La pluja més curiosa que ha caigut mai al carrer de la Presó de Reus
Hi ha pluges que et deixen moll i hi ha pluges que et deixen ric. A Reus, al carrer de la Presó, n’ha caigut una de les segones, i no precisament de l’aixeta de l’Ajuntament.
El més curiós? No eren bitllets volant en pla pel·li italiana, sinó un grapat de paperets numerats que han fet saltar d’alegria més d’un veí. I tot plegat, en un lloc on normalment només cau cafè amb gel a les terrasses.
- El venedor que va repartir més que números
- De l’alegria local al sistema estatal
- Un joc que vol ser responsable
- El carrer de la Presó, un escenari inesperat
- Quan la rutina es trenca
El centre de Reus té moltes històries de mercat, de vermut i de processons de Festa Major, però aquesta vegada el protagonisme se l’ha endut un venedor que, sense buscar-ho, ha convertit el carrer de la Presó en un focus inesperat d’esperança. Allà, a la cantonada, on normalment es parla de futbol i de la calor que no marxa ni al setembre, hi ha hagut rialles i abraçades.
Tot plegat ve d’un sorteig que passa gairebé desapercebut entre els titulars de política i esport. El Cupó Diari de l’ONCE, aquell que molts compren per rutina o superstició, ha deixat una suma gens menyspreable al cor de la ciutat. I la gràcia és que ningú s’ho esperava. Els números sempre són freds, però les històries darrere d’ells acostumen a tenir escalfor.
El venedor que va repartir més que números
El protagonista és en Manuel Lopera, venedor de l’ONCE i, com molts altres, una cara coneguda per als veïns de la zona. Des del seu punt habitual del carrer de la Presó, número 9, va ser qui va posar en circulació tres butlletes premiades. Tres paperets aparentment normals que s’han convertit en 35.000 euros cadascun. En total, 105.000 euros escampats entre clients habituals o passavolants amb sort.
Ell mateix reconeix sovint que no és només un venedor, sinó també una mena de confident del barri. Entre compra i compra, escolta històries, recomana números i fa petar la xerrada. Aquesta vegada, la seva presència al carrer ha estat la clau perquè tres persones vegin la seva setmana —o potser el seu any— d’una manera completament diferent.
De l’alegria local al sistema estatal
A Reus, l’agència de l’ONCE no és petita: 466 persones afiliades reben serveis personalitzats i gairebé un centenar de venedors formen part de la xarxa. Però si ens allunyem una mica, descobrim que no és un cas aïllat. A tot l’Estat hi ha més de 20.000 agents venedors, i només a Catalunya en funcionen 2.450. La sort, doncs, està distribuïda com una mena de loteria capil·lar, que arriba a tot arreu.
I no és només qüestió d’aquest premi puntual. El Cupó Diari de l’ONCE reparteix cada vespre un botí que fa tremolar la butxaca: 500.000 euros per al número i sèrie exactes, a més de desenes de premis de 35.000 euros. També hi ha quantitats menors per a qui s’hi acosta: 250 euros, 25, 6 o fins i tot el reintegrament. El sistema, dissenyat perquè molta gent tingui alguna cosa a celebrar, manté viva la tradició de jugar amb la il·lusió.
Un joc que vol ser responsable
És fàcil deixar-se portar per la màgia de la sort, però l’ONCE insisteix: això no és cap casino de Las Vegas. L’organització té protocols estrictes per evitar problemes: prohibició absoluta de vendre a menors, ni crèdit ni deutes, i una política de joc responsable avalada per organismes internacionals. Una mena de recordatori que darrere dels premis hi ha també una causa social.
De fet, els diners que mouen aquestes loteries serveixen per mantenir i impulsar projectes de inclusió i accessibilitat. És a dir, que cada butlleta no només és un “i si toca?”, sinó també una petita contribució a una xarxa de suport. En aquest sentit, l’ONCE no s’allunya gaire del seu lema oficial: loteria social, segura i responsable. Pots comprovar-ho tu mateix al seu portal oficial.
El carrer de la Presó, un escenari inesperat
Si preguntes a qualsevol reusenc pel carrer de la Presó, et parlarà de bars, comerços i vida quotidiana. Ara, a la llista també caldrà afegir-hi la memòria d’aquell dia en què la sort hi va aterrar amb força. I és que les ciutats tenen això: moments efímers que s’afegeixen al relat col·lectiu, petites històries que fan gran el calendari local.
I potser la millor part de tot plegat és aquesta: ningú sap qui són els tres premiats. Podrien ser els teus veïns, el del forn de pa o aquella persona que sempre seu al banc de la plaça. La incògnita, en realitat, fa que tothom camini amb una guspira nova als ulls. Perquè, en el fons, la gràcia de la sort és que mai no saps a qui li toca.
Quan la rutina es trenca
El que queda clar és que, fins i tot en un dimarts qualsevol, la rutina pot trencar-se. I no cal esperar grans esdeveniments mundials: de vegades només es necessita un venedor, un carrer cèntric i tres cupons. A partir d’aquí, la història ja la coneix tothom.
Així que la propera vegada que passis pel carrer de la Presó, pensa-hi. Potser només hi vas a fer un cafè amb gel, però mai se sap si el proper paperet que caurà a les teves mans serà un tiquet més o el teu passaport a un somriure llarguíssim. Perquè, sí, la sort és capritxosa... però també té memòria, i Reus ja en pot donar fe.
