Un incendi al camí dels Molins acaba amb una detenció inesperada
A Valls, a primera hora del matí, el cafè amb llet encara fumejava i, curiosament, també una caseta al camí dels Molins. Quan la gent encara es barallava amb la son, els bombers ja corrien per apagar flames que no venien precisament d’una torradora despistada.
L’escena podia semblar sortida d’una festa major amb traca final, però no hi havia música ni coca amb recapte. El que sí hi havia era fum, sirenes i una presència que, segons la Policia Local, no era gens casual.
A les sis i mitja del matí -o a dos quarts de set pels més nostrats-, aquell moment en què molts encara negocien amb el despertador, el telèfon d’emergències ja sonava amb força: un incendi al camí dels Molins de Valls. El foc cremava una caseta amagada entre vegetació, d’aquelles que sempre passen desapercebudes fins que decideixen fer-se notar amb flames de metres d’alçada.
Bombers i Policia Local van aparèixer en qüestió de minuts, i mentre uns treballaven amb mànegues i aigua, els altres tenien els ulls posats en un detall que no quadrava: la presència d’una persona massa a prop del desastre. No era un veí tafaner ni algú fent fotos per enviar-les al grup de WhatsApp del barri; segons els agents, era la peça clau per entendre què havia passat.
El resultat? Una detenció per delicte d’incendi. La Policia Local va trobar prou indicis per concloure que no es tractava d’una coincidència matinera. Mentre els bombers confirmaven que dins la caseta no hi havia ningú i que la vegetació del voltant havia quedat intacta, els agents ja posaven les manilles a un sospitós que havia triat malament el lloc i l’hora per jugar amb foc.
Un matí de nervis a Valls
El foc, que va començar quan molts encara estaven somiant amb l’últim dia de vacances, es va donar per extingit al voltant de les vuit del matí. La caseta, però, va quedar reduïda a cendres, un record fumejant d’una matinada que podia haver estat molt pitjor si les flames haguessin saltat a la vegetació.
La rapidesa dels bombers va evitar un ensurt major i, de retruc, la Policia Local va acabar tancant el cercle amb la detenció d’aquesta persona. Una història que podria semblar de sèrie policíaca low-cost, però que s’ha viscut en directe a Valls, sense filtres ni guió televisiu.
El perill dels focs “casuals”
Els incendis a la zona de Tarragona, especialment a l’estiu, no són precisament un tema menor. El record de grans focs forestals sempre plana com una ombra, i qualsevol espurna fa posar tothom en alerta. Encara que en aquest cas només hagi quedat afectada una caseta, la sensació és clara: la combinació de foc i calor mai porta res de bo.
Segons dades dels Bombers de la Generalitat, cada any es registren desenes d’incendis en àrees habitades i agrícoles, molts d’ells provocats o fruit d’imprudències. La diferència, en aquest cas, és que els indicis apunten a una intenció clara, i això ja passa de la categoria “accident” a la "d’assumpte judicial”.
Altres incendis provocats amb poc temps de diferència
Tot això passa quan encara plana l'ombra de la notícia d'uns incendis provocats per un piròman el passat 10 d'agost. Justament un dels focus va ser al camí dels Molins mateix i d'altres 3 focus, cap a Mas Clariana i carretera d'Alcover. A més, també s'uneix a la notícia de l'incendi intencionat detectat a la partida de la Serra, prop de la carretera C-37, direcció Valls-Alcover, el dia 20 de juliol. No ha trascendit si la persona detinguda és la responsable d'aquests altres incendis, però la proximitat entre tots ells és, si més no, ben curiosa.
La caseta del camí dels Molins
El lloc exacte de l’incendi, una petita construcció amagada entre vegetació, era més aviat un element paisatgístic testimonial que no pas una casa amb activitat. Ningú hi vivia, ningú hi guardava res de valor i, per sort, ningú hi va prendre mal. Però ara, després de les flames, el que queda és un esquelet negre i fumejant, envoltat d’una zona que encara desprèn olor de socarrim.
Les tasques de remullatge es van allargar una bona estona per evitar que cap brasa desperta decidís revifar el malson. Finalment, a les vuit del matí, el foc es va donar oficialment per extingit. La tranquil·litat tornava al camí dels Molins, tot i que amb un silenci que encara feia olor de sirenes i goma cremada.
La detenció que ho canvia tot
El detall que diferencia aquest incendi d’altres és, precisament, la detenció. Normalment, el relat d’un foc acaba amb el clàssic “s’investiguen les causes”. Però en aquest cas, la Policia Local ja va sortir amb un detingut sota custòdia. Això obre una nova carpeta: la judicial, que pot portar el cas més enllà del simple titular.
De moment, no s’han facilitat dades sobre la identitat de la persona detinguda ni sobre els motius que l’haurien portat a actuar així. El que és segur és que la justícia haurà de decidir si es tracta d’un gest irresponsable, d’un acte premeditat o d’una història encara més complexa.
Reflexió final: jugar amb foc, literalment
En una terra acostumada a veure com cada estiu els focs forestals marquen l’agenda, la notícia de Valls és un recordatori sarcàstic però contundent: hi ha gent que, en comptes de matinar per caminar o per fer esport, ho fa per encendre focs. I la diferència és que uns acaben suats, i els altres, detinguts.
Potser la lliçó és clara: amb el foc no s'hi juga. O, com a mínim, si algú decideix fer-ho, que sàpiga que el final pot no ser precisament de pel·lícula d’acció, sinó més aviat de “successos locals”.
