El poble de Tarragona on omplir el carro costa menys del que penses
Fer la compra cada setmana s’ha convertit en un esport de resistència. Quan no és l’oli que puja, és el cafè que es dispara. I quan sembla que res baixi, vas i et trobes que hi ha llocs on encara pots pagar menys sense passar-te al menú de macarrons perpetus.
I no, no parlem de Barcelona, ni de l’últim supermercat hipster de moda. La sorpresa és que la resposta és molt més de proximitat, més de pa amb tomàquet que de brunch amb avocado toast. El mapa de la compra econòmica té una coordenada inesperada.
Els preus al supermercat són, avui, conversa de bar i de WhatsApp familiar. “Has vist com ha pujat la llet?”, “el peix ja val com el caviar”, “això abans ho comprava pel triple menys”. I entre queixes i memes, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) publica cada any el seu informe amb una dada que fa tremolar i respirar alhora: on costa menys omplir el carro de la compra.
I aquí arriba la sorpresa: dins del Camp de Tarragona hi ha una localitat que s’ha colat al podi de la compra més barata de tot Catalunya. Un municipi de platja, de fideus rossos i de carreteres plenes de turistes a l’agost, que amaga un detall inesperat: els seus supermercats tenen els millors preus. Concretament, l’estudi de l’OCU situa la seva despesa anual en productes bàsics per sota de la mitjana catalana i fins i tot de la mitjana espanyola.
Estem parlant d’El Vendrell. Sí, aquell mateix poble que sona més a Pau Casals i a vermut de diumenge a la Rambla que a estalvis de compra. Segons l’informe, la cistella bàsica de la compra hi surt per uns 6.183,38 euros l’any. Per comparar, la mitjana espanyola és de 6.259 euros i la catalana de 6.400. Una diferència que pot semblar petita sobre el paper, però que al final d’any significa uns quants sopars pagats al bar del costat de casa.
Tarragona i Reus: també a la llista
El Vendrell no és l’únic municipi de la zona analitzat per l’OCU. A Tarragona ciutat, la mitjana de la compra és de 6.264,66 euros, lleugerament per sobre de la mitjana espanyola però encara per sota de la catalana. De fet, és la sisena ciutat més econòmica de Catalunya dins l’informe. A Reus, la mitjana cau a 6.231,54 euros, convertint-la en la tercera ciutat més barata del país, només per darrere de Terrassa.
Això sí, la història canvia quan parlem de estalvis possibles. Perquè l’OCU no només mira el preu mitjà, sinó també la diferència entre el supermercat més car i el més barat de cada municipi. I aquí és Tarragona qui s’endú el premi gros: els seus veïns poden arribar a estalviar més de 1.400 euros a l’any només triant bé el súper. En canvi, a El Vendrell, la diferència no arriba als 600 euros. Reus es queda al mig, amb uns 846 euros d’estalvi potencial.
Un estalvi a mida del municipi
El contrast és clar: El Vendrell és barat de base, però no hi ha gaire marge de maniobra entre botigues. Tarragona, en canvi, té supermercats que et poden fer plorar de riure o de pena segons on entris. I això reflecteix un mapa de consum força curiós: a les grans ciutats, el marge per estalviar és més gran, però també ho és el risc de pagar de més sense adonar-te’n.
Per això, l’OCU insisteix en la importància de comparar preus i triar bé l’establiment. Perquè encara que sembli que tot puja i que no hi ha escapament, la realitat és que amb una mica de planificació es pot evitar que la compra setmanal es mengi mitja nòmina.
L’efecte IVA i la pressió a la compra
L’informe arriba també amb un toc de denúncia: els preus de la cistella bàsica porten quatre anys seguits pujant. Davant d’això, l’OCU demana al govern que mantingui la rebaixa de l’IVA en aliments bàsics i que inclogui la carn i el peix dins la mesura. També pressiona perquè s’ampliï el xec d’aliments a més famílies i perquè la CNMC i el Ministeri d’Agricultura facin més controls sobre la cadena alimentària, evitant les especulacions que encareixen els productes sense justificació.
Del carro al calaix
La conclusió és clara: fer la compra s’ha tornat un art de supervivència. Saber a quin supermercat entrar pot ser la diferència entre acabar el mes amb la nevera plena o amb més factures que aliments. I encara que El Vendrell brilli com a localitat més econòmica de Catalunya, el missatge és que no n’hi ha prou amb confiar en la sort del codi postal: cal buscar, comparar i, sobretot, resistir amb humor cada cop que passem pel passadís dels detergents.
I tu, ets més de mirar els preus de la llet o d’omplir el carro i plorar després? Sigui com sigui, la pròxima vegada que algú et digui que tot està car, pots contestar amb sorna: “Doncs ves a El Vendrell, que allà encara queda esperança”.
