Per què els pacients de l’Hospital Sant Joan de Reus no poden dutxar-se amb aigua de l’aixeta?

Quan penses en un hospital, t’imagines silenci, llits en fila i metges corrent d’un lloc a l’altre. El que no t’esperes és que, de sobte, et diguin que no pots fer servir l’aigua de la dutxa. Doncs això és exactament el que passa a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Des de fa aproximadament un mes, els pacients ingressats viuen amb una restricció que sembla treta d’una pel·lícula de ciència-ficció: no poden utilitzar l’aigua sanitària per a la higiene personal ni per beure. Només es manté autoritzat l’ús per rentar-se les mans. La resta, prohibit. La raó? Unes analítiques rutinàries van detectar nivells alterats en el circuit d’aigua.

Un hospital amb dutxes alternatives

La imatge és curiosa: un hospital que, per assegurar la higiene dels seus pacients, ha de buscar alternatives a la pròpia aigua de les seves aixetes. El centre ha habilitat dutxes segures a cada planta, amb tots els protocols de desinfecció garantits. Per a aquells que no poden desplaçar-se, la solució són tovalloletes humides. Sí, el mateix recurs que fas servir per netejar taques a la Festa Major, però ara com a part d’un protocol mèdic.

A més, s’estan substituint els airejadors de les aixetes, tant de les habitacions com dels espais comuns, per reforçar la seguretat en l’ús de l’aigua. Una mesura preventiva que busca eliminar qualsevol punt potencial on puguin proliferar bacteris.

Una mesura preventiva, no alarmista

Fonts de l’hospital i de Salut Pública de la Generalitat insisteixen que no hi ha motiu d’alarma. L’actuació es considera un protocol habitual de vigilància en centres sanitaris. Aquest tipus de controls permeten detectar anomalies abans que puguin convertir-se en un risc real per als pacients o el personal.

En altres paraules: no hi ha hagut cap brot ni cap cas clínic. Tot plegat respon a una filosofia molt senzilla: més val prevenir que lamentar. És per això que la restricció s’aplica amb normalitat, mentre es fan noves anàlisis per comprovar si els nivells ja han tornat a la normalitat.

Què passa amb l’aigua?

El focus està en el sistema d’aigua sanitària. No parlem de l’aigua potable de l’aixeta de casa teva, sinó de l’aigua que circula per tot l’hospital: dutxes, aixetes, banys. La sospita recau en la legionel·la, un bacteri que pot proliferar en sistemes d’aigua calenta si no es mantenen les condicions adequades.

Encara que el nom fa respecte, els especialistes recorden que la detecció no implica necessàriament un perill immediat. L’objectiu de la restricció és assegurar que cap pacient, especialment els més vulnerables, tingui contacte amb aigua que pugui contenir traces del bacteri.

El paper de la legionel·la en els hospitals

La legionel·la és una vella coneguda dels centres sanitaris. En entorns hospitalaris, on hi ha pacients amb defenses baixes, el risc és més gran que en la població general. Per això, els protocols són especialment estrictes: qualsevol indici comporta actuacions immediates. L’Hospital Sant Joan de Reus no és el primer ni serà l’últim a aplicar aquestes mesures.

De fet, segons dades del Departament de Salut, els hospitals catalans realitzen controls periòdics precisament per evitar brots. I quan es detecta alguna alteració, la resposta és automàtica. Així, es garanteix la seguretat dels pacients i del personal sense generar situacions de risc real.

Com afecta això als pacients?

Els pacients ingressats poden continuar amb la seva rutina mèdica i amb les visites habituals. L’únic canvi visible és que, en lloc de dutxar-se a l’habitació, han de fer-ho en espais habilitats. I per a aquells que no es poden moure, el personal sanitari s’encarrega d’ajudar-los amb alternatives.

És cert que pot semblar incòmode, però des de l’hospital remarquen que la prioritat és garantir la salut. En un entorn on cada detall pot marcar la diferència, l’aigua no és un tema menor.

Quan tornarem a la normalitat?

Aquesta és la gran pregunta. El retorn a la normalitat dependrà dels resultats de les noves mostres recollides en el circuit d’aigua sanitària. Ara mateix, aquestes mostres estan en procés d’anàlisi. Si els resultats confirmen que els valors ja són correctes, les restriccions s’aixecaran i els pacients podran tornar a fer vida normal a les seves habitacions.

Mentrestant, la situació es manté sota control. L’hospital i les autoritats sanitàries asseguren que no hi ha risc per als pacients i que les mesures aplicades són exclusivament preventives.

La lliçó de tot plegat

Aquesta història té una conclusió clara: l’aigua és invisible fins que falla. Quan tot funciona, ningú pensa en els circuits, les canonades o els airejadors. Però només cal una analítica que doni valors alterats perquè tot el sistema es posi en qüestió. I en un hospital, això no es pot deixar passar.

Potser d’aquí a unes setmanes tot plegat quedarà com una anècdota, una petita molèstia en el dia a dia d’un centre que està acostumat a coses molt més greus. Però també és un recordatori que la seguretat sanitària no depèn només dels metges i de les medicines, sinó també d’elements tan quotidians com l’aigua que surt d’una aixeta.

De moment, a Reus els pacients s’han d’acostumar a dutxar-se en llocs diferents i a fer servir tovalloletes. No és el final del món, però tampoc és la idea que tens quan entres en un hospital. Ara bé, si serveix per evitar riscos, ningú protesta gaire. Perquè si hi ha alguna cosa que no vols jugar-te a la sort és la salut.