Almoster i Castellvell del Camp: on els Tesles són més comuns que els Seat Ibiza
Entre Reus i les muntanyes de Prades hi ha un triangle daurat on els Tesla, BMW i Mercedes són més abundants que els tractors. Es diu Almoster, Castellvell del Camp i Altafulla, i és el lloc on les urbanitzacions brillen més que els fars dels SUV.
Segons l’Agència Tributària, Almoster és el municipi més ric de Tarragona, amb una renda bruta mitjana de 43.990 €. I sí, aquí trobar un pis per menys de 400.000 euros és com trobar una plaça d’aparcament gratis a Cambrils a l’agost.
Els Beverly Hills del Baix Camp
Si passes pel sud-oest de Reus, t’adonaràs d’una cosa: els carrers d’Almoster i Castellvell del Camp semblen un catàleg de cotxes premium. Mercedes, BMW, algun Tesla... i un parell de híbrids per netejar la consciència ecològica. “Aquí és difícil trobar habitatges per sota dels 400.000 €”, admet Josep Manel Sabaté, alcalde de Castellvell.
El seu homòleg d’Almoster, Josep Llonch, ho confirma: “El poble és petit, però amb moltes famílies d’alt nivell adquisitiu. Molts són professionals i directius.” En resum: el Baix Camp és el nou Vallès de la Costa Daurada, però amb millor vi i menys autopistes.
Renda alta, pressupost municipal justet
La paradoxa és curiosa: molts diners a les cases, pocs a l’ajuntament. “Els ingressos familiars són alts, però el pressupost municipal sempre va just”, lamenta Llonch. “Falten comerços, i el sòl disponible per construir és escàs.”
És a dir: pots trobar un xalet de 500 m² amb piscina infinita, però hauràs de baixar a Reus si vols un supermercat o un forn de pa. Això sí, ningú es queixa del soroll: “Aquí la gent busca tranquil·litat i natura”, diu Sabaté. Traduït: urbanització, teletreball i cafè a la terrassa amb vistes.
Les xifres del luxe tarragoní
| Municipi | Renda bruta mitjana (€) |
|---|---|
| Almoster | 43.990 |
| Castellvell del Camp | 43.731 |
| Altafulla | 41.321 |
| Els Pallaresos | 38.749 |
| El Catllar | 37.682 |
La resta del top 10 el completen La Secuita, Cambrils, Vinyols i els Arcs, Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Un club selecte on la mitjana d’ingressos supera els 35.000 € i els SUV aparquen en bateria.
Urbanitzacions i xalets: la nova normalitat
“El 60% de la població viu en urbanitzacions”, diu Llonch. “Aquí tot és vida tranquil·la i jardins impecables.” A Castellvell, la proporció encara és més alta: set urbanitzacions i una zona centre. “Hi ha molts directius del sector químic i professionals que treballen a distància diversos dies per setmana.”
Els preus, és clar, van en consonància: villes de sis habitacions per 549.000 € o xalets de mig milió de metres quadrats per més de 680.000 €. “També tenim clients suïssos, francesos i alemanys”, diu Miguel Ángel Osuna, responsable d’Engel & Völkers Costa Daurada. “Busquen qualitat, sol i preus un 20% més barats que a la costa.”
Quan el luxe té domicili fiscal
“Hi ha molts empresaris que viuen aquí i fins i tot tenen domicili fiscal al poble”, comenta Montse Ferrer, de SF Consulting. “Busquen exclusivitat, bones vistes i bona connexió amb Reus o Tarragona.” És a dir: el somni d’un directiu amb fibra òptica i hort ecològic.
Però el contrast és evident: rendes altes, però comerços en desaparició. “El nivell de vida és alt, però l’activitat local no sempre acompanya”, afegeix Llonch. Un recordatori que fins i tot a Beverly Hills hi ha qui ha de baixar al súper.
Quan la renda es mesura en cavalls (fiscals)
Al carrer és on més es nota la diferència. A Almoster, cada quatre places d’aparcament hi ha un cotxe de gamma alta. “Veus Tesles, Audi Q8 i algun Porsche Cayenne que sembla anar a buscar el pa”, diu un veí. És la nova versió del “anar a fer el cafè”: sortir amb un híbrid endollable de 80.000 €.
El professor Àngel Belzunegui, sociòleg de la URV, explica que “aquests municipis són exemples de segregació territorial: nuclis petits, entorn natural cuidat i serveis de qualitat”. En altres paraules: vida de poble amb pressupost de ciutat.
El nou mapa del diner tarragoní
Segons Belzunegui, “els salaris alts ja no es concentren només a les ciutats com fa 30 anys. Els pobles residencials s’han revaloritzat”. Municipis com Els Pallaresos, El Catllar o La Secuita en són exemples: prop de Tarragona, bones escoles, aire net i cases amb jardí. Recepta d’èxit garantida.
En paral·lel, altres nuclis rics ho són per motius industrials. Ascó i Vandellòs segueixen vivint bé gràcies a les seves centrals nuclears. I Flix, amb l’històric complex d’Ercros, manté nivells d’ingressos alts tot i els anys difícils. Quan el sou ve amb reactor, el PIB puja sol.
Conclusió: tranquil·litat, fibra òptica i un SUV al garatge
Almoster i Castellvell són l’exemple perfecte d’una Tarragona que ja juga a la lliga del luxe: urbanitzacions discretes, rendes altes i veïns que prefereixen la tranquil·litat al soroll de la costa. Els cotxes, això sí, segueixen sent el millor indicador econòmic.
Perquè si alguna cosa defineix aquests pobles és el seu parc automobilístic: menys Citroën C3, més Audi e-tron. I una sensació generalitzada que la vida, quan es pot aparcar a l’ombra i sense presses, val més la pena.
