Camins cognitius que no surten al Google Maps
No tots els camins porten a Roma. Alguns et porten al barri de la Colla Vella un dilluns a la tarda amb un grup de jubilats fent exercicis per al cervell. I resulta que són els trajectes més necessaris.
A Valls aquests dies hi ha qui ha canviat el cafè amb gel per entrenar neurones. Una activitat discreta, sense orquestra ni confeti, però amb un objectiu tan ambiciós com prevenir que la memòria se’ns escapi pels racons de la rutina.
Entre festa major, fires i calçotada, a Valls també hi ha espai per a iniciatives menys sorolloses però igualment imprescindibles. Del 15 al 18 de setembre, diferents espais de la ciutat han acollit els tallers “Camins de Memòria”, pensats especialment per a la gent gran. No hi havia batucada ni castell, però sí un altre tipus de construcció: la de records, connexions i estímuls.
La proposta de l’Ajuntament de Valls parteix d’una idea tan senzilla com poderosa: la memòria també necessita entrenament. I no, no és qüestió de fer sudokus a les tres de la matinada. Es tracta de generar dinàmiques col·lectives, amb exercicis adaptats, que permeten treballar funcions cognitives alhora que es fomenta la participació social.
De la Colla Vella a la Llar de Jubilats
Els tallers han començat el dilluns 15 de setembre a la zona del barri Colla Vella, a les 16 h. Una escena curiosa: mentre uns assajaven castells, altres enfilaven records. L’endemà, el torn era per al barri de l’Alt Camp, a mitja tarda. El dimecres, Vallsgenera va acollir la sessió de matí, i dijous la Llar de Jubilats es va convertir en epicentre del projecte, amb dues sessions repartides al llarg del matí.
La programació no s’ha improvisat. Els tallers s’allargaran fins al 18 de juny i la inscripció es va tancar pocs dies abans, el 12 de setembre. Un calendari llarg i sostingut que evidencia que no es tracta d’una activitat puntual, sinó d’una aposta a llarg termini per a la salut cognitiva de la ciutat.
Més que jocs de memòria
No es tracta només de recordar on hem deixat les claus o qui era aquell veí del carrer de la Cort. Els “Camins de Memòria” ofereixen activitats adaptades que treballen diferents àrees cognitives, des de l’atenció fins al llenguatge, passant per la capacitat de planificació i resolució de problemes. Tot plegat, amb un enfocament lúdic i inclusiu.
El component social és clau: els tallers generen interacció i combat la soledat, que massa sovint acompanya la vellesa. I és que la memòria també és col·lectiva. Els records tenen més força quan es comparteixen.
La ciutat com a gimnàs invisible
Si els gimnasos serveixen per tonificar bíceps, aquests tallers fan el mateix amb les sinapsis. Valls es converteix en un gran gimnàs invisible: els carrers i equipaments municipals es transformen en sales on es treballa una musculatura menys visible, però essencial. Com diu la dita: “qui té memòria, té tresors”.
La iniciativa encaixa amb altres projectes similars que s’estan impulsant en diferents municipis catalans. La Generalitat de Catalunya també hi posa recursos per fomentar el benestar i l’envelliment actiu.
Un camí llarg, però necessari
És cert que ningú pot aturar el pas del temps, però activitats com aquestes demostren que hi ha maneres d’afrontar-lo amb més eines. El deteriorament cognitiu no és inevitable: es pot prevenir, retardar i fins i tot suavitzar amb estímuls adequats. I això no és ciència-ficció, sinó pedagogia aplicada a la vida quotidiana.
El repte ara és consolidar la iniciativa i ampliar-la perquè arribi a més persones. La bona acollida d’aquestes primeres jornades deixa clar que hi ha demanda i interès. Valls ha començat a caminar per uns camins que no surten a Google Maps, però que són igual de necessaris per orientar-nos al futur.
I el més important
No hi ha GPS que valgui. Aquests camins es recorren a través de l’atenció, la paciència i la companyonia. Una manera de recordar que, en realitat, la millor memòria és la compartida.
