La biblioteca gegant que canviarà Tarragona, però amb un detall sorprenent
Tarragona té moltes etiquetes: ciutat romana, ciutat de castells, ciutat de festes majors eternes. Ara, però, se n’hi afegeix una altra que ningú veia venir.
El que s’està cuinant a la Tabacalera podria canviar la relació dels tarragonins amb els llibres, els espais públics i fins i tot amb la seva pròpia autoestima col·lectiva. Però encara queda un detall per descobrir.
De tant en tant, Tarragona s’aixeca amb notícies que semblen massa grans per a la ciutat. I aquesta n’és una. Entre runes romanes, autobusos que sempre arriben tard i la N-340 que ningú arregla, aterra un projecte que vol marcar un abans i un després.
La reunió de la Comissió Interadministrativa –aquesta mena d’assemblea on costa distingir qui mana i qui escolta– ha deixat caure una bomba cultural: el Ministeri de Cultura ha donat llum verda a una operació que farà tremolar la Tabacalera. I no, no és cap festival de techno.
El pla és que Tarragona tingui una biblioteca pública amb 10.000 metres quadrats. Això la situarà just darrere de la futura Biblioteca Pública de Barcelona, convertint-la en la segona més gran de Catalunya. Sí, segona, però primera en sorpreses: ningú esperava que un equipament cultural d’aquesta envergadura aterrés aquí abans que, per exemple, un tren digne.
Per què la Tabacalera?
L’espai de la Tabacalera sempre ha estat una mena de calaix de sastre urbanístic: massa gran per deixar-lo buit, massa carregat d’història per fer-hi un supermercat. Ara sembla que li han trobat una vocació definitiva. El Ministeri, l’Ajuntament i la Generalitat han pactat convertir-lo en el cor cultural de la ciutat.
De fet, el ministre Ernest Urtasun ja havia avançat que hi haurien diners: una inversió mínima de 20 milions d’euros per fer realitat l’equipament. No és poca cosa, sobretot en una ciutat on les inversions acostumen a ser més lentes que un cafè amb gel a les cinc de la tarda.
Un projecte ambiciosament públic
El detall interessant no és només la mida, sinó la filosofia. Aquesta biblioteca no vol ser només un magatzem de llibres. Vol convertir-se en un espai d’ús ciutadà, amb sales polivalents, serveis moderns i un hub cultural que connecti Tarragona amb el segle XXI (almenys en teoria).
Els tècnics de la Comissió tenen feina per setmanes: han de definir els espais exactes, la fórmula legal perquè el Ministeri pugui disposar dels terrenys municipals i un pla d’usos que no quedi antiquat abans d’inaugurar-se. Missió complicada en una ciutat on encara hi ha qui busca CDs a la biblioteca actual.
Impacte cultural i social
L’arribada d’un equipament d’aquesta magnitud té un doble efecte: d’una banda, ofereix un servei cultural potent que pot atreure estudiants, investigadors i famílies; de l’altra, projecta una imatge d’una Tarragona que vol aspirar a més que ser “aquella ciutat a una hora de Barcelona”.
I és aquí on rau la ironia: Tarragona, sovint acusada d’anar a remolc, tindrà un dels centres bibliotecaris més grans del país. No és poca cosa. Potser fins i tot servirà per redefinir la manera com la ciutat s’entén a si mateixa, més enllà dels seus tòpics de sempre.
El simbolisme darrere els llibres
Una biblioteca no és només un lloc per llegir. És una declaració política i cultural. Vol dir que l’administració aposta per una ciutat que té futur, que vol retenir talent i que no es conforma amb ser un museu a l’aire lliure de pedres romanes. Vol dir que, potser, hi ha la intenció de posar Tarragona al mapa cultural europeu i no només turístic.
A més, hi ha un component pràctic: 10.000 metres quadrats permeten molt més que prestatgeries. Permeten auditoris, tallers, exposicions i, perquè no, un racó on els tarragonins puguin llegir tranquils sense que soni la xaranga d’una cercavila al costat.
I ara què?
La gran pregunta és quan. De moment hi ha diners, hi ha espai i hi ha voluntat política (que ja és molt). Però com tota obra pública a Tarragona, el temps és relatiu. Els propers mesos s’han de concretar detalls i calendaris. El risc? Que la burocràcia es mengi la il·lusió.
Mentrestant, els tarragonins poden començar a imaginar-se com serà entrar en una de les biblioteques més grans de Catalunya sense haver d’agafar l’AVE. I això, en si mateix, ja és una petita victòria cultural.
