Nit de Castells 2026: tres moments per fer història
Hi ha castells que surten bé. I n’hi ha que marquen una temporada. A la XIX Nit de Castells, el jurat ha posat sobre la taula tres candidats molt diferents (per plaça, per relat i per risc) per endur-se el premi al Moment casteller de l’any.
El 31 de gener se sabrà quin s’emporta el reconeixement, però el debat ja és al carrer: pesa més la dificultat pura, el context o la càrrega emocional? Perquè aquí hi ha de tot. I sí, també hi ha aquell punt de “això no ho veus cada dia”.
Tres finalistes i un premi que no va només de números
El premi a Moment casteller de la temporada, dins els Premis Castells, té una gràcia especial: no es limita a dir “aquest és el millor castell” i ja està. El que busca és reconèixer una construcció del curs anterior que, per dificultat, resultat o valor, es converteix en una mena de fotografia definitiva de la temporada. Una d’aquelles imatges que, quan la recordes, et torna el soroll de plaça.
Enguany, a la dinovena edició de la Nit de Castells, el jurat format per setze cronistes castellers ha triat tres finalistes. Dos venen de la Diada de Santa Úrsula, a Valls. L’altre, de Sitges, en un memorial que ja té categoria pròpia. I tots tres tenen un element en comú: no eren un tràmit. Ni de lluny.
La guanyadora (o el guanyador, si parlem de castell) es donarà a conèixer dissabte 31 de gener, durant la gala organitzada per la Revista Castells, l’Ajuntament de Valls, TAC 12 i La Xarxa, amb retransmissió a les televisions locals. I ara la pregunta és inevitable: quin moment t’ha fet aixecar de la cadira aquest any?
Els tres candidats: Santa Úrsula i Sitges al centre del focus
Els finalistes al Moment casteller 2026 són aquests:
- 4de10 amb folre i manilles descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a Santa Úrsula.
- 2de9 sense manilles carregat per la Colla Joves Xiquets de Valls, també a Santa Úrsula.
- 3de8 descarregat per la Colla Jove de Castellers de Sitges, al Memorial Pepe Rodríguez (27 de juliol), a Sitges.
Són tres històries que no expliquen el mateix. Una parla de tornar a un sostre altíssim. Una altra, d’atrevir-se amb una peça que gairebé ningú ha coronat. I la tercera, de planificació, constància i un “primer intent” que val or.
Per què aquest premi pesa tant (encara que no ho sembli)
Hi ha premis que sonen a final de festa. Aquest, no. Aquest és el que després s’acaba discutint al local, al bar i al grup de WhatsApp de la colla (i durant setmanes). Perquè posa el focus en allò que sovint costa quantificar: el context.
I el context, en castells, ho és tot. Una baixa inesperada. Una plaça que crema. Un silenci que fa respecte. O aquell segon etern abans de sentir el crit. Uf.
Per ajudar a veure d’un cop d’ull què valora el jurat en cada finalista, aquí tens el resum:
| Castell finalista | Colla i diada | Què en destaca el jurat |
|---|---|---|
| 4de10 amb folre i manilles (descarregat) | Colla Vella – Santa Úrsula | Valor històric: completar-lo vuit anys després i ser la primera colla postpandèmia a descarregar castells de 10 i desfolrats en una mateixa diada. |
| 2de9 sense manilles (carregat) | Colla Joves – Santa Úrsula | Extrema dificultat i un context d’expectació marcat per l’espera d’un casteller en una posició clau. |
| 3de8 (descarregat) | Jove de Sitges – Memorial Pepe Rodríguez | Execució i relat: primer intent, en primera ronda, després d’una línia d’assaig planificada i compartida a xarxes. |
Els detalls que fan que Santa Úrsula torni a ser Santa Úrsula
Santa Úrsula té aquest poder: pot fer que una temporada sencera es condensi en una tarda. I quan això passa, es nota a la pell. No cal ser de Valls per entendre-ho. Però si ho has viscut, ja ho saps: la plaça et demana veritat. I si hi vas, hi vas de debò.
Dos dels tres finalistes d’aquest any surten d’aquí. Casualitat? Difícil. És una diada que sovint funciona com a examen final… i com a aparador del que s’atreveixen a fer les colles grans quan la pressió és real.
El 4de10fm de la Colla Vella: tornar a dalt de tot (i fer-ho descarregant)
El jurat ha posat en valor el 4de10 amb folre i manilles descarregat per la Colla Vella per un motiu que va més enllà del registre: feia vuit anys que no el completaven. Vuit. I això, en una colla amb memòria i exigència, pesa.
Però hi ha un altre detall que també és clau: el jurat destaca que la Vella es va convertir en la primera colla que, després de la pandèmia, aconseguia descarregar castells de 10 i desfolrats en una mateixa diada. És a dir: no és només “tornar”. És tornar i posar el llistó molt amunt. De cop.
Micro veritat: descarregar un castell així no és un final feliç. És una declaració. Punt.
El 2de9sm de la Colla Joves: el castell que et fa contenir la respiració
El 2de9 sense manilles carregat per la Colla Joves entra a la final amb un argument que no necessita massa adorns: és una construcció d’extrema dificultat que, fins aleshores, només havia coronat una colla. Ja està. Només això ja fa que la plaça calli.
Però el jurat també assenyala el component humà: l’expectació en el moment de tirar-lo, marcada per l’espera d’un casteller que havia d’ocupar una posició clau. Si ho has viscut alguna vegada, saps de què parlem. Aquells minuts són llargs. I el cap va a mil (encara que des de fora sembli que no es mou res).
I aquí és on el “moment” es menja el “resultat”. Perquè carregar-lo, en aquestes condicions, ja és un cop a la taula. Un d’aquells que tothom sent.
El 3de8 de la Jove de Sitges: quan la planificació surt rodona
La tercera candidatura juga una altra partida. No és Santa Úrsula. No és una gamma de 10. I, tot i així, és finalista. Això ja et diu que el jurat no busca només l’espectacularitat màxima, sinó el relat complet: el camí, la lectura de la temporada i el moment exacte en què tot encaixa.
La Colla Jove de Castellers de Sitges va descarregar el seu primer 3de8 al Memorial Pepe Rodríguez, el 27 de juliol, a Sitges. I ho va fer com qui no vol la cosa… però fent-ho tot: al primer intent i en primera ronda. Aquest detall és or pur, perquè parla de confiança i d’un plantejament clar.
Primera ronda, primer intent: el risc calculat que surt bé
Posar un 3de8 a primera ronda no és només una decisió tècnica. És un missatge intern: “hi som”. I quan surt, l’efecte és multiplicador. La colla no només s’apunta una fita; s’apunta una manera de fer-la.
El jurat destaca justament això: culminar-lo amb èxit en el primer intent, sense necessitat de segones oportunitats. I, per a una colla que està fent passos de nivell, aquest impacte és enorme. Perquè canvia la mirada externa… i la pròpia.
Assaig compartit i xarxes: una altra manera d’explicar el procés
Un altre element que fa singular aquest 3de8 és la “cuina” que se’n va veure. La colla va seguir una línia d’assaig planificada i, segons subratlla el jurat, compartida a través de les xarxes. Això té un punt interessant: obre el procés, el fa visible i crea comunitat al voltant de la feina, no només del dia D.
Que això acabi en un 3de8 descarregat, i amb aquella seguretat de primera ronda, és el tipus d’història que enganxa. Perquè no és màgia. És feina. I, quan funciona, fa goig.
Una gala amb més finalistes: revelació, plaça i el pols de la temporada
La Nit de Castells no es limita al Moment casteller. De fet, part del seu atractiu és que ofereix una fotografia ampla del curs: colles que pugen, places que brillen, imatges que es fan virals i trajectòries que mereixen reconeixement. I això, en un món tan de pell i de plaça, importa.
A més del Moment casteller, hi ha dos premis amb finalistes anunciats:
- Colla revelació: Castellers de Sarrià, Jove de Sitges i Nois de la Torre.
- Plaça de la temporada: plaça de la Vila de Vilanova, plaça de la Vila del Catllar i plaça de la Vall del Castell de Vilafranca.
Tria complicada, eh? Perquè aquí no només es premia el que passa dins el castell, sinó també el que passa al voltant: organització, continuïtat, capacitat de convertir una diada en un record compartit.
La realitat és que el 31 de gener no es decidirà només un nom. Es decidirà quin relat defineix millor l’any: el retorn a la màxima altura amb un 4de10fm, l’atreviment tensíssim d’un 2de9sm, o la consolidació valenta d’un 3de8 que arriba quan toca. I després, és clar, ja ho farem: en parlarem. Molt.
