Santa Tecla 2025: la plaça que va vibrar amb quatre colles i algun intent agredolç

A Tarragona hi ha dos calendaris: el gregorià i el de Santa Tecla. Quan la plaça de la Font s’omple, no hi cap ni una agulla (ni amb folre). Els de fora es pensen que és un concert; els de dins saben que és un ritual.

El Primer Diumenge de Festes no és només una cita castellera, és també un manual d’instruccions de la ciutat: arribar abans de la xaranga, trobar ombra impossible i discutir amb el del costat si és millor el 4 de 9 sense folre o el cafè amb gel. El que va passar enguany encara fa parlar.

Castells de Santa Tecla a la Plaça de la Font de Tarragona. tarragona.cat
Castells de Santa Tecla a la Plaça de la Font de Tarragona. tarragona.cat

La plaça com a termòmetre de Tarragona

Santa Tecla no és només una patrona: és una manera de mesurar la temperatura social de la ciutat. La plaça de la Font es converteix en un escenari on les colles es miren de reüll i el públic fa de jurat improvisat. Enguany, la tensió estava assegurada: Jove i Xiquets de Tarragona jugaven a casa, mentre que la Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca arribaven amb la pressió de sempre. Una mena de Champions League, però amb camises i sense VAR.

Primera ronda: escalfament fort

La Jove va obrir foc amb un 3 de 9 amb folre descarregat que va posar la grada en mode “això promet”. La Vella no es va quedar enrere i va respondre amb un 5 de 9 amb folre, descarregat amb autoritat. Els de Vilafranca, que no volien ser menys, van signar el mateix castell. I els Xiquets, fidels a la seva trajectòria, van obrir amb un 4 de 8 solvent. De moment, ningú marxava a casa.

Segona ronda: nervis i intents

El segon torn va ser com aquell moment en què la festa major comença a descontrolar-se. La Jove va apostar pel 4 de 9 amb folre i agulla, que van aconseguir carregar però no descarregar del tot. La Vella, en canvi, va regalar un 4 de 9 sense folre, d’aquells que fan callar el personal. Els Vilafranquins van jugar la carta grossa amb un intent de 3 de 10 amb folre i manilles... però va quedar en això, en intent. Els Xiquets, amb un set de vuit desmuntat, van fer patir més del compte als seus.

Tercera ronda: el públic es divideix

Amb la plaça a punt d’esclatar, la Jove va treure pit amb un 4 de 9 amb folre descarregat, mentre la Vella rematava amb un 4 de 9 amb folre i pilar carregat. Els verds, per no quedar enrere, van treure un altre 4 de 9 amb folre, sòlid però no històric. Els Xiquets, després dels nervis, van aconseguir el seu 7 de 8, molt celebrat per la grada local.

Quarta ronda: els pilars decideixen

Quan ja semblava que tot estava vist, va arribar la traca final. Els Castellers de Vilafranca van descarregar un sorprenent 9 de 8, que va aixecar els “ohs” de la plaça. Els Xiquets van tornar a provar amb un 3 de 8, però va quedar en intent. La Jove va descarregar un espectacular pilar de 8 amb folre i manilles, mentre la Vella carregava el seu. Els verds, per acabar, van tancar amb un pilar de 6. No hi ha res més teclesco que un final de jornada amb pilars que fan contenir la respiració.

El que queda després dels castells

El balanç del Primer Diumenge? Un festival d’alçades, intents i emocions que confirma per què la cita és imprescindible al calendari casteller. La Jove va demostrar múscul, la Vella va reafirmar tradició, els Vilafranquins van jugar-se-la amb valentia i els Xiquets van lluitar fins al final. Tot plegat, en una plaça que, entre castell i castell, seguia olorant a cervesa vessada i a ganes de festa major.

Més que castells, cultura

Santa Tecla no és només competició: és identitat. Els castells són la postal oficial, però el que queda són les converses a la barra, els crits de “amunt!” i la sensació que Tarragona es fa més gran quan es fa petita a la plaça. Per això, el Primer Diumenge de Festes és tan esperat: perquè ens recorda que, per uns minuts, la ciutat es pot posar d’acord a mirar amunt.

Per a més informació sobre el programa complet de Santa Tecla, es pot consultar el web oficial de l’Ajuntament de Tarragona.