40 anys d’una entitat vallenca que ha decidit mirar enrere… i premiar qui menys t’esperes
Quaranta anys donen per molt. Per veure créixer fills, canviar de feina tres cops i fins i tot per passar del Nokia 3310 a TikTok. I també per aixecar una entitat que encara respira a Valls.
Però la història no acaba aquí. L’aniversari ha vingut amb una sorpresa que ningú esperava i que, de fet, no té res a veure amb pastissos ni espelmes. Té a veure amb persones, i amb un gest que diu més del futur que del passat.
Quan parlem d’aniversaris rodons, tothom pensa en cava, fotos en blanc i negre i discursos que s’allarguen massa. Però a Valls, l’associació Egueiro ha decidit fer-ho a la seva manera. Celebrar 40 anys no és poca cosa, sobretot quan més de tres dècades han estat vinculades directament a la ciutat. I el que van fer dilluns 15 de setembre a la Casa Fèlix no va ser exactament un sopar de germanor.
Amb autoritats locals, regidors i fins i tot representants de la Generalitat asseguts a primera fila, la festa es va convertir en un viatge a la memòria col·lectiva. Però el que va sorprendre realment va ser el gir cap al futur. Perquè Egueiro no només va mirar enrere, sinó que va decidir posar en valor els que, sovint, queden fora del focus: els voluntaris.
Els anomenats Premis d’Implicació Social han estat els primers de la història de l’entitat. I això, dit així, pot semblar un simple reconeixement. Però en realitat és molt més. És una manera de dir: "mirem el passat, però no sense els que han fet possible el present".
Una entitat amb nom grec i arrels vallencques
Egueiro ve del grec clàssic i significa "jo desperto". I no és casualitat. La seva raó de ser sempre ha estat acompanyar persones en processos de rehabilitació per drogodependències. Una feina silenciosa, sovint poc visible, que ha canviat moltes vides. Des dels anys vuitanta fins avui, la seva presència a Valls ha estat constant, teixint xarxes amb serveis socials, empreses i institucions.
El seu director general, Jaume Vilanova, ho va dir clar: “Aquest és un moment per mirar enrere i valorar el camí fet, però també per projectar què volem ser en els pròxims anys”. Una frase que, més enllà del protocol, deixa entreveure una realitat: els reptes no han desaparegut, només s’han transformat.
Els premis: voluntaris a l’escenari
La segona part de l’acte va ser, probablement, la més emotiva. Cinc voluntaris, persones de carn i ossos que no acostumen a sortir als diaris, van pujar a l’escenari per rebre el seu reconeixement. Un aplaudiment diferent, més sincer, perquè no s’adreçava a autoritats ni a grans noms, sinó a aquells que treballen en silenci.
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va aprofitar per remarcar un detall important: la feina de les empreses locals que donen una segona oportunitat laboral a qui surt del centre. I és que el voluntariat no viu en una bombolla: necessita complicitats perquè les històries de recuperació tinguin un final que no sigui només teòric.
Un passat llarg, un futur incert
La història d’Egueiro és també la història de com han canviat les polítiques socials al país. Formar part de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de la Generalitat i col·laborar amb departaments de Justícia i Drets Socials no és poca cosa. És jugar a la primera divisió del tercer sector, amb tots els reptes que això implica.
Però més enllà dels marcs institucionals, l’acte de dilluns tenia un altre missatge. La societat canvia, els consums també, i l’entitat vol continuar sent rellevant. Els premis són una excusa, sí, però també un símbol: el futur d’Egueiro es vol escriure amb noms i cognoms, no només amb informes i estadístiques.
Per què importa tot això?
A Valls, com a qualsevol altra ciutat mitjana, les entitats socials no sempre tenen l’atenció que mereixen. Són com aquells veïns que fan soroll de tant en tant però que, quan desapareixen, tothom nota el buit. Egueiro porta quaranta anys omplint un buit que molts preferirien no veure: el de les addiccions i les segones oportunitats.
Per això la seva celebració no és només institucional. És una manera de recordar que darrere de cada programa hi ha històries personals, i que darrere de cada voluntari hi ha hores regalades sense esperar res a canvi. I potser, només potser, és el moment de començar a mirar aquestes històries com el que són: una part imprescindible del teixit social vallenc.
I el futur?
El futur d’Egueiro no està escrit. El que sí que està clar és que, si vol continuar despertant —tal com diu el seu nom—, ho haurà de fer escoltant la ciutat, implicant-se i deixant que els voluntaris segueixin sent protagonistes. Perquè si alguna cosa ha deixat clara aquesta celebració és que la força d’una entitat no és el seu passat, sinó les persones que la fan possible avui.
