Tarragona i la seva indústria química: el moviment inesperat que prepara el Govern a Brussel·les

El moviment que el Govern espanyol prepara per a la química tarragonina

La trobada de la AEQT al Tinglado 1 va tenir aquest ambient tan típic dels grans actes industrials: cafè discret, acreditacions estrictes i converses plenes de verbs com “alinear”, “accelerar” i “reactivar”. Enmig d’aquest escenari tan tècnic, el ministre Jordi Hereu va deixar anar una idea que va córrer per la sala amb més velocitat que un correu intern un dilluns al matí.

Hereu, que coneix bé el Camp de Tarragona i la seva eterna vocació de ser “més que un polígon gran”, va apuntar que les properes setmanes seran clau per a la química. Va ser un missatge breu, sí, però amb aquella textura de preludi polític que sempre anticipa moviments més profunds. Els representants empresarials no van trigar a mirar-se de reüll.

El que el ministre va revelar —a partir d’aquest tercer paràgraf— és que el Govern espanyol pensa defensar a Brussel·les que la indústria química de Tarragona sigui considerada estratègica dins del nou marc europeu d’autonomia industrial. Una etiqueta que, en el món dels reguladors, és gairebé el passaport VIP per a infraestructures, fons i prioritats.

Un “hub” que vol ser més que un hub

Hereu va remarcar que el pol petroquímic del Camp és un “hub amb ramificacions molt més extenses”, segons la seva intervenció del 22 de novembre. Va citar fins i tot la dada que més agrada a la AEQT: prop de 44.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts. Un volum laboral que, per volum i concentració, no té rival a l’Estat.

En aquest context, el ministre va presentar la idea amb un punt de solemnitat, com quan a la Festa Major se li dóna el micròfon al pregoner. “Europa necessita una base industrial per defensar els seus valors”, va dir, en una frase que algun directiu va assegurar després —off the record— que “sonava a nou mantra de Brussel·les”.

La clau del discurs és que no es tracta només de producció química. Es tracta de la posició de Tarragona dins la gran estratègia continental per reduir dependències externes. Un programa que la Comissió Europea va batejar aquest estiu com a Plan de Acción para la Industria Química, publicat el 8 de juliol. L’objectiu: modernitzar el sector i reforçar la seva competitivitat amb criteris de reindustrialització.

Què diu exactament Europa sobre els productes químics crítics?

Segons la Comissió Europea, la primera tasca del pla consisteix a identificar quins productes químics i quins centres industrials han de ser declarats crítics per a l’autonomia estratègica de la UE. Un exercici de classificació que recorda a una versió tecnocràtica del “qui entra i qui no entra” dels castells de Santa Tecla: tothom vol ser-hi.

Aquí és on entra Tarragona. Les plantes de cracking del Polígon Nord —les mateixes que Hereu va voler mencionar amb intenció pedagògica— són considerades l’inici de tota la cadena química bàsica. “Sense això, no hi ha la resta”, va dir un tècnic de la AEQT després de la jornada.

La nova Alianza de Productos Químicos Críticos, presentada recentment, serà l’encarregada d’aixecar aquest mapa europeu. I és aquí on el Govern espanyol pretén marcar perfil: segons fonts del Ministeri, consultades durant l’acte, “la candidatura tarragonina ha de tenir pes específic”. Una frase diplomàtica que, traduïda, significa: voler estar al podi.

Una indústria que juga en un camp global

Els moviments industrials ja no són locals, ni tan sols nacionals. La compra recent de Covestro per Emirats Àrabs —una operació que també afecta les plantes tarragonines— ha funcionat com a exemple perfecte del que Europa vol evitar: dependències estratègiques en mans de tercers països. Un directiu del sector va apuntar ahir que “a Brussel·les, aquest cas s’ha comentat més del que sembla”.

Davant d’aquest panorama, el Ministeri vol jugar la carta de la “relocalització intel·ligent”. O dit amb les paraules que Hereu va utilitzar: “Ara ja no podem deslocalitzar allò essencial”. Un missatge que molts van interpretar com el gir definitiu cap a un continent més proteccionista.

Les empreses del Camp, per la seva banda, ho veuen com una oportunitat per reforçar les seves infraestructures. En especial, les connexions logístiques del Port de Tarragona, un element clau quan es parla de moviments químics i petroquímics. “Si som estratègics, s’ha de notar als pressupostos”, va dir un portaveu empresarial amb un somriure irònic.

Quin impacte pot tenir per a Tarragona?

Si la química de Tarragona aconsegueix la categoria d’estratègica, voldrà dir prioritat en ajudes europees, velocitat en tràmits i pes polític en decisions de la Comissió. No és poca cosa per a un territori acostumat a justificar constantment la seva existència industrial. I menys quan el sector representa més del 50% de la producció química estatal.

Les administracions locals també s’hi han posicionat. Fonts de l’Ajuntament de Tarragona van recordar que “el pol petroquímic és part de l’ADN econòmic de la ciutat”, en declaracions del 21 de novembre. Mentrestant, diverses fonts de la Generalitat assenyalen que qualsevol pas cap al reconeixement europeu “ha d’anar acompanyat de millores ambientals i energètiques”.

La realitat és que el territori podria obtenir una mena de blindatge institucional. Però també més responsabilitats: informes, auditories, requisits ambientals i una pila de documentació que, inevitablement, acostuma a fer cua a la T-11 com qualsevol tornada de diumenge.

Calendari i pròxims passos

Segons la Comissió Europea, la definició dels productes crítics arribarà “en qüestió de mesos”. Després, es publicarà un primer esborrany amb les localitzacions prioritàries. Diverses fonts coincideixen que Tarragona apareixerà en aquest mapa preliminar, però el grau de prioritat dependrà de les negociacions estatals.

El Ministeri d’Indústria ha anunciat que mantindrà un contacte “continuat” amb el comissariat de Mercat Interior. Segons un assessor de Hereu present a l’acte, “cal estar molt a sobre perquè tothom vol entrar en aquesta llista”. En altres paraules: la química europea està entrant en fase preelectoral.

Tarragona, protagonista discreta però imprescindible

Tot i que els focus sovint es posen en altres territoris, Tarragona està destinada a tornar a sortir als mapes comunitaris. No per cap gran titular pirotècnic, sinó per aquesta solidesa que té la indústria quan fa olor de realitat quotidiana. Al final, el que es demana a Brussel·les és reconèixer el que el territori ja sap: que la química del Camp és essencial.

Els pròxims mesos marcaran si aquest impuls polític es tradueix en un reconeixement formal. De moment, Hereu s’ha compromès a defensar-ho: “Ens hi juguem molt”, va dir. I, aquesta vegada, la frase sona menys a consigna i més a advertiment. La indústria química tarragonina entra així de ple en el club dels temes que Europa observa amb interès i una mica de pressa.

Per saber si aquest moviment tindrà resultat, només caldrà seguir l’evolució del Plan de Acción europeo i veure quin lloc hi reserva a Tarragona. El territori, almenys, ja ha deixat clar que vol ser protagonista d’aquesta nova etapa industrial, no només un punt més en un informe comunitari. Més que mai, les decisions de Brussel·les tornaran a ressonar entre el Port, el Polígon Nord i, inevitablement, les cues de la T-11.

Per a més informació oficial sobre el pla europeu, es pot consultar el comunicat de la Comissió Europea aquí.