Repsol Tarragona sorprèn a primera hora amb una protesta… però no com t’imagines
El polígon nord de Tarragona s’ha despertat avui amb aquella energia de dilluns amb ressaca, tot i ser dijous, i amb unes cues que feien pensar en una operació tornada de Sant Magí. Els conductors, pacients i no tant, avançaven a pas de tortuga mentre miraven de reüll cap a l’entrada del complex.
A l’altra banda, un grup compacte, ben organitzat i amb una escenografia que feia aixecar cella, mantenia l’ambient carregat d’olor de fum fred i d’aquesta tensió amable tan típica de les mobilitzacions a la petroquímica. Però el motiu exacte del tall i l’atrezzo utilitzat no quedava gens clar als primers minuts.
Què ha passat aquest matí al polígon nord de Tarragona?
La imatge insòlita s’ha aclarit al tercer parpelleig. A partir de les set, més d’un centenar de treballadors de Repsol Tarragona, convocats pel sindicat STR, han decidit deixar clar que no estan per romanços i han bloquejat els accessos a La Pobla de Mafumet i El Morell. Les cues, visibles a la A-27, recordaven més un divendres abans de Pont de la Puríssima que un dijous qualsevol.
Tot plegat respon a un malestar enquistat: les negociacions amb l’empresa per al nou acord marc estatal estan encallades. Segons fonts sindicals, Repsol “no vol ni sentir a parlar” de diverses demandes que els treballadors consideren “de pura supervivència laboral”. El responsable de comunicació, Jordi Margalef, ho explicava així en declaracions recollides aquest matí: “Si la mesa és un teatro predefinido, no hi participarem”.
La protesta més teatral que ha vist la petroquímica últimament
Aquí arriba el detall que ha generat més murmuris entre conductors i veïns matinals: la protesta no era només protesta, era performance. Els treballadors han recreat una mena de campament romà improvisat, amb escuts on s’hi podia llegir el nom del sindicat i un ambient de flares i fum que ha deixat el polígon amb estètica de superproducció low-cost de Tarraco Viva.
Segons els organitzadors, la idea era “visualitzar l’atrinxerament de l’empresa” —una metàfora que, veient els escuts i l’estil pretoriano, no podia ser més literal. Entre bromes i crits de suport, s’ha llegit un manifest reclamant millores laborals i posant sobre la taula temes recurrents: rejuvenir la plantilla, garantir el coeficient reductor de jubilació i acabar amb els contractes parcials, cada vegada més freqüents al sector químic.
Per què protesten exactament els treballadors?
Data: 27 de novembre de 2025
Lloc: Polígon nord de Tarragona (El Morell – La Pobla de Mafumet)
Motiu: Bloqueig d’accessos per negociació d’acord marc
Organitza: Sindicat STR
Oficial: Ajuntament de la Pobla
Des del gener, STR assegura que ha intentat negociar amb Repsol un nou acord marc que afectaria tota la companyia, des de refinament fins a gasolineres. El sindicat insisteix que algunes demandes són de sentit comú: actualització salarial “digna”, retirada progressiva de treballadors més veterans amb relleu generacional i més estabilitat contractual.
Margalef ho explicava amb un to entre cansat i irònic: “Tenim voluntat negociadora, però si tot està escrit abans de seure, quin sentit té?”. Fonts internes apunten que, a la petroquímica, les negociacions d’enguany han estat extraordinàriament lentes. Repsol, per la seva banda, no ha fet declaracions públiques —una absència que el sindicat interpreta com a “silenci atrinxerat”.
Com s’ha desenvolupat el tall d’accessos?
La mobilització havia de durar fins al migdia, però s’ha aixecat cap a les deu. Durant gairebé tres hores, el trànsit ha anat fent serp per carreteres secundàries, obligant molts treballadors del complex a fer ruta turística improvisada per La Pobla i El Morell. “Sembla la cua del parc de Nadal, però sense els llums”, deia un conductor resignat mentre avançava a un ritme de 200 metres cada vint minuts.
Aquest tipus de talls, tot i puntuals, tenen un efecte immediat a tota la zona. El polígon nord és una mena de “hub químic” on conflueixen industries, transports i serveis. Un responsable municipal comentava off the record que “cada vegada que passa una cosa així, els veïns fan memòria de les cues eternes de la T-11”.
Quines són les demandes laborals en detall?
| Reclamació | Objectiu |
|---|---|
| Actualització salarial | Alineació amb IPC i millora de poder adquisitiu. |
| Rejoveniment de plantilla | Facilitar relleu generacional i sortida voluntària de veterans. |
| Coeficient reductor | Acordar criteris per avançar la jubilació segons risc laboral. |
| Contractes parcials | Minimitzar la parcialitat i estabilitzar torns i horaris. |
Segons STR, aquestes mesures ja s’han implantat parcialment en altres companyies del sector químic. De fet, segons dades de la Federació d’Indústria, un 62% de les grans empreses han aplicat algun model de relleu generacional entre 2023 i 2024. “No estem demanant res que no sigui relativament habitual”, insistien des del sindicat.
I ara què pot passar?
STR assegura que no es tancarà a dialogar, però que necessita “propostes reals” per seguir asseguts a la taula. La sensació general és que el calendari s’apreta i que qualsevol acord haurà de tancar-se abans del primer trimestre del 2026. Fonts properes a la negociació aposten per “un desgel progressiu”, similar al que es va viure amb altres convenis del sector.
La protesta d’avui, amb el seu punt performatiu i la seva olor de fum controlat, ha deixat petjada. No és habitual veure treballadors del sector petroquímic convertits en pretorianos improvisats, però a Tarragona som així: si cal negociar, es negocia; si cal teatralitzar, també. I entre cues, fum i escuts simbòlics, el missatge ha quedat clar.
De fet, com deia un treballador veterà mentre recollia l’escut al final del tall: “Potser no som romans, però tenim paciència… fins que la perdem”. Una frase perfecta per resumir aquest matí intens al polígon nord de Tarragona, que segurament tornarà a la taula de negociació tant aviat com Repsol i STR decideixin deixar enrere el campament romà i tornar a parlar amb calma.
