Franquícies de cafè i pa es multipliquen a Reus i els forns locals ja parlen de “guerra perduda”
A Reus, el cafè i el croissant han deixat de ser patrimoni del forner de barri. Les franquícies de cafeteries i fleques van guanyant terreny al centre i cada cop és més difícil distingir un passeig comercial d’un catàleg corporatiu.
En només uns mesos, la capital del Baix Camp ha vist créixer aquests establiments com bolets després de la pluja. Però darrere la imatge homogènia i els descomptes inicials, els negocis familiars denuncien una estratègia clara: ocupar, resistir i desplaçar.
- Una desena de franquícies i pujant
- La batalla del passeig de Prim
- Quan la identitat es dilueix
- El punt de vista dels forners
- L’economia darrere del logotip
- El Tomb de Reus: millor ple que buit
- Cafè amb regust amarg
Una desena de franquícies i pujant
El fenomen, nascut a Barcelona i escampat per mitja Catalunya, ja és plenament visible a Reus. El centre supera la desena de cafeteries i fleques franquiciades, amb marques com 365 Obrador obrint just al costat d’establiments de tota la vida. La imatge és clara: un logotip industrial porta amb porta amb un obrador artesà.
La fórmula és coneguda: preus baixos, obertura 365 dies l’any, producció massiva i capacitat per assumir lloguers desorbitats. Tot plegat, un còctel difícil de competir per a negocis familiars que treballen amb massa mare i horaris humans.
La batalla del passeig de Prim
Al passeig de Prim, el forn i cafeteria Bo-Bo conviu des de fa mig any amb un local 365 Obrador enganxat a la porta. “La por era gran”, admet el propietari Ramon Albert Freixa, amb setze anys d’història. “No pots competir en preu, només amb qualitat i servei”.
La situació no és anecdòtica. Glòria Vicheto, gerent de la confiteria Padreny, alerta que les estratègies agressives de les cadenes busquen “enfonsar els negocis del voltant i quedar-se la clientela”. Parla de descomptes, cafès gratis i promocions de xoc que sedueixen al principi, però desgasten el veïnat comercial.
Quan la identitat es dilueix
El debat va més enllà dels números. “Al final, la pregunta és: què m’estic menjant?”, reflexiona Xavier Pàmies, del Forn Sistaré. Defensor de la farina salvatge i les fermentacions llargues, contraposa el seu pa a la “farina morta” de la producció en sèrie. “Acaba de fermentar a l’estómac del consumidor”.
La seva crítica és clara: si a Reus trobes la mateixa oferta que a Tarragona o a Lleida, què queda del lema de ‘ciutat comercial’? La identitat local es perd, i amb ella, part de l’atractiu global.
El punt de vista dels forners
El president del Gremi de Forners de Reus, Ramon de la Fuente, admet que és una “guerra perduda” des que gasolineres i supermercats venen pa precuinat. “Ells venen de tot menys qualitat. Nosaltres fem pa artesà, 100% del dia. Ells venen congelat que no saps quants dies porta”, assegura.
El mateix gremi recorda que els negocis locals són els que regalen coques de cirera per Festa Major o col·laboren en les llums de Nadal. “Una franquícia difícilment entendrà aquest vincle amb la ciutat”, subratllen.
L’economia darrere del logotip
Segons l’economista de la URV Josep Maria Arauzo-Carod, la clau és senzilla: economies d’escala. Compres més barates, màrqueting compartit, locals nous i la capacitat d’assumir lloguers alts. Tot plegat connecta amb els hàbits del públic més jove, menys vinculat a la tradició i més sensible al preu.
Les conseqüències, diu, són evidents: “Les franquícies desplacen establiments familiars i redueixen la singularitat. A la llarga, això perjudica a tothom”.
El Tomb de Reus: millor ple que buit
➡️ +10 cafeteries i forns franquiciats al centre
➡️ Preu barra de pa franquícia: 0,35 €
➡️ Preu barra artesana: 1,30 €
➡️ Comerços tradicionals al Baix Camp: una vintena resistint
El president del Tomb de Reus, Víctor Perales, aposta per una visió pragmàtica: “Millor un local ple que un de buit”. Però admet que la competència només en preu acaba afectant els de tota la vida. La recepta? Diferenciació, relat i servei.
Cafè amb regust amarg
Reus, històricament ciutat comercial, veu com els seus forns centenaris es dilueixen entre logotips uniformes i promocions de 2x1. Potser el mercat s’autoreguli, potser algunes cadenes marxin. Però la pregunta queda: quan tot sembli igual, què quedarà de la ciutat de les botigues?
