CB Salou: respir vital en un final de nervis
Hi ha diumenges que no fan olor de vermut, sinó de resina a la pista i de silenci tens abans del primer bot. Al pavelló de Salou, l’OCA Global CB Salou es jugava més que un partit: es jugava la calma (aquesta cosa tan moderna i tan cara).
I al davant hi havia la UE Mataró, també amb l’aigua al coll, també mirant la zona baixa com qui mira el compte corrent a finals de mes. Partit d’aquells que no et deixen parpellejar. Ni respirar. Ni fer-te el valent.
La tercera va ser la bona: l’OCA Global CB Salou va signar la primera victòria a casa superant la UE Mataró (83-76) en un duel que va anar amb el ganivet entre les dents fins a l’últim minut. I sí, d’aquells finals que et deixen la mà gelada agafant la barana.
El triomf té premi immediat: els salouencs, que arribaven en posicions de descens, surten de moment del descens directe després d’un partit que, segons la crònica d’Arnau Montreal Quesada (26/01/2026), va ser “treballat i patit” fins al final. Traducció: ningú va tenir una tarda tranquil·la.
Un partit de supervivència a Salou (i de nervis)
| Fitxa ràpida | Dades clau |
|---|---|
| Partit | OCA Global CB Salou vs UE Mataró |
| Marcador | 83-76 |
| Context | Duel directe per escapar de la zona de descens |
| Detall | Primera victòria a casa del CB Salou |
Els dos equips arribaven amb la pressió enganxada al clatell. El tipus de pressió que no surt a l’acta, però es nota quan un tir lliure pesa el doble. Salou i Mataró, amb urgències compartides, van convertir el partit en un examen de resistència emocional. I això, a la grada, es viu fort.
El CB Salou de Jesús Muñiz va sortir amb la cara seriosa. Res de romanticismes. A pista, el missatge era clar: defensa, cap fred i castigar quan toqui. I quan l’equip local juga a això, el pavelló ho olora de seguida (com l’olor de goma de les soles quan hi ha contacte de debò).
Bon inici: avantatge i control
El primer quart va tenir un guió bastant coherent: Pol Saló convertint, i Charles Knowles marcant territori amb un triple per obrir el primer avantatge (10-6). Després va arribar un alley-oop amb Traoré que va aixecar la temperatura del pavelló. Petita explosió. I a partir d’aquí, feina.
El Salou va tancar el primer període amb un 18-13 que no és cap escàndol, però sí un senyal: l’equip estava ordenat al darrere i no volia regalar possessions absurdes. Això ja és molt en un partit de la zona baixa.
El segon quart: triples i un marge de seguretat
La inèrcia va continuar al segon quart. Joaco Sánchez, des de la línia de tres, va donar aire a un Salou que es va estirar fins als nou punts. I el detall més important: cada cop que la UE Mataró intentava acostar-se, el Salou responia amb un triple o una acció de qualitat. D’aquelles respostes que fan mal.
Van aparèixer noms i moments: Traoré amb el triple del 34-25, i Moure per trencar la barrera psicològica dels 10 punts (38-25). Mentrestant, Mataró buscava el joc interior amb Kalu. Però el Salou va arribar al descans amb un 49-39 que feia pensar: “potser avui sí”. Potser.
Quan tot es torça: el tercer quart que ningú vol
I llavors va arribar el moment clàssic del CB Salou aquesta temporada: quan el partit demana calma, apareix el caos. El tercer quart va ser una altra història. L’encert dels primers minuts va desaparèixer i la UE Mataró va començar a esgarrapar punts, possessió a possessió, com qui et treu el carregador del mòbil quan tens un 2% de bateria.
El marcador es va anar estrenyent fins que el duel va entrar a l’últim quart amb un 61-58. I això, en un partit de supervivència, és gairebé com començar de zero. La grada ja no animava: vigilava. També és una manera d’estimar.
La tensió i el primer capgirament
A l’últim quart, el to va canviar del tot. La tensió es podia tallar. I, a base d’encert en faltes personals, el conjunt visitant va capgirar per primera vegada el marcador amb un 63-64. Just el punt on molts equips es desfan. El Salou, en altres tardes, ja s’hi havia deixat partits.
Aquesta vegada, però, no. Segons la mateixa crònica d’Arnau Montreal Quesada (26/01/2026), els salouencs “no van perdre la fe” malgrat l’encert del rival. I és una frase que sona a tòpic fins que la veus a pista: defenses més dures, millor selecció de tir i menys presses.
Knowles obre el camí, Traoré el tanca
Amb el partit al límit, Charles Knowles va agafar la responsabilitat: cistelles de pes, decisió i un punt d’autoritat. El Salou va trobar el forat i va obrir el camí amb el 76-73. Tres punts que no són només tres punts: són oxigen.
El tancament va portar la signatura de Traoré, que va certificar l’83-76 amb tir lliure i un rebot defensiu que la crònica descriu com a “prodigiós”. A vegades el partit es decideix en una jugada petita. I aquesta, de petita, no en tenia res.
| Parcial | Marcador | Lectura ràpida |
|---|---|---|
| Final 1r quart | 18-13 | Control i defensa local |
| Descans | 49-39 | Tren de triples i avantatge |
| Final 3r quart | 61-58 | Mataró retalla, partit obert |
| Final | 83-76 | Cap fred en el tram decisiu |
Què significa aquest 83-76 per al CB Salou (i què ve ara)
Per al CB Salou, aquest resultat és molt més que una victòria. És un canvi de relat: ja no és “ens falta poc”, sinó “ho hem fet”. I, sobretot, és la primera victòria a casa, que a nivell mental pesa com una llosa quan no arriba. Ara ja ha caigut.
També hi ha lectura classificatòria: el triomf permet als salouencs sortir, de moment, del descens directe. Això no és cap salvació definitiva (ni de bon tros), però sí un missatge intern: quan el partit es posa lleig, el grup pot aguantar. I això, en una lliga llarga, paga factures.
Les claus del partit, en pla pràctic
- Bon inici i marge al descans: el 49-39 va donar coixí per resistir el baixó del tercer quart.
- Resposta als moments de dubte: quan Mataró va capgirar (63-64), el Salou no es va fondre.
- Lideratge en el tram final: Knowles obrint el camí i Traoré tancant-lo amb detalls decisius.
On seguir la informació oficial
Si vols consultar competicions, calendaris i informació oficial del bàsquet estatal, la referència és la Federación Española de Baloncesto (FEB). I sí: a vegades la burocràcia també té el seu encant (però només a vegades).
La realitat és que el CB Salou necessitava una tarda així: patida, imperfecta i guanyada amb ofici. El pavelló de Salou va veure com un equip que havia viscut finals amargs va aprendre a tancar-ne un de dolç contra la UE Mataró. I quan això passa, encara que sigui “només” una victòria, la temporada sembla una mica menys llarga.
