Quan llençar brossa a Reus et pot sortir més car que un sopar de tapes
Hi ha coses que a Reus ja formen part del paisatge urbà: el Vermut, el Mercadal i les bosses de brossa abandonades al costat d’una bústia pneumàtica. La imatge és tan habitual que gairebé podria sortir al catàleg de turisme, però l’Ajuntament ha decidit que potser no toca.
Per això aquests dies han tret les carpes al carrer, però no per fer festa major ni vendre loteria, sinó per explicar a la ciutadania com s’ha de fer servir un sistema que, en teoria, havia de ser còmode i modern... però que encara dona més maldecaps que una reunió de veïns.
La recollida pneumàtica de residus a Reus porta funcionant des del 2008. Sobre el paper, sona gairebé futurista: llençar la brossa a una bústia i que desaparegui aspirada per una xarxa de canonades fins a una central on es compacta i es deriva cap a la planta de reciclatge. Res a veure amb els contenidors de tapa trencada i pudor de peix mort. Però la realitat és tossuda: el sistema té detractors, i molts dels problemes venen d’un ús incorrecte.
El 75% de les incidències tenen a veure amb comportaments incívics. Traduït: bosses mal tancades, cartrons sense plegar, deixalles deixades fora de la bústia i, en alguns casos, comerços que pensen que la boca de dipòsit és un Tetris infinit. El resultat? Avaries, saturacions i una factura anual de gairebé 900.000 euros que paga la ciutat sencera.
La campanya: més pedagògica que policial
Del 22 al 26 de setembre, l’Ajuntament ha desplegat un equip d’educadors ambientals al barri del Carme i al Passeig Prim, les dues zones on les incidències es repeteixen com un “loop” de la Festa Major. Allà, sota una carpa, responen dubtes i reparteixen fulletons que expliquen, amb gràfics i frases senzilles, com funciona la recollida pneumàtica.
No hi falten consells bàsics: bosses ben tancades per a l’orgànica, cartrons plegats, no forçar la boca, i sobretot, no deixar res a fora. De fet, deixar bosses al carrer pot suposar una sanció de fins a 600 euros, segons l’Ordenança de Civisme. Dit d’una altra manera: una multa que costa més que un sopar de tapes amb postres i gintònic.
El paper dels comerços
Una part important de les incidències provenen del sector comercial. L’Ajuntament ho sap i, per això, també han engegat visites als establiments. El missatge és clar: utilitzar bosses resistents, repartir els abocaments al llarg del dia i aprofitar la recollida porta a porta per a grans quantitats de cartró. El que no val és col·lapsar la bústia com si fos un contenidor de les rebaixes.
El problema és que molts negocis encara no acaben de veure clar el funcionament del sistema. D’una banda, els facilita llençar residus a qualsevol hora; de l’altra, requereix una mica més de disciplina i consciència que el clàssic contenidor de tapa dura i cop de peu.
Com funciona realment el sistema?
Les bústies estan disponibles 24/7, 365 dies l’any. Les bosses queden emmagatzemades en baixants i, quan els sensors detecten que és hora, s’activa el cicle d’aspiració. La brossa viatja a través de canonades fins a la central de recollida, on es compacta i s’envia a les plantes de tractament segons la fracció.
La clau, però, és que la separació de residus s’ha de fer a l’origen. Si la gent llença el que toca a la fracció correcta, el sistema rutlla. Si no, es converteix en un problema caríssim de manteniment. Aquí és on l’Ajuntament, amb la col·laboració d’Envac, insisteix: sense disciplina ciutadana, ni la tecnologia més moderna serveix de res.
Un futur més net?
El debat és interessant: a ciutats com Estocolm, el sistema funciona amb èxit i fins i tot s’ha exportat a hospitals i aeroports. A Reus, en canvi, encara hi ha qui no sap ben bé què posar a cada boca, o qui confon la bústia amb una paperera gegant.
L’Ajuntament ho té clar: la recollida pneumàtica és el futur si s’utilitza bé. Menys camions al carrer, menys soroll i menys contaminació. Però la responsabilitat final recau en la ciutadania. Si els usuaris no s’impliquen, el sistema es converteix en una màquina caríssima amb més avaries que un Seat Panda del 87.
Entre sancions i civisme
El missatge de fons d’aquesta campanya no és només tècnic, és també cultural. No es tracta només de separar bé els residus, sinó d’entendre que deixar bosses al carrer és un acte incívic que degrada l’espai públic. I que al final, com sempre, el cost el paga tothom.
Potser la solució passa per més pedagogia i menys multes, però a Reus sembla que ha calgut una mica de les dues coses. Ara la pregunta és: quant trigarem a veure un canvi real d’hàbits? O seguirem veient bosses solitàries abandonades al costat de la bústia, com si fossin souvenirs d’una ciutat que encara s’ho pensa dues vegades abans d’entrar al segle XXI?
Reflexió final
La recollida pneumàtica és un bon invent. Però no és màgia. Sense civisme, cap tecnologia farà desaparèixer la brossa com si fos Harry Potter. I potser això, per a una ciutat com Reus, és la lliçó més incòmoda però necessària.
