Tarragona al límit elèctric: la dada que frena noves inversions
Quan penses en col·lapse, segurament et ve al cap un embús a la N-340 en ple agost. Però hi ha un altre col·lapse, més silenciós i molt menys fotogènic, que amenaça Tarragona: el de la seva xarxa elèctrica.
El drama és que el futur industrial de la zona podria dependre d’uns números ridículs. I no parlem de pressupostos municipals, sinó de megawatts. Spoiler: queden pocs. Molt pocs.
El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen un problema que no es veu, però que ja es comença a notar: la xarxa de distribució elèctrica està saturada al 96%. Dit en plata: no hi ha lloc per gairebé res més. Les empreses que vulguin instal·lar-se, créixer o simplement endollar els seus projectes al futur, poden trobar-se amb la sorpresa que el carregador està ocupat... i no hi ha endoll lliure fins a ves a saber quan.
Dels 1.955,3 MW que la xarxa pot arribar a gestionar, només en queden 79,2 disponibles. I per fer-ho més dramàtic encara, aquests megawatts de supervivència es concentren en només quatre subestacions de les cinquanta que hi ha repartides pel territori. És com si tota la festa major depengués de quatre neveres de gel: La Canonja (66,2 MW), La Selva del Camp (5 MW), Garcia (5 MW) i Constantí (3 MW). La resta? A tope.
Reservat però no gastat
Aquí hi ha el matís que fa més confusió: gran part de la capacitat està “reservada” però encara no utilitzada. És a dir, projectes empresarials que han agafat lloc però encara no han començat a consumir. Segons fonts del sector, podria haver-hi un 30% de capacitat dormint en calaixos de permisos. Però, de moment, aquesta energia no compta per als que arriben nous. És com si al cine algú et guardés seient amb la jaqueta i tu haguessis de mirar la peli dret.
Espanya, igual o pitjor
El panorama tampoc és gaire més esperançador a nivell estatal. Un estudi del Foro Industria y Energía revela que el 82% de les subestacions espanyoles tampoc tenen capacitat disponible. De 6.023 subestacions analitzades, 4.960 estan igual de plenes que una barra de vermuts el diumenge a les 12. El total de potència “lliure” a Espanya arriba als 10 GW, però distribuïts d’una manera irregular i poc útil per als que volen connectar-se.
Conseqüències per la indústria
Aquest col·lapse invisible pot tenir efectes molt reals. Les empreses que volen invertir a Tarragona es troben amb un mur tècnic abans fins i tot de començar a negociar subvencions o impostos. Sense endoll, no hi ha projecte. Això podria redibuixar el mapa industrial del país, desplaçant inversions cap a territoris amb subestacions menys saturades.
Com explica Isabel Núñez Rotta, del mateix Foro, “la saturació de la xarxa actua com un filtre que incrementa la incertesa i pot limitar la competitivitat de territoris sencers”. Dit d’una altra manera: pots tenir la millor ubicació, el millor marc fiscal i els millors cambrers del món, però si no tens llum, no tens res.
I ara què?
El govern central ha anunciat inversions milionàries en xarxes elèctriques fins al 2030, concretament 13.590 milions d’euros, un 65% més del que estava previst. Però la pregunta és: arribarem a temps? Perquè la indústria no espera. I la paciència dels inversors encara menys.
El col·lapse menys viral
És irònic: podem passar hores parlant de quants semàfors hi ha a la Rambla Nova o si cal o no una rotonda més a Vila-seca, però el tema que realment pot decidir el futur econòmic de la zona és un mapa d’MW que gairebé ningú no veu. Una saturació silenciosa, que no surt a TikTok però que pot condicionar si el pròxim gran projecte industrial aterra aquí... o marxa a un altre lloc.
El futur de Tarragona pot dependre de quatre subestacions i uns quants megawatts lliures. I això, perdona, no té res de futurista. És tan mundà com trobar endoll a l’aeroport.
