Liam: el nom irlandès de 4 lletres que s’ha colat a les bressoles catalanes
Fa uns anys, als parcs infantils de Catalunya se sentien noms curts i clàssics: Nil, Pol, Jan o Pau. Ara, però, alguna cosa ha canviat. A les mateixes places on abans corrien "Nil" i "Laia", ara ressona un nom que sona més a Dublín que a Deltebre.
És breu, internacional i amb un punt de glamour cinematogràfic. Els pares el pronuncien amb orgull, tot i que alguns avis encara pregunten si és “Liam o Lian”. I la resposta és clara: aquest nom de quatre lletres ha vingut per quedar-se.
De Tarragona al Garraf: el fenomen d’un nom irlandès
📅 Any de màxim creixement: 2024
📍 Zones destacades: Tarragona, Garraf, Baix Llobregat
👶 Posició al rànquing Idescat: #13 entre nens
🔤 Origen: Irlandès (forma curta d’Uilliam)
💬 Significat: “firme guardià” o “protector decidit”
Tot va començar discretament, com passen les millors modes: Tarragona va ser la primera a veure com els "Liam" s’escampaven per les seves maternals. El 2023 ja superaven fins i tot a Mohamed en la llista de noms més freqüents, segons dades de l’Idescat.
El 2024, el mapa parla sol: el Garraf s’ha convertit en el nou bressol dels Liam, amb un 23,76% dels nadons homes batejats així. Sitges hi té alguna cosa a veure? Probablement. El turisme internacional i el gust pel cosmopolitisme han fet que “Liam” soni tan local com el vermut de diumenge.
Un nom curt amb molt de “punch”
Però què té “Liam” que no tinguin els altres? A banda de ser fàcil de cridar quan el nen s’escapa del gronxador, té un so modern, internacional i amb un rerefons èpic. No és un “Pol”, ni un “Jan”: és un nom amb passaport europeu i accent cinematogràfic.
El seu origen és irlandès, concretament de la forma gaèlica Uilliam, abreviació de William, que al seu torn ve del germànic Willahelm. Les seves dues arrels, “wil” (voluntat) i “helm” (protecció), donen com a resultat un significat potent: “firme guardià”. Poètic, curt i amb caràcter.
De Hollywood a l’escola bressol
Que soni familiar no és casualitat. Els pares mil·lennials i zennials han crescut amb Liam Neeson salvant el món, Liam Gallagher trencant guitarres i Liam Hemsworth protagonitzant pel·lícules de ciència-ficció. Amb aquests referents, qui no voldria un fill amb nom de protagonista?
Una mare del Baix Llobregat explicava que el seu fill “no es diu Liam per cap famós, sinó perquè el nom li sonava bé amb el cognom”, però reconeix que “a la guarderia ja n’hi ha tres més”. Coincidència? O potser el nom s’ha convertit en el nou “Nil” dels 2020?
Les xifres parlen
| Comarca | % Nadons anomenats “Liam” (2024) |
|---|---|
| Garraf | 23,76% |
| Baix Llobregat | 16,69% |
| Vallès Occidental | 13,15% |
| Tarragonès | 13,03% |
Segons l’Idescat, el nom ja ocupa el lloc 22 del rànquing general i el número 13 entre els nens. En total, hi ha 2.617 “Liam” registrats a tot Catalunya, amb concentració especial a la província de Barcelona. I pujant.
Una moda amb ADN internacional
La influència dels noms curts i globals —com Enzo, Leo o Luca— ha obert la porta a que els “Liam” siguin percebuts com una opció moderna però neutra. No és estrany que les famílies amb arrels mixtes o esperit viatger el triïn com a punt d’equilibri lingüístic.
Des de l’Ajuntament de Tarragona, una font de l’Oficina de Nomenclàtor Civil assegura que “cada any augmenten les peticions de noms internacionals”, tot i que “els clàssics catalans mantenen la seva essència”. Traduït: encara hi ha Pols i Joans, però els Liams venen forts.
El futur dels “Liam” catalans
Els experts en tendències de noms asseguren que el cicle d’un nom popular dura uns 10-15 anys. Si això és cert, els “Liam” encara tenen dècada i mitja per sentir com algú crida “Liam, vine aquí!” a les platges del Garraf o als carrers del Serrallo.
I quan aquests nens creixin, probablement ningú recordarà que “Liam” va ser, un dia, un nom irlandès. Serà, simplement, un nom català més. Un de curt, internacional, i amb un significat que agrada: el d’un guardià ferm.
Perquè, al final, tots els pares busquen això: algú que protegeixi, encara que sigui només el pot de galetes.
