Tarragona, ciutat premium de les deixalles: la bossa més cara del Mediterrani
Hi ha ciutats que competeixen per tindre la millor platja, el millor vermut o el millor equip de castells. Tarragona, en canvi, s’ha coronat en un altre rànquing: el del que costa més tirar la brossa.
Entre contenidors plens i bosses que arriben abans que el camió, els tarragonins han entrat al “club selecte” de les deixalles premium. Però... com s’hi ha arribat? I sobretot, qui ho ha decidit?
Quan llençar la brossa et costa com un sopar per parella
La dada és oficial i no apta per estómacs buits: Tarragona paga 236,29 euros l’any en taxa de residus. Només València (287,56 €) i Girona (238 €) ens superen. A l’altre extrem, Toledo en paga 56,87 €. Una diferència que fa sospitar que allà, o reciclen molt, o amaguen les bosses sota la catifa.
Segons l’Associació Nacional d’Inspectors de la Hisenda Pública Local (ANIHPL), la ciutat ha pujat al podi dels municipis més cars d’Espanya després de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022, que obliga tots els ajuntaments a cobrar una taxa específica per la gestió de residus.
Data: 2025
Lloc: Tarragona
Taxa mitjana: 236,29 € anuals
Font: ANIHPL / Fundació ENT
Organitza: Ajuntament de Tarragona
“No és culpa nostra, és del BOE”
Des de l’Ajuntament es recorda que la taxa és obligatòria per a municipis de més de 5.000 habitants, una decisió del Govern central, “no de Brussel·les”, com alguns pensaven. Fonts municipals reconeixen que el marge d’actuació és escàs i que “ningú no volia ser el primer en posar preu a les bosses d’escombraries”. Però el Reial decret mana, i Tarragona ha complert.
Segons l’Observatori per al Laboratori de Residus, el sistema pretén cobrir el 100% del cost del servei, però actualment només arriba al 65,5%. O sigui, encara hi ha marge per pagar més. Sí, ho has llegit bé.
Les ciutats que més i menys paguen
| Ciutat | Taxa mitjana (€) |
|---|---|
| València | 287,56 |
| Girona | 238,00 |
| Tarragona | 236,29 |
| Palma | 209,72 |
| San Sebastián | 206,90 |
| Toledo | 56,87 |
De la plusvàlua a la “plusbrossa”
Els inspectors locals parlen ja de la “plusvàlua número dos”. La taxa de residus recaptarà, segons càlculs, uns 3.500 milions d’euros anuals, convertint-se en el segon ingrés local després de l’IBI. Això sí, amb menys glamour i més olor de contenidor a ple agost.
Arturo Delgado, portaveu d’ANIHPL, va resumir-ho així durant la presentació de l’informe: “La taxa no té límit, només el cost del servei. I com que aquest cost puja, les tarifes també.” Traduït: la brossa no deixa de ser un luxe inflacionari.
Quan el reciclatge es paga en euros (i paciència)
La normativa europea recomana el sistema “paga segons el que generes”. Però a Tarragona, de moment, el criteri és més simple: paga tothom, generi el que generi. L’Ajuntament ha avançat que estudia mecanismes per vincular la taxa al reciclatge, “tot i que no és senzill calcular quanta brossa fa cadascú”, segons fonts del departament de Medi Ambient.
Els veïns, mentrestant, miren els contenidors com si fossin caixers automàtics inversos. “Abans anaves a llençar la brossa amb el gos; ara hi vas amb el rebut de l’Ajuntament a la butxaca”, comenta amb ironia un veí del Serrallo.
Un model “sostenible”... per a la Hisenda local
Segons ANIHPL, el problema no és tant ecològic com comptable. Hi ha un forat de prop de 2.000 milions d’euros entre el que costa la gestió de residus i el que es recapta. La taxa, diuen, busca tapar-lo. Però amb això s’ha obert un altre debat: el de la justícia fiscal i la sensació d’“impost encobert”.
“No es pot carregar tota la pressió sobre els veïns mentre altres sectors no contribueixen proporcionalment”, assenyalen des de l’Associació de Veïns del Centre. A més, alguns ajuntaments —com Leganés o Alcobendas— ja han anunciat que no aplicaran la taxa, cosa que pot acabar als tribunals.
Tarragona: entre la mar, els castells i la factura del contenidor
El contrast és clar: mentre la ciutat presumeix de Fòrum Romà, Santa Tecla i vermut de diumenge, també acumula la factura de les escombraries més cara del Mediterrani. Una mena de luxe involuntari que fa de Tarragona la ciutat premium de les deixalles.
El consistori ha recordat que els diners “van íntegrament al servei de neteja i recollida”, i que es busca “millorar la sostenibilitat i el reciclatge”. Però entre tant de llenguatge administratiu, molts ciutadans ho veuen com una versió fiscal del “qui contamina, paga... però paga tothom”.
De moment, pots consultar tots els detalls al web oficial de l’Ajuntament: Taxa de residus de Tarragona.
En resum: Tarragona no només genera història i cultura, sinó també les deixalles més cotitzades del país. I si el futur és circular, que sigui com a mínim amb descompte per residents.
