i algun lleuger olor de cafeteries. Una tarda tranquil·la… fins que va començar la música.
Sense grans anuncis ni focs artificials, la Llar de Jubilats de Valls va obrir la seva setmana cultural amb un concert de Maria Jacobs. I la plaça, mica en mica, es va omplir.
El concert que va fer trontollar la plaça
La tarda del 22 de setembre de 2025, a les 18 h, la música va prendre el protagonisme. La Plaça del Blat es va anar omplint a mesura que venien desenes de persones: veïns que no sabien exactament què esperaven, però que volien música i ambient comunitari. L’actuació va ser organitzada per la Llar del Jubilat i Pensionista de Valls i l’Alt Camp, amb col·laboració de l’Ajuntament (regidories d’Acció Social i Cultura) i l’Obra Social “La Caixa”.
Sense grans pantalles ni altaveus que cridessin l’atenció, l’escena va ser la d’un poble que decideix reunir-se per gust —no per obligació—: xerrades, abraçades i un públic que no sabia exactament què esperava. La complicitat local era l’autèntica cartellera.
Un inici discret que amagava una sorpresa
a partir de les sis de la tarda, la misteriosa programació va acabar-se de revelar: la Llar del Jubilat i Pensionista de Valls i l’Alt Camp havia preparat una inauguració musical per inaugurar la seva setmana cultural. I no era qualsevol concert: aquesta nit la protagonista va ser la cantant internacional que molts recorden per les seves balades de jazz i temes nadalencs. Maria Jacobs va pujar a l’escenari i la plaça va canviar de color.
La veu de Jacobs, càlida i directa, va crear petits estats d’atenció entre els assistents. Les peces triades, arranjades per a duet, van passar del gospel al jazz suau sense estridències, i la gent va contestar amb aplaudiments pausats i somriures compartits. La interpretació va ser íntima i propera, com si la cantant hagués tocat casa per casa.
Reaccions i context
Segons la regidoria d’Acció Social, l’acte va ser pensat per recuperar la presencialitat després de temporades de menys trobades. Una font municipal (regidora, 22/09/2025) va dir que era important “reactivar els espais comunitaris i fer-los accessibles a tothom”.
Per la seva banda, la presidenta de la Llar del Jubilat va comentar, en declaracions indirectes, que la iniciativa vol “posar en valor la cultura de proximitat” i afegia que la programació havia estat concebuda per a tots els gustos. Una aposta per la inclusió i la intergeneracionalitat, va afegir.
Una nit de música, records i públic
La interpretació de Maria Jacobs va alternar temes originals amb estàndards adaptats, i va acabar amb una cançó de tancament que la majoria dels assistents va seguir en silenci, com qui escolta una història justa abans d’anar a sopar. Valls va escoltar amb cura.
El públic, format per veïns d’edats diverses, va valorar l’aforament i la proximitat. Alguns assistents —segons observacions a peu d’escena— van destacar la sensibilitat de l’acompanyament i la selecció de repertori. Molts van recordar concerts anteriors i van comparar amb simpatia.
La setmana cultural de la Llar del Jubilat va començar amb una proposta que barrejà la intimitat del concert de plaça i la professionalitat d’una artista amb trajectòria. Valls ha tornat a demostrar que sap valorar la música de proximitat i que espais com Ca Xapes o la Plaça del Blat continuen sent centres d’energia local.
La protagonista: Maria Jacobs
Maria Jacobs no és només “aquella noia que canta a la plaça del Blat”. És vallenca, té 22 anys i porta mitja vida escrivint cançons. Amb 13 anys ja feia "llistes de secrets" i el 2017 en va treure el primer CD, 7teen Secrets.
Després va arribar Invisible (2019), un disc pop-country amb més banda que un casament i amb contracte amb Música Global. Set temes en català, quatre en anglès i un munt de missatges socials.
I quan semblava que ja havia dit prou, el 2022 arriba amb Et Porto Escrit: un disc on entra el funky, surt el rock, apareix l’electrònic i —espòiler— també la salut mental i el feminisme. Jacobs no es deixa encasellar ni a la paperera de la plaça del Blat.
Si escoltes una mica de la seva música, veuràs com de seguida el cos et demana que ballis al seu ritme:
