Una ciutat amb memòria i orgull: així va ser el vespre dels reconeixements de Valls
A la tarda d’ahir, la Sala de Plens de l’Ajuntament de Valls es va omplir de gent que no venia només a escoltar discursos protocols, sinó a reconèixer rostres i trajectòries que formen part del teixit vallenc.
A quarts de set, entre familiars, amistats i veïnat, es va respirant aquella barreja d’orgull i humilitat que només es veu en actes petits però immensament significatius.
Què s’hi va fer realment a l’Ajuntament de Valls?
Quan: 11 de desembre de 2025, a la tarda-vespre
On: Sala de Plens, Ajuntament de Valls
Què: Lliurament Medalla de la Ciutat i Títols de Reconeixement
Organitza: Ajuntament de Valls (segons el reglament d’honors vigent)
La ciutat va posar el focus on allò que la fa ser com és: la seva educació i la seva gent. A partir d’aquí, l’acte va desplegar un guió senzill i contundent: agrair, reconèixer i deixar constància al Llibre d’Honor del que passa quan una comunitat no oblida qui la sosté.
La peça central: una medalla que explica un segle
El moment clau va ser el lliurament de la Medalla de la Ciutat a l’Institut Jaume Huguet, l’antiga Escola del Treball. No és només un centre: és un arxiu viu de 100 anys de formació, innovació i arrelament que ha passat per auques, tallers, canvis de plans d’estudi i generacions senceres fent via entre Valls i l’Alt Camp. La medalla tanca un curs de centenari que ha fet de l’institut un relat compartit dins i fora de les aules.
El mèrit no es pot empaquetar en un únic titular: parlem de milers d’alumnes formats, de professorat tossut amb la innovació, i d’una comunitat educativa que ha sabut ser memòria i motor alhora. Darrere del metall hi ha projectes, oficis, carreres i oportunitats que han canviat vides i han lligat la ciutat a la seva història.
I la ciutat, en versió coral: cinc trajectòries que fan base
Després del reconeixement col·lectiu, Valls va posar nom propi a allò que sovint passa de puntetes: cinc Títols de Reconeixement per a persones que han fet feina discreta però imprescindible. Un retrat coral que diu “gràcies” en cinc idiomes locals: patrimoni, llengua, entitats, recerca i salut mental.
| Persona | Motiu del reconeixement |
|---|---|
| Samuel Burguete Recasens | Treball per protegir el patrimoni arqueològic de Valls com a col·laborador del Museu i membre de la Comissió d’Arqueologia. |
| Josep M. Calbet Cassanyes (a títol pòstum) | Vocació infatigable per la preservació del patrimoni lingüístic català a l’aula i a l’àmbit cívic i cultural. |
| Salvador Casañas Pareta | Impulsor i responsable en entitats veïnals, religioses i culturals; exemple de servei sostingut. |
| Carme López Ortigosa (a títol pòstum) | Fundadora de l’Associació de Salut Mental Porta Oberta (Alt Camp i Conca de Barberà); activisme per la dignitat i els drets. |
| Pilar Vives Corbella | Recerca en educació local i divulgació de la memòria històrica de les dones vallenques. |
Rituals que duren: Llibre d’Honor, ciutat que escriu la seva pròpia crònica
Abans de pujar a escena, els homenatjats van passar per una altra litúrgia civil: signar el Llibre d’Honor i Distincions de la Ciutat. El gest importa perquè fa traça: la ciutat es llegeix a si mateixa i conserva qui ha posat maons a la seva casa comuna. Paper, tinta i memòria compartida.
La cerimònia, atapeïda de gent i noms, va tenir aquest to de vespre comunitari que tant s’adiu amb Valls: veus de passadís, aplaudiments sense pressa i una sensació clara que aquí, el capital és social. Menys focs d’artifici i més lligams.
Més enllà del moment: educació, salut mental i cultura com a política quotidiana
El mapa que queda dibuixat té eixos molt concrets: educació pública que suma futur, salut mental amb arrel local i cultura de base que sosté la comunitat. Quan una ciutat reconeix això, no només entrega diplomes: fa política útil, d’aquella que es nota al carrer, als claustres i a les entitats.
Que la Medalla de la Ciutat miri a un institut centenari diu molt bé on Valls vol posar el pes. I que els Títols de Reconeixement passin per l’arqueologia, la llengua, el teixit associatiu, la memòria de Carme López i la recerca de Pilar Vives reforça la idea que la ciutat, en realitat, la fan persones concretes amb treball sostingut.
Info útil i enllaços per a qui vulgui aprofundir:
- Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Valls
- Centenari de l’Institut Jaume Huguet (programa i context)
- Associació de Salut Mental Porta Oberta (història i activitat)
És un reconeixement que no busca soroll, institució educativa que és identitat i persones amb trajectòria que expliquen millor que ningú qui som quan ningú no mira. Valls escriu la seva crònica amb mans petites i efectes duradors.
