Joan XXIII estrena tècnica per a hipertensió resistent
Hi ha diagnòstics que són com una alarma que no para de sonar. La hipertensió arterial n’és un: la tensió puja, baixa, torna a pujar… i tu, mentrestant, fent malabars amb pastilles i controls. A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona han decidit que aquesta història ja cansa.
El centre incorpora una nova opció terapèutica pensada per a pacients amb hipertensió resistent, aquella que no queda ben controlada amb el tractament habitual. El moviment l’ha liderat la Unitat d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia. I sí: és la primera vegada que es fa a la demarcació de Tarragona.
Si vius a Tarragona, saps què és esperar: cues a la T-11, el cafè que arriba tard, i aquella analítica “que ja et trucarem”. Ara posa-hi una cosa menys poètica: la tensió alta que no cedeix, ni amb canvis d’hàbits ni amb tractaments de tota la vida. I el cap donant voltes. Normal.
Per això, quan un hospital públic fa un pas que pot canviar el guió (almenys per a alguns pacients), val la pena mirar-ho de prop. A l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona el tema l’ha empès la cardiologia intervencionista, des de la Unitat d’Hemodinàmica. Silenciós. Tècnic. I amb molta pressió… arterial.
A partir d’ara, el Joan XXIII incorpora la denervació renal, una tècnica indicada en casos d’hipertensió arterial resistent o refractària, quan la tensió no queda controlada amb el tractament farmacològic habitual. És un procediment que, en pacients seleccionats, pot ajudar a reduir la pressió arterial i a disminuir la necessitat de medicació. No és màgia, però s’hi acosta per a qui porta anys encallat.
Hospital Joan XXIII i hipertensió resistent: què s’ha posat en marxa
| Dada ràpida | Informació |
|---|---|
| Centre | Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona) |
| Procés | Denervació renal (procediment mínimament invasiu) |
| Per a qui | Pacients amb hipertensió resistent seleccionats per cardiologia |
| Lideratge | Unitat d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia |
| Abast | Primer cop que s’aplica a la demarcació de Tarragona |
La novetat no és un “tractament alternatiu” d’aquests que sonen a promesa. És un procediment mèdic, fet en un entorn hospitalari, i conduït per un equip especialitzat. A Tarragona, l’ha assumit la Unitat d’Hemodinàmica Cardíaca, que és on passen coses quan toca actuar des de dins (catèters, controls, monitoratge, i aquesta calma que només tenen els que fan feina fina).
Què és exactament la denervació renal
La denervació renal és una tècnica que actua sobre els nervis simpàtics que envolten les artèries renals, amb l’objectiu de reduir els senyals que poden contribuir a mantenir la pressió arterial elevada. Dit en pla: els ronyons no només filtren; també participen en la regulació de la tensió. I aquí és on entra la intervenció.
El procediment es fa habitualment amb catèter, dins d’una sala d’hemodinàmica, i busca disminuir aquesta “sobreactivació” nerviosa. Tot plegat, amb un objectiu clar: baixar la tensió quan el cos (i la medicació) no acaben de cooperar. I sí, és una d’aquelles coses que, quan t’ho expliquen, penses: com no s’havia fet abans? Doncs perquè no és per a tothom, ni es decideix a la lleugera.
Quan es considera hipertensió resistent (i per què no és un caprici)
Quan es parla d’hipertensió resistent, no es parla d’una tensió “una mica alta”. La idea és que, malgrat seguir el tractament i el control mèdic, la pressió arterial continua fora d’objectiu. Això pot implicar diversos fàrmacs, ajustos, proves i una sensació bastant comuna: “estic fent-ho tot i no milloro”.
Per això, al Joan XXIII insisteixen en un punt que sembla obvi però no ho és: cal selecció de pacients. Segons fonts del Servei de Cardiologia, en una comunicació del 27 de gener de 2026, la tècnica s’indica en casos concrets, després d’avaluar bé el perfil del pacient i la resposta prèvia a la medicació. Traducció: aquí no hi ha dreceres.
Com es decideix qui hi pot accedir: proves, criteris i sentit comú
El primer filtre no és tecnològic. És clínic. I és lògic: abans de pensar en un procediment, cal confirmar que realment estem davant d’una hipertensió resistent i no d’una suma de factors corregibles (mesura incorrecta, poca adherència al tractament, o altres causes).
El circuit: de la consulta a l’hemodinàmica
El circuit acostuma a començar a consulta, amb controls repetits, revisió del tractament, i valoració de possibles causes secundàries. A partir d’aquí, l’equip pot plantejar el cas a hemodinàmica. I és aquí on la Unitat d’Hemodinàmica agafa el relleu, perquè la tècnica requereix experiència i una logística que no es munta en un despatx.
Fonts hospitalàries expliquen que el pas endavant té un valor pràctic: per primer cop, aquest procediment es pot fer a la demarcació de Tarragona. I això, per a moltes famílies, vol dir una cosa molt poc glamourosa però molt real: menys desplaçaments i més seguiment a prop de casa.
Beneficis esperats i límits (perquè el cos no porta manual)
La promesa —i aquí cal ser serens— és una millora del control de la tensió i, en alguns casos, una reducció de la càrrega de medicació. El mateix hospital destaca que la denervació renal pot ajudar a reduir la pressió arterial i la necessitat de fàrmacs en pacients seleccionats. Però no és un “adeu pastilles” universal. Ni de bon tros.
També hi ha el factor temps: els resultats s’avaluen amb seguiment, controls i ajustos. I això té un punt tranquil·litzador: no és una aposta a cegues, sinó una estratègia que es mesura. A poc a poc. Com ha de ser.
Per què és rellevant per a Tarragona (i què diu el context sanitari)
Que el procediment es faci per primer cop a la demarcació té una lectura clara: Tarragona suma capacitat assistencial en una àrea molt concreta però molt freqüent. I quan una tecnologia o tècnica s’apropa al territori, canvia el mapa. Sense discursos. Amb fets.
Un pas més dins del Servei de Cardiologia del Joan XXIII
La peça clau aquí és la Unitat d’Hemodinàmica, que lidera el desplegament de la tècnica. Segons fonts del centre, el projecte s’emmarca en la feina del Servei de Cardiologia per ampliar opcions terapèutiques quan el tractament convencional no aconsegueix el control desitjat. Dit d’una altra manera: quan la medicina de sempre no arriba, cal tenir un pla B. I un pla B ben fet.
També hi ha un element de “política sanitària” local que flota a l’ambient: la pressió perquè el Joan XXIII tingui més recursos, més unitats, més hores. (Sí, aquesta conversa no s’acaba mai.) En aquest sentit, incorporar una tècnica nova envia un missatge: es pot avançar fins i tot quan el debat públic està ple de reclamacions pendents.
On trobar informació oficial i com demanar orientació
Si algú llegeix això i pensa “i jo?”, el primer pas no és Google. És el metge o la metgessa que porta el cas. A partir d’aquí, el circuit de derivació i valoració el marca el mateix hospital. Per a informació institucional sobre el centre i els serveis, es pot consultar el web de l’ICS: Institut Català de la Salut (ICS).
La realitat és que la denervació renal arriba al Joan XXIII de Tarragona com una nova eina per a casos complexos d’hipertensió resistent, amb lideratge de la Unitat d’Hemodinàmica i el Servei de Cardiologia. No és per a tothom. Però per a alguns, pot ser el canvi que feia anys que esperaven. I això, en sanitat, ja és molt.
