Celebració de 40 anys d’esport a Valls, entre dessuadores, medalles i 480 samarretes vermelles
Valls va tancar l’octubre amb més suor que fulles al terra. Al Pavelló Joana Ballart no s’hi va jugar cap partit, però es van repassar quaranta anys d’esforç, pistes encerades i dessuadores commemoratives del Patronat Municipal d’Esports (PME). L’ambient: entre nostàlgia de gimnàs i orgull de ciutat petita amb múscul propi.
Els vallencs hi van arribar amb la mateixa puntualitat que a un entrenament d’infantil: uns abans d’hora, d’altres amb la bossa encara mig oberta. L’escenari, més d’un quart de segle d’història condensat en un vídeo amb imatges d’arxiu i noms que només coneixen els que han fet torns al pavelló o a les pistes d’atletisme. Tot plegat per celebrar una entitat que ha passat de fulls de paper carbó a formularis digitals, però amb la mateixa olor de liniment.
El moment àlgid? Quan Eduard Moreno, el primer de la classe esportiva vallenca, va pujar a l’escenari a recordar els inicis del Patronat. Va rebre una dessuadora, símbol d’un esport que també es cus amb memòria. El regidor d’Esports, Enric Garcia, li va lliurar la peça, i el públic, com si fos una final, va aplaudir fort i llarg.
Un Patronat que no es jubila: 40 anys i tot un 2026 per davant
La festa va seguir amb vídeos de famílies senceres —els Villaró, els Giraldos— que han crescut al ritme de pilotes, cronòmetres i matinals de dissabte. Esports com a arbre genealògic. Fins i tot hi havia flors, símbol que l’esport vallenc també té cor. La delegada d’Esports, Estefania Serrano, les va lliurar amb un somriure que feia més de podi que de protocol.
El dissenyador Dani Rull va explicar el rentat de cara del logotip del Patronat, com si fos un restyling d’una samarreta vintage. El nou logo, més net i més digital, vol representar “un esport obert a tothom i amb ADN vallenc”. Sense literalitats, però amb estil. La batllessa Dolors Farré va tancar l’acte amb medalles commemoratives per als expresidents —deu en total—, una mena de Hall of Fame local amb més humanitat que lluentor. Després, foto de grup i refrigeri: el ritual esportiu que mai falla.
• Fundació: 1985
• Acte inaugural: 30 d’octubre de 2025, Pavelló Joana Ballart
• Protagonistes: personal del Patronat, expresidents i famílies usuàries
• Celebracions: tot el 2026 amb activitats obertes
• Font oficial: Ajuntament de Valls
El CB Valls: 42 equips i una samarreta penjada al cel del pavelló
Només dos dies després, el mateix pavelló va canviar el decorat: de nostàlgia institucional a adrenalina col·lectiva. El CB Valls va presentar els seus 42 equips per a la temporada 2025-2026, amb més de 480 jugadors i jugadores. En altres paraules: mig Valls juga, l’altra meitat anima o arbitra.
Amb les graderies plenes i un parquet que feia olor a cera nova, van desfilar des dels més petits de l’Escola fins als sèniors, passant per l’Interclubàsquet. Entre els convidats: l’alcaldessa Dolors Farré (encara amb l’eco del Patronat a la veu), el regidor d’Esports Quique Garcia i representants de la Federació Catalana de Bàsquet. A les cinc de la tarda en punt, el pavelló era un mar de samarretes vermelles i pares amb mòbils alçats.
El moment més emotiu va arribar amb Jordi Llagostera, que després de 25 temporades vestint la del CB Valls, va veure com la seva samarreta s’enfilava al sostre del pavelló. Un homenatge silenciós i potent: la insígnia de plata de la Federació i un aplaudiment que va durar més que un temps mort. La cerimònia va acabar amb una foto de grup que semblava un mosaic de generacions.
Un any de celebracions esportives a la capital de l’Alt Camp
Entre el 40è aniversari del Patronat i la força del CB Valls, la ciutat tanca el 2025 amb un missatge clar: a Valls, l’esport no s’entrena, es viu. I si el 2026 promet activitats, rutes i esdeveniments oberts, serà difícil trobar una setmana sense xiulets ni trofeus. El calendari municipal ja tremola.
El que va començar com una commemoració s’ha convertit en un retrat d’identitat. D’aquella Valls que s’escalfa abans d’un partit i que, després, comparteix un cafetó al bar del pavelló. Perquè aquí, més que guanyar, el que importa és seguir jugant. I això, quaranta anys després, és potser la millor victòria.
