First Dates Catalunya: el veterà del Vendrell que buscava aventura i va topar amb una resposta inesperada
Al Baix Penedès, on el vermut de migdia es pren amb la mateixa serietat que una junta de veïns, hi ha solters que encara s’atreveixen amb experiments televisius. Un d’ells és un veí del Vendrell, d’aquells que no es perden cap festa major i que tenen històries per omplir tres sopars seguits.
La seva aventura a First Dates havia de ser, en teoria, una ocasió per conèixer algú amb qui riure, rodar i potser recórrer la Via Verda del Penedès… però no exactament com ell imaginava. El que va passar durant aquella vetllada encara ressona entre els fans del programa.
El protagonista és Carles, un director comercial jubilat del Vendrell que ha decidit que mai és tard per provar coses noves. Amant de les motos, defensor de la vida a l’aire lliure i d’aquells que tenen “motxilla vital”, el seu objectiu al programa era clar: topar amb una dona amb esperit aventurer i humor per repartir.
La seva cita, però, no seria una història de coincidències romàntiques al primer segon. Tot i que l’inici va ser amable i fluid —amb aquella educació clàssica de “dames primer”— la química no va trigar gaire a posar a prova la paciència de tots dos. I és que, tot i l’optimisme de Carles, hi ha frases que poden canviar un sopar televisat.
Qui eren Carles i Juani: perfils oposats des del minut zero
Ell: Carles, 82 anys, El Vendrell. Amant de les motos.
Ella: Juani, 79 anys, Girona. Apassionada del senderisme.
Lloc: Restaurant de First Dates, Madrid (Cuatro).
Objectiu: Trobar algú amb qui compartir aficions.
Organitza: Programa First Dates – Cuatro (Mediaset).
Carles, que explica que ha tingut quatre grans amors al llarg de la vida, arribava amb il·lusió. Després d’una relació recentment acabada, volia algú disposat a gaudir del camí —literal i metafòricament— damunt d’una moto o davant d’un bon plat de peix del Vendrell.
Juani, per altra banda, és una dona de 79 anys de Girona, planxadora jubilada, esportista i activa. Una d’aquelles persones que a les sis del matí ja han fet més passos que la resta del municipi. Li encanta caminar, ballar i mantenir-se en forma. “A mi el cos em demana moure’m”, explicava al programa segons recullen els resums televisius.
Primera impressió: bona, però amb advertències subtils
La primera mirada va funcionar. Carles va elogiar el físic de Juani i ella va reconèixer que ell transmetia calma i bon rotllo. Però només van trigar uns segons a detectar que les seves aficions estaven a anys llum. “Jo motos, no”, va dir ella amb una claredat que retallava l’ambient com unes tisores de modista.
Ell va replicar que les llargues caminades tampoc eren el seu fort. I ja començaven a dibuixar-se les línies vermelles d’un mapa sentimental complicat.
Quan la conversa avança… i les diferències també
Durant el sopar, els interessos es van anar desplegant com una taula de la Festa Major de Tarragona, però amb menys coincidències. Juani volia algú amb qui caminar, ballar, anar al cinema i llegir. Carles preferia activitats més tranquil·les i reconeixia que el ball li agradava “fins que el cos diu prou”.
Ella va arribar a dir que el trobava “antic”. Ell, que tot just començava a relaxar-se, intentava recuperar terreny amb humor i petites anècdotes. Segons fonts del programa, Carles assegurava que encara tenia energia “per fer moltes coses”, però que calia saber triar-les bé.
La frase que ho va capgirar tot
El moment estrella de la nit va arribar quan Carles, amb naturalitat i un punt de picardia, va insinuar que podrien tenir més trobades. Va mencionar que a casa seva tenia set habitacions i nou llits, com qui diu que hi ha espai de sobres per visitar-lo.
La resposta de Juani va ser immediata, directa i sense filtres: “A casa meva no entra ni boja”. Una frase amb ADN de titular, d’aquelles que talla la vetllada com un semàfor vermell a la Rambla del Vendrell.
El desenllaç: dues visions completament diferents
A partir d’aquí, la situació va ser un exercici de diplomàcia. Carles es va mantenir positiu i fins i tot va expressar que li agradaria repetir. Juani, en canvi, va deixar molt clar que no hi havia futur. Ni per gustos, ni per ritmes de vida, ni per la química general de la cita.
“És bo home, però no és el que busco”, hauria dit segons recullen mitjans especialitzats en televisió. Carles, amb la mateixa serenitat amb què condueix una moto per la costa del Penedès, va acceptar-ho amb elegància.
L’opinió dels espectadors i el valor televisiu
El capítol ha fet la seva ruta per xarxes, especialment al Baix Penedès i Girona, on molts espectadors han comentat la naturalitat de la trobada. Alguns destaquen que Carles “és un clàssic del Mediterrani”, i d’altres que Juani simbolitza l'energia de la gent gran activa. La seva frase, de fet, s’ha convertit en un petit meme regional.
Fonts de l’equip del programa (citades el 30/11/2025) apunten que aquestes cites intergeneracionals “mostren la diversitat real de prioritats i ritmes de vida”. L’Ajuntament del Vendrell, consultat breument, només ha dit en to d’humor que “la vila té habitacions, llits i terrasses per a tothom”, segons un comentari informal del perfil de comunicació.
Per qui vulgui recuperar el capítol, la programació completa es pot consultar al web oficial de First Dates.
Què deixa aquesta cita per a la memòria col·lectiva?
Encara que no hi hagi hagut fletxes de Cupido, la vetllada de Carles i Juani resumeix perfectament la televisió de proximitat: humor, sinceritat i un puntet de tensió. I també deixa clar que, per molta habitació que tinguis, la química no es pot forçar.
Carles tornarà al Vendrell amb moto, Juani seguirà caminant per Girona, i el públic, això sí, continuarà repetint la seva frase viral com si fos un nou refrany popular del Penedès. First Dates Catalunya ha estat, una vegada més, un mirall divertit del que passa quan dues maneres de viure xoquen amb educació… i una mica d’ironia televisiva.
