Els pantans de Tarragona després d’Alice: la borrasca que no va fer miracle
Després del pas de la DANA Alice, Tarragona esperava veure els pantans una mica més contents. Però res: ni selfies amb aigua ni miracles hidrològics. Els embassaments continuen fent dieta estricta.
La borrasca ha deixat pluges discretes i moltes fotos d’arcs de Sant Martí, però el problema segueix sent el mateix: els pantans no aixequen cap. I el de Riudecanyes, per cert, ja comença a semblar una platja amb aparcament gratis.
La DANA que va prometre pluja i va deixar només esperança
El pas d’Alice per la demarcació va portar llamps, trons i alguna que altra entrevista d’emergència meteorològica, però no prou aigua com per fer ballar la cua als pantans. Les Terres de l’Ebre van rebre una mica més, sí, però el Camp de Tarragona continua amb reserves que farien plorar fins i tot una ampolla d’aigua del Montseny.
“Ha plogut, però massa a batzegades”, comentava un tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) dilluns. En altres paraules: molta intensitat, poca rendibilitat. La terra seca fa d’esponja i s’ho queda tot abans no arribi al pantà.
Els números, sense maquillatge
Si al maig els pantans semblaven haver sortit d’una crisi existencial, a mitjans d’octubre tornen a estar en mode “no tinc set, però tampoc aigua”. Les dades d’aquesta setmana no enganyen:
| Pantà | Capacitat actual | Capacitat al maig | Evolució |
|---|---|---|---|
| Riudecanyes | 33,3% (1,77 hm³) | 59,2% (3,15 hm³) | -25,9 punts |
| Siurana | 13,7% (1,68 hm³) | 25,0% (3,07 hm³) | -11,3 punts |
| Gaià | 0,9% (0,56 hm³) | 1,3% (0,81 hm³) | -0,4 punts |
Dades ràpides
- Data: octubre de 2025
- Font oficial: Agència Catalana de l’Aigua
- Precipitació acumulada: fins a 40 l/m² a zones de l’Ebre
- Temperatura mitjana: 3 °C per sobre de la mitjana històrica
Riudecanyes, el pantà que juga a “fade out”
El de Riudecanyes ha passat del 59% al 33% en cinc mesos. La seva silueta s’ha anat retallant com un gelat a ple agost. Els pescadors ja ho noten, i els veïns de l’Baix Camp comencen a fer broma —de les que no fan gràcia— sobre la possibilitat de veure-hi concerts de música indie al llit sec del pantà.
“Si això segueix així, haurem de fer els castells sobre fang”, ironitzava un membre d’una colla de Riudoms. El to pot ser lleuger, però la dada és greu: el pantà està en un dels seus mínims dels darrers deu anys.
Siurana i Gaià: dos veterans en crisi
El pantà de Siurana, habitualment el termòmetre de la sequera al Priorat, no aixeca cap des de la primavera. Amb només el 13,7% de capacitat, la seva aigua és més simbòlica que útil. Mentrestant, el Gaià segueix resistint en el seu paper de “pantà-museu”: 0,9% i gràcies.
Els ecologistes parlen de “sequera estructural”, però el terme sembla ja tan repetit com la cançó de l’estiu. Des de l’Associació Ambiental del Francolí recorden que “sense gestió nova, cada pluja és només un parèntesi entre dues sequeres”.
Què es pot fer (a part de ballar la pluja)?
La Generalitat manté actius els plans d’emergència i restriccions, mentre alguns ajuntaments del Camp de Tarragona estudien reduir reg i neteja viària. El debat sobre les dessalinitzadores i la reutilització torna a escena, com cada tardor seca. El problema, diuen, no és tant tècnic com cultural: “Ens hem acostumat a obrir l’aixeta i no pensar-hi”, recorda una portaveu de la Taula del Siurana.
Pluja emocional, aigua zero
Després d’Alice, els pantans de Tarragona segueixen buits i la sequera, plena. La borrasca ha rentat cotxes, però no consciències. L’aigua, com sempre, torna a ser tema de conversa i d’urgència.
Per ara, l’esperança és meteorològica. Si no arriba una altra DANA abans del novembre, els pantans podrien tocar mínims històrics. O dit d’una altra manera: ni la DANA Alice ha aconseguit fer match amb Riudecanyes.
Consulta les dades actualitzades dels embassaments al web oficial de l’Agència Catalana de l’Aigua.
