UB i Castellers de Vilafranca: què s’està coent
Hi ha dies que la plaça fa olor de gralla i de pell de gallina. I d’altres que fa olor de gel, Reflex i “ja estic bé” dit amb un somriure que no cola. Perquè sí: a les colles castelleres hi ha força, tècnica i festa, però també hi ha pressió, nervis i petites lesions que s’acumulen en silenci.
Aquesta setmana, a la Universitat de Barcelona, s’han ajuntat peces que normalment no coincideixen a la mateixa foto: el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf, els Castellers de Vilafranca i la Fundació Pinnae. I no, no era per discutir si el millor vermut és el de Reus (encara que, honestament, seria un debat seriós). Era per una cosa molt més concreta. I molt més delicada.
El món casteller té una cosa curiosa: sembla que tot sigui pinya, música i somriures, però per sota hi ha rutina, disciplina i un cos que factura. I el cap, també. Quan la plaça apreta, l’emoció suma… però a vegades també pesa. I això no surt a les fotos.
Per això, quan una institució com la Universitat de Barcelona decideix seure a la mateixa taula que el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG), els Castellers de Vilafranca i la Fundació Pinnae, el missatge és clar: aquí hi ha una conversa pendent. Una conversa sobre salut, seguretat i benestar emocional dins d’un dels espais comunitaris més exigents que tenim.
Universitat de Barcelona i Castellers de Vilafranca: l’acord que canvia el focus
El detall que ho ordena tot (i que dona forma a aquesta aliança) és que ha nascut una càtedra dedicada a millorar la salut i el benestar emocional a les colles castelleres. La impulsen la Universitat de Barcelona, el CSAPG, els Castellers de Vilafranca i la Fundació Pinnae, amb la idea de generar coneixement científic sobre un món que, fins ara, sovint s’ha explicat més amb èpica que amb dades.
La presentació es va fer el 23 de gener de 2026 a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric de la UB. I la foto (la típica, sí) amagava una idea poc típica: integrar recerca biomèdica, psicologia, ciències socials, intel·ligència artificial i formació per cuidar millor els castellers. No només quan cauen. També quan aguanten.
| Fitxa ràpida | Dades clau |
|---|---|
| Projecte | Càtedra per a la salut i el benestar emocional a les colles castelleres |
| Impulsors | Universitat de Barcelona, CSAPG, Castellers de Vilafranca i Fundació Pinnae |
| Objectiu | Promoure recerca, formació i estratègies de prevenció de lesions i millora del rendiment |
| On s’ha presentat | UB (Edifici Històric), aula Ramón y Cajal |
Què vol dir “cuidar una colla” quan no hi ha plaça?
La directora de la càtedra, Susana Jiménez (professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge), va situar el marc el mateix 23 de gener de 2026: el projecte, va dir, uneix salut, cultura, identitat i comunitat. I va remarcar que els castells són molt més que una pràctica esportiva o una expressió cultural: són cohesió social, aprenentatge col·lectiu i valors compartits.
I aquí ve la part interessant: no es tracta només de fer “més segur” el que ja existeix, sinó de posar coneixement i innovació al servei d’una comunitat que funciona amb una lògica pròpia. Pinya, tronc, folre… i també confiança, gestió de la por i pressió interna. Que no sempre es veu, però sempre hi és.
Qui hi posa el què (i per què ara)?
El rector de la UB, Joan Guàrdia, va celebrar el naixement de la càtedra i va defensar la universitat com un “catalitzador d’esforços”, destacant que la col·laboració entre el món universitari, l’empresarial i el social permet arribar a llocs on, sols, no s’hi arriba. Traducció de carrer: si ho fem plegats, ens surt millor.
Per la seva banda, la gerenta del CSAPG, Olga Farré, va resumir el desig amb una metàfora que al Penedès no necessita manual d’instruccions: volen que la càtedra sigui “com un castell”, sòlida de base, audaç en alçada i exemplar en la pinya. I sí, funciona perquè no parla només de ciència: parla de manera de fer. De comunitat.
Lesions, emocions i rendiment: el “trident” que tothom coneix
Una colla castellera no és un gimnàs amb samarretes iguals. És un ecosistema. Hi ha gent que puja, gent que aguanta, gent que dirigeix, gent que acompanya. I tothom, d’una manera o altra, gestiona fatiga, por, expectatives i aquell punt de “no vull fallar” que pot ser motor… o llast.
A més, els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2010. Això sona molt bé (i ho és), però també vol dir que hi ha una mirada pública constant: actuacions, diades, calendari, comparacions. I quan tens públic, tens pressió. És matemàtica emocional.
Quins resultats esperen (sense promeses màgiques)?
La càtedra planteja objectius molt concrets: millorar la salut, cuidar el benestar psicoemocional, impulsar una pràctica més segura i eficient i reduir el nombre de lesions. També vol detectar necessitats físiques i emocionals dins les colles, obrir línies de recerca sobre estils de vida i salut física, i afavorir tesis doctorals vinculades a la pràctica castellera.
Aquí els Castellers de Vilafranca hi veuen una porta gran. El seu president, Ernest Gallart, va explicar que amb aquesta càtedra poden sortir a la llum molts projectes enfocats a la prevenció, el coneixement i la recerca. I va afegir que el món casteller, per la seva singularitat, pot ser un espai privilegiat per generar coneixement útil no només per a les colles, sinó per a la societat en general. Dit d’una altra manera: el que passa a plaça pot servir fora de plaça.
Tecnologia, formació i protocols: quan la pinya també porta dades
La part més “2026” del projecte és que no es quedarà en papers i bones intencions. L’aposta passa per incorporar tecnologia en diversos àmbits: des de tecnologies immersives per viure i reinterpretar diades fins a simuladors de realitat virtual i sensors amb eines d’anàlisi de dades per millorar seguretat i rendiment als assajos.
Que ningú s’imagini un castell amb ulleres i prou. La idea és més pràctica: si tens dades, pots veure patrons. Si veus patrons, pots ajustar entrenament, càrregues, tècnica. I si ajustes, potser baixa el risc. Potser. A la vida real, les solucions bones són les que funcionen quan plou, quan hi ha nervis i quan la plaça està plena.
Què preveuen fer, pas a pas
- Recerca aplicada: detectar mancances físiques i emocionals, obrir línies d’estudi i impulsar tesis doctorals sobre pràctica castellera.
- Formació: cursos per a caps de colla i castellers, materials didàctics i audiovisuals sobre bones pràctiques.
- Protocols: implementar pautes d’actuació en cas de lesions o caigudes i establir un servei d’assessorament per a colles.
- Projecció: divulgar els castells en actes internacionals promoguts per la UB.
La Fundació Pinnae també hi posa el seu accent. El seu director general, Joan Melero, va destacar que formar part de la càtedra vol dir unir la missió social i territorial amb la recerca científica i la preservació d’una tradició cultural, per contribuir directament a la salut, la seguretat i el benestar dels castellers i de la comunitat en general. És un “guanyar” que, per una vegada, no queda com una frase buida.
L’equip: de la medicina a l’enginyeria (i tornada)
El projecte té un equip que combina perfils assistencials, acadèmics i tecnològics. A més de Susana Jiménez, hi participen Montserrat Puig i Zaida Agüera (Facultat d’Infermeria de la UB), Joan Miquel Nolla (Medicina i Ciències de la Salut de la UB), Xavier Parra (UPC), Maria Glòria Torras (Docència, Recerca i Innovació del CSAPG) i Maria Vall (Castellers de Vilafranca). És a dir: gent que pot parlar de cos, de cap i de dades sense barallar-se… en teoria.
Per seguir informació institucional, es pot consultar el web de la Universitat de Barcelona i el del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf. (Sí, és menys èpic que una diada. Però és on hi ha el detall.)
La realitat és que aquesta càtedra posa sobre la taula una idea que el món casteller ja intuïa: cuidar la cultura també és cuidar els cossos i les emocions que la fan possible. I si d’aquí en surt més seguretat, més criteri i més benestar per a les colles —des de Vilafranca fins a qualsevol plaça on sonin gralles—, no serà només una bona notícia. Serà una manera adulta de fer pinya.
