Tarragona surt al carrer per Palestina: 2.200 veus contra el bloqueig i el silenci internacional
A Tarragona, aquest dissabte, el so més fort no ha estat el del mar, sinó el de cassoles, pancartes i 2.200 veus cridant per Palestina. Cap ambient de festa, però sí d’una ciutat que vol fer-se sentir.
Mentrestant, a Barcelona i Madrid, les mateixes consignes han acabat amb càrregues policials i aparadors trencats. Aquí, però, el missatge ha estat més clar que sorollós.
Una marxa pacífica amb to de denúncia
Convocada per la Comunitat Palestina Àrab Unida i la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona Solidaritat amb el Poble Palestí, la manifestació ha recorregut els principals carrers de la ciutat. Des del carrer Gasòmetre fins al Balcó del Mediterrani, amb una consigna que ha ressonat com un mantra: “Detinguem el genocidi a Palestina”.
Les cassoles, els tambors improvisats i les banderes han tenyit de verd, blanc, negre i vermell un dissabte que, si no fos pel context, hauria semblat una rua reivindicativa. Cap incident, cap tensió. Només un missatge col·lectiu: fi del bloqueig i boicot econòmic a Israel.
La Flotilla que no va arribar, però sí el seu missatge
Un dels lemes més repetits feia referència a la Global Sumud Flotilla, la missió internacional bloquejada aquesta setmana abans d’arribar a Gaza. “La Flotilla no ha pogut arribar, però el seu missatge ha arribat a tot el món”, ha recordat Amina, representant del moviment a Tarragona. El to de veu, ferm però contingut, ha servit de contrapunt a un ambient de solidaritat i indignació a parts iguals.
Els col·lectius locals també han anunciat el seu suport a la vaga general del 15 d’octubre, com a forma de pressió política davant “la inacció institucional i el comerç d’armes amb Israel”.
Tarragona vs. Barcelona i Madrid: dues postals d’un mateix clam
Mentre a Tarragona la jornada s’ha viscut com un crit serè, a Barcelona i Madrid les manifestacions han derivat en escenes de tensió i càrregues dels Mossos. A la capital catalana, després de la marxa des de l’Arc de Triomf fins a la plaça Catalunya, un grup reduït ha provocat destrosses a establiments de grans cadenes, fet que ha motivat la intervenció policial.
Els agents han actuat després d’una sèrie de pintades i trencaments de vidres en locals del centre. La major part dels assistents, però, ha abandonat la zona entre crits de “no a la violència” i “llibertat per Palestina”.
Un crit global, una plaça local
Segons la Delegació del Govern, aquest dissabte s’han mobilitzat 92.000 persones a Madrid i 70.000 a Barcelona (els organitzadors parlen de 300.000). Tarragona, amb les seves 2.200 veus, ha estat una peça més d’aquest mapa de protestes que s’ha estès també a València, Sevilla i Màlaga.
Els missatges, calcats arreu: fi del genocidi a Gaza, embargament real d’armes i trencament de relacions amb Israel. El que canvia, potser, és el to. I aquí, el to ha estat el d’una ciutat que prefereix la constància a la confrontació.
El Camp de Tarragona com a veu mediterrània
En declaracions posteriors, portaveus de la Plataforma han insistit que el Camp de Tarragona “vol ser part activa del moviment global” per Palestina. “No podem mirar cap a una altra banda mentre hi ha nens que moren cada dia sota el bloqueig”, ha afirmat un dels representants, davant d’una plaça Imperial Tarraco plena de pancartes i silenci final.
El moment més simbòlic ha arribat al final de la marxa, amb un minut de silenci i centenars de mòbils enlaire projectant la bandera palestina. Sense càmeres oficials, sense escenaris. Només gent, i un missatge compartit.
La ciutat que parla quan el món calla
Tarragona, acostumada al so de castells, gralles i vermuts, ha fet sentir una altra música aquest cop: la de la consciència col·lectiva. No hi ha hagut enfrontaments ni incidents. Només gent que no vol acostumar-se a veure la guerra en streaming.
Quan el sol ja baixava per la Rambla Nova, els últims manifestants recollien pancartes i banderes. Algú deixava un missatge escrit a terra: “No hi ha pau sense justícia”. I amb això, Tarragona va tancar el seu cap de setmana més polític dels últims mesos.
