Tarragona i el seu Corredor Mediterrani: el tram que avança… però encara no corre del tot

El Corredor Mediterrani a Tarragona viu aquests mesos aquella fase entre l’esperança i el déjà-vu tan típica de les grans obres estatals: grues, promeses i un calendari que es mou amb la flexibilitat d’un tren regionals un dilluns de pluja. La ciutat, acostumada a conviure amb excavadores com qui conviu amb el vent de garbí, mira de reüll el 2027.

Perquè tothom parla d’aquell any com el moment en què el tram Tarragona–Castelló entrarà en servei amb ancho internacional. Però al territori ja hi ha qui remarca que això és només “la primera fase d’una fase que encara no sap ben bé en quina fase està”. I, com sempre, sense revelar (encara) la part més incòmoda.

Obres del Corredor Mediterrani a Tarragona, 2025. Wikipedia
Obres del Corredor Mediterrani a Tarragona, 2025. Wikipedia

El tram Tarragona–Castelló i l’horitzó del 2027

Segons les dades actualitzades de la plataforma #QuieroCorredor, el conjunt del tram Tarragona–Castelló–València ja tindria un 78% de les obres en marxa. A primera vista, una xifra que fa goig, tot i que el territori sap que els percentatges poden ser tan enganyosos com els horaris del primer Euromed de la matinada. Fonts de l’associació empresarial recorden que “el ritme és positiu, però encara insuficient” (informe 2025).

En el cas tarragoní, els treballs actuals consisteixen a transformar l’actual ancho ibèric en ancho internacional, un canvi imprescindible perquè els trens de mercaderies puguin circular cap al sistema europeu sense transbordaments ni gymnastiques ferroviàries. Des del Ministeri de Transports, fonts tècniques assenyalen que la posada en servei d’aquest tram està prevista “durant l’any 2027”, segons documents interns citats aquest novembre per responsables del projecte.

A partir d’aquí arriba la part menys instagramable: el projecte avançarà, sí, però continuarà sense la doble plataforma de doble via que el teixit empresarial i logístic reclama des de fa més d’una dècada. És el punt de fricció habitual entre administració i sector productiu, i és també el que marcarà la capacitat real del corredor. I és aquí on comença el conflicte de fons.

Entre promeses, via única i un futur que vol córrer

FITXA RÀPIDA – CORREDOR MEDITERRANI A TARRAGONA

– Estat del tram Tarragona–Castelló: adaptació a ancho internacional en execució
– Posada en servei prevista: 2027
– Doble via dedicada: en estudi, sense data
– AVE regional (Tarragona–Castelló–València): previst per 2026–2027
– Font oficial: Plataforma QuieroCorredor

A Tarragona, el debat s’ha carregat d’ironia elegant. En declaracions recents, un membre de la Cambra de Comerç definia el calendari ferroviari com “una mena de Sant Magí ferroviari”. Traducció: sempre arriba, però no sempre quan toca. La realitat és que la ciutat necessita una via d’alta capacitat que resolgui la convivència entre mercaderies, Regionals, Rodalies i llarga distància, especialment en un eix tan saturat com el mediterrani.

Mentre la transformació de l’ample avança, el territori veu com la doble plataforma continua en una espècie de purgatori administratiu. El Ministeri assegura que “l’estudi informatiu està en fase interna”, una expressió que el món logístic coneix bé i que sol significar: potser sí, però encara no. En paraules d’un tècnic d’Adif citat en actes de 2025, “la decisió final encara no té data prevista”.

Comparativa d’estat actual

Tram Estat 2025 Posada en servei
Tarragona–Castelló Adaptació a ancho internacional en execució 2027
Castelló–València Treballs de tercer carril i ample mixt 2026–2027 (AVE regional)
Túnel pasant València Estudis previs i canal d’accés en obra 2028 (canal)

El factor portuari: Tarragona mira cap a Castelló i Sagunt

La connexió ferroviària amb els ports és un dels grans motius pels quals el Corredor Mediterrani té sentit. Tant és així que el Port de Tarragona segueix de prop els calendaris dels ports veïns. Mentre Castelló confia tenir el seu accés ferroviari internacional operatiu el 2027, Sagunt preveu inaugurar-lo fins i tot abans, durant el 2026.

Fonts del Port de Tarragona, consultades en un acte públic de tardor, admetien que “la competència serà dura, però necessària”. I afegeixen que la connexió ferroviària és una “assignatura pendent que no pot esperar”. Tarragona ho sap bé: depèn de la capacitat de treure mercaderies per rail per mantenir la seva competitivitat amb petroquímiques, agroalimentàries i tràfics en creixement.

2027: any clau… però només si passen més coses

Que el tram Tarragona–Castelló tingui ancho internacional el 2027 és una gran notícia, però insuficient. Aquesta és la conclusió que repeteixen entitats empresarials i logístiques, tant locals com estatals. El motiu és simple: sense doble via, el corredor funcionarà com un bon cotxe amb un sol carril. Pot moure’s, sí, però no pot accelerar.

En un debat organitzat per agents econòmics a Barcelona, un portaveu del sector logístic definia el futur del corredor amb una metàfora que ha fet fortuna: “El Corredor Mediterrani avança… però encara no corre”. I aquesta frase s’ha convertit, irònicament, en el resum perfecte de l’estat actual entre Tarragona i Castelló.

I ara què? L’escenari que mira Tarragona

A curt termini, el territori espera que l’arribada del nou AVE regional entre Tarragona, Castelló i València aporti un cert alleujament i una sensació de moviment real. Serà un primer tast del que podria ser un corredor plenament operatiu. Però el debat de fons —la doble via— no desapareixerà.

La plataforma #QuieroCorredor insisteix, en el seu informe de 2025, que “és imprescindible planificar una infraestructura completa, no només funcional”. La Generalitat, per la seva banda, ha demanat reiteradament un calendari ferm per al tram mediterrani. I les entitats tarragonines coincideixen: cal que la reactivació sigui contínua, sense pauses administratives.

I mentrestant, Tarragona continua mirant les vies com qui mira la línia d’arribada d’una cursa que tothom corre al mateix ritme… excepte el corredor. La ciutat sap que el 2027 serà important, però també sap que sense decisions clau no hi haurà canviença real. El Corredor Mediterrani segueix avançant. Potser no corre, però almenys —a Tarragona— ja ha tornat a caminar.